Sagunt ja forma part de la ‘Red de Juderías de España-Caminos de Sefarad’

Sagunt ja ha sigut admesa en la ‘Red de Juderías de España-Caminos de Sefarad’, una ruta del Consell d'Europa i testimoni internacional de l'herència de la cultura sefardita espanyola. L'assemblea d'ahir de la comissió d'admissió de la xarxa ha decidit admetre el municipi. Esta xarxa està constituïda per municipis que compten amb un patrimoni jueu que promou projectes culturals, turístics i acadèmics.

Este fet té implicacions importants per a Sagunt a causa de la repercussió internacional de la ruta en l'àmbit turístic, cultural, de difusió del patrimoni jueu i també de la resta de recursos turístics de la ciutat de diferents èpoques, així com a l'efecte d'ampliar les actuacions de rehabilitació del patrimoni jueu de la ciutat. A més de Sagunt, ciutats com Lorca, Turi i Béjar també han sigut admeses en la ‘Red de Juderías de España’; han sigut quatre les ciutats admeses d’entre les dotze candidates.

Recordar que, després de l'assalt de la jueria de València en 1391, l’aljama saguntina (mesquita principal) va prendre el relleu de la valenciana i va passar a ser la més important del regne, segons l'estudiós José Hinojosa Montalvo. De fet, segons explicava l'alcalde de Sagunt en el seu moment en la carta de sol·licitud d'adhesió a la xarxa, els historiadors reconeixen que la jueria de Sagunt és la més important del País Valencià, ja que conserva perfectament la seua configuració urbanística medieval i conté elements singulars que la doten de personalitat pròpia: una torre de defensa, portals d'entrada, aljama, micvé, restes de la sinagoga, una extensa necròpoli d'hipogeus i enterraments, conjurs o defixions del segle I (la qual cosa demostraria la presència sefardita a la ciutat des de l'època romana), casa de les confraries i escuts nobiliaris de famílies d'origen jueu, entre altres elements.

Quico Fernández ha destacat que “hui és un dia molt feliç per a nosaltres després de tant de treball. Este era un dels objectius que ens havíem marcat, perquè era una manera d'impulsar el nostre patrimoni. No ha sigut fàcil perquè la xarxa no estava oberta a noves incorporacions, per tant, un dels primers treballs que vam fer va ser convéncer la ‘Red de Juderías’ que ens donara la possibilitat d'entrar. Evidentment això suposava donar l'oportunitat a més ciutats que estaven esperant fa anys l'adhesió. Crec que ha sigut important l'obertura de la xarxa, de fet, al País Valencià no hi ha cap ciutat que forme part d'una ruta europea tan important com esta”.

L'alcalde ha remarcat la labor d'Antoni Gómez, ja que el considera l'ànima d'este projecte, “hem d'agrair el seu treball perquè ha sigut fonamental per a tot l'impuls del patrimoni. Presentàrem un projecte amb tot el que se'ns demanava. Després vam anar a Madrid a defensar-lo i finalment vam tindre fa escasses setmanes una visita del comité d'adhesió. He de dir que els nostres arguments eren molt sòlids, tenim una de les jueries més completes de Sefarad”.

Va ser en 2017 quan l'Ajuntament de Sagunt va presentar el projecte per a integrar-se en la xarxa. Des de llavors, el procés d'admissió ha sigut molt exhaustiu i ha tingut diferents fases, com l'elaboració del dossier i la presentació del projecte a Madrid. A més, el passat 12 de març la comissió avaluadora de la xarxa va realitzar una visita per la jueria de Sagunt, per la necròpoli, pel Museu Històric i pel Castell, alguns dels elements més emblemàtics de la ciutat, com a part del procés avaluatiu.

És important destacar que la jueria ha mantingut intacta l'estructura urbana original, així com l'accés al recinte que també conserva el portal de la Jueria amb arc de mig punt situat en la pujada cap al Castell. En els últims anys el municipi ha rehabilitat per a la seua conservació i ús turístic el cementeri, la necròpoli jueva i la Casa dels Berenguer, on es conserven elements del patrimoni hebreu.

Fernández explica que “crec que esta és una bona oportunitat per a impulsar la ciutat. Formar part de la ‘Red de Juderías’ és, evidentment, formar part també d'una ruta europea; és estar en el mapa de visites de molta gent que busca este producte i ens obliga a posar-lo més en valor. Farem tota una sèrie de senyalització específica per a la nostra jueria i impulsarem els treballs de recerca i posada en valor que encara estan pendents per a augmentar més les possibilitats”.

“El treball que s'ha fet en tot el que ha sigut el patrimoni ha sigut fonamental estant encara pendents del Segell de Patrimoni Europeu. Crec que estem complint la ruta que marcàrem al principi de la legislatura, gràcies al treball de molta gent, especialment d'Antoni Gómez. Compartir amb les altres ciutats el nostre patrimoni és un dels grans orgulls que tinc com a alcalde i també del nostre ajuntament”, contínua Quico Fernández.

Quant a la ‘Red de Juderías de España-Caminos de Sefarad’, es tracta d'una xarxa que actua de forma conjunta en defensa del patrimoni històric i el llegat jueu, promou projectes culturals, turístics i acadèmics, i realitza una política d'intercanvi d'experiències nacionals i internacionals que contribuïxen al coneixement i el respecte mutu dels pobles, cultures i tradicions.

La xarxa actua sense ànim de lucre i amb plena independència en la defensa d'este llegat, és membre fundador del Itinerari Europeu del Patrimoni Jueu i realitza una intensa labor de difusió a l'estranger.

Les ciutats que ja pertanyen a esta xarxa són Àvila, Barcelona, Càceres, Calahorra, Córdova, Estella-Lizarra, Hervás, Jaén, Lleó, Llucena, Monforte de Lemos, Palma de Mallorca, Plasència, Ribadavia, Segòvia, Tarazona, Toledo i Tudela.

És important recordar que, a més, Sagunt ha obtingut molts altres reconeixements en estos últims anys com per exemple ser Capital Valenciana de la Romanització i Capital Valenciana de la Cultura, pertànyer a la Ruta dels Fenicis per la Unió Europa i a la Ruta Europea de Patrimoni Industrial (ERIH), així com representar a Espanya com a únic candidat per a ser Segell de Patrimoni d'Europa. També destaca el projecte de la candidatura de Sagunt per a ser Patrimoni de la Humanitat.