La regidora de Cultura de Sagunt assistix a l'exposició Arte, dolor y compromiso. Mujeres en la Col·lecció Martínez Guerricabeitia

La Comissió Delegada de la Fundació Bancaixa a Sagunt ha presentat a la Sala d'exposicions Glorieta l'exposició Arte, dolor y compromiso. Mujeres en la Col·lecció Martínez Guerricabeitia, una mostra organitzada conjuntament per la Universitat de València, a través del Vicerectorat de Cultura i Societat i la Col·lecció Martínez Guerricabeitia, Fundació Bancaixa i l'Ajuntament de Sagunt, que compta també amb la col·laboració de la Diputació de València i Saggas.

La regidora de Cultura, Ana María Quesada, va visitar l'exposició juntament amb el president de la Fundacion Bancaixa, Alfons Muñoz; la vicerectora de Cultura i Societat de la Universitat de València, Ester Alba; i la delegada de la Rectora de la Universitat de València, María Dolores Pitarch. També van acudir les dos persones comissàries de l'exposició.

La mostra, comissariada per Rafael Gil Salines i Mariángeles Pérez Martín, inclou una selecció de 35 obres que posen el focus en la figura de la dona i la seua presència en la Col·lecció Martínez Guerricabeitia. Les obres engloben diferents disciplines com la pintura, l'escultura, el dibuix, la fotografia, la serigrafia o el collage i pertanyen a una àmplia nòmina d'artistes entre la qual es troben tant dones que van desenvolupar la seua labor artística en un context socioeconòmic complex que dificultava la seua autonomia creadora, com hòmens que posen en el centre de les obres exposades la representació femenina.

Els autors de les 35 obres són Jacinta Gil Roncalés, Natividad Bermejo, Carmen Calvo, Carmen Grau, Salomé Cuesta, Ana García Pan, Ana Teresa Ortega, Paloma Pájaro, Alicia Vela, Estefanía Martín Sáenz, María Carbonell, Mavi Escamilla, Manuela Ballester, Victoria Cano, Isabel Oliver, Mª Antonia Sánchez Escalona i Rosa Torres, complementades amb obres d'artistes masculins com Martín Caballero, Bárbaro Miyares, Rogelio López Cuenca, Juan Ripollés, Sergio Sarri, Giangiacomo Spadari, Paolo Baratella, Josep Renau, Erró, Juan Delcampo i Artur Heras.

La selecció de peces reflectix, d'una banda, la capacitat de les creadores femenines de subvertir els paràmetres del poder i expressar el seu compromís artístic i, per un altra, els estereotips presents en l'art contemporani plasmats a través de la mirada masculina.

Estes temàtiques es reflectixen en els quatre blocs en els quals s'estructura l'exposició. El primer dels quals, Comprometidas frente al poder, recull obres de Manuela Ballester, Jacinta Gil Roncalés i Carmen Grau. Les seues creacions donen mostra del pols que estes dones van mantindre amb el poder i el conflicte, aconseguint el seu objectiu de mostrar a través de l'art el dolor de la societat davant el context polític i social que vivien.

Les obres de Paolo Baratella, Juan Genovés, Rogelio López Cuenca, Josep Renau, Erró, Sergio Sarri, Martín Caballero, Juan Ripollés, Artur Heras, Juan Delcampo i Giangiacomo Spadari protagonitzen el segon bloc: La mirada masculina patriarcal. Una selecció d'obres que engloben temàtiques com els cossos fragmentats i erotitzats, els diferents tipus d'amor femení o l'impuls de la dona com a agent de canvi social.

En el tercer bloc, Las creadoras revisan las vanguardias, les obres d'Ana García Pan, Natividad Bermejo, Carmen Calvo i Ana Teresa Ortega remeten a l'oníric en els seus reflexos del surrealisme, mentre Salomé Cuesta, junt a Bárbaro Miyares, juguen amb els colors i el fotomuntatge reflex del moviment Pop Art. Rosa Torres recita el puntillisme actualitzant Seurat en les seues serigrafies, mentre Carmen Calvo fa un subtil i sentit homenatge al postimpressionisme de Van Gogh. Al costat d'això, Isabel Oliver recupera Monet en els inicis de l'art modern i el cubisme naïf de Léger, i els aiguaforts de Victoria Cano remeten a la poètica de Picasso.

Finalment, l'exposició compta amb el bloc Reflexiones femeninas ante el dolor, amb obres d'Antonia Sánchez, Alicia Vela, Mavi Escamilla, Estefanía Martín, María Carbonell, Paloma Pájaro i Carmen Calvo. Les peces d'este apartat reflexionen sobre el dolor amb poètiques que l'enuncien i el denuncien des de diferents llocs. S'aborden a més altres temàtiques com el vertigen i el caos que assota les dones, la por, el pas del temps, l'existència efímera, la soledat, la mort i l'esperança.

Dins del seu programa de mediació cultural i artística, la Comissió Delegada de la Fundació Bancaixa a Sagunt oferix visites comentades de la mà d'un expert especialista en art i mediació cultural, i desenvolupa tallers didàctics per a escolars vinculats a l'exposició.

La mostra es pot visitar fins al 5 de maig a la Sala d'exposicions Glorieta de Sagunt, en horari de dimarts a dissabte de 17 a 21 hores.

Jesús Martínez Guerricabeitia

Jesús Martínez Guerricabeitia (el Villar, 1922 – València, 2015) i la seua esposa Carmen García Merchante (Huélamo, Cuenca, 1927 – València, 2009) van ser un matrimoni de fortes conviccions ideològiques llibertàries que, després de patir les conseqüències de la Guerra Civil i dels primers anys de postguerra, van decidir emigrar a Barranquilla (Colòmbia) i a les Illes Verges (els EUA), on van viure quasi vint anys. Treball, esforç i tenacitat en diversos negocis d'importació i exportació els van permetre tornar a Espanya amb un futur consolidat. Una vegada instal·lats a València en 1970, compromesos amb l'ambient cultural i de regeneració política que viu el país en eixe moment, van començar a comprar obres d'art d'ideologia antifranquista, creant una àmplia i valuosa col·lecció. D'acord amb la seua formació i les seues idees, Jesús Martínez Guerricabeitia es va interessar per l'art més compromés, adquirint al llarg dels anys obres que denunciaven la realitat i abordaven els temes de major transcendència moral i ètica. El gruix de la col·lecció ve datat per les obres datades des de 1955 fins a 1998, que van ser adquirides entre 1970 i 1998.

El matrimoni Martínez-García sempre va albergar la idea de donar la seua col·lecció d'art a una institució pública. Després de converses amb la Universitat de València, van efectuar en 1999 l'acte de donació que convertix la Universitat de València en la universitat de l'Estat espanyol posseïdora de la més important col·lecció d'art contemporani. Com a pas previ a la donació efectiva, en 1989 es va crear el Patronat Martínez Guerricabeitia en el marc de la Fundació General de la Universitat de València, amb la finalitat de fomentar i difondre l'activitat creativa en el camp de les arts plàstiques contemporànies i incrementar el patrimoni artístic de la institució.

La Col·lecció Martínez Guerricabeitia té com a finalitat fomentar i difondre l'activitat creativa en el camp de les arts plàstiques contemporànies i incrementar el patrimoni artístic de la Universitat de València.