Art al Quadrat homenatja les dones represaliades en el Centre Cultural Mario Monreal

Les bessones Mónica i Gema del Rey, que componen Art al Quadrat, homenatgen 'les rapades', les dones represaliades pel franquisme per les seues idees o per les seues actituds liberals. L'horari de visita a l'exposició serà de dilluns a dissabte de 9 a 21 hores amb entrada gratuïta.

Les artistes d'Art al Quadrat conjuminen les diferents línies de treball que les caracteritzen com la reflexió sobre la intimitat en la qual la idea de doble està molt present, l'anàlisi de les imatges com a portadores d'ideologia i la cerca de la justícia social. Elles no perseguixen detindre's en un fet històric passat i recrear el dolor, sinó sanar-ho des del present, generant un corrent col·lectiu d'energia que rescate el valor de 'les rapades', perquè elles ens servisquen d'exemple en la lluita contra la violència que les dones patixen encara hui a tot el món.

Organitzat per la delegació d'Igualtat en col·laboració amb la delegació de Cultura, l'Ajuntament de Sagunt compta amb Art al Quadrat per a la programació d'actes del 25 de Novembre, Dia Internacional contra la Violència de Gènere.

El projecte homenatja 'les rapades', dones que van ser represaliades pel franquisme per les seues idees polítiques o per les seues actituds liberals. El despullament del cabell era solament una de les moltes vexacions patides. Una vegada detingudes, les obligaven a beure oli de ricí per a provocar-les diarrees i passejar-les pels carrers, mentre el poble les insultava i apedregava. S'utilitzava els propis veïns per a maltractar-les, creant un ritual d'humiliació col·lectiva, a l'estil inquisitorial, que prevenia les futures rebel·lions.

Les germanes es van rapar el pèl l'una a l'altra, i van realitzar el paseíllo al qual se sotmetien les rapades, adoptant una posició quasi de mèdiums, encarnant en els seus cossos la memòria i la dignitat d'aquelles dones. A més, per a l'exposició realitzada en el Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM) les artistes van sol·licitar a la població, donar flocs de cabell, que simbòlicament recomponien la cabellera col·lectiva destruïda i proposaven una restitució curativa. Amb totes estes donacions s'ha concebut una de les peces més impactants de la mostra: la quilomètrica columna de pèl que va penjar des de la balconada del pis alt del museu i rebia el visitant en l'entrada.