elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

El Ple Municipal insta el Govern estatal a derogar el Reial decret que obliga els xicotets propietaris agrícoles a donar-se d'alta en el règim d'autònoms agraris

El Ple Municipal insta el Govern estatal a derogar el Reial decret que obliga els xicotets propietaris agrícoles a donar-se d'alta en el règim d'autònoms agraris
  • El pagament de les quotes a la Seguretat Social incrementa els costos mensuals dels agricultors entre 230 i 250 euros en una activitat els rèdits de la qual són purament estacionals

MÉS FOTOS
El Ple Municipal insta el Govern estatal a derogar el Reial decret que obliga els xicotets propietaris agrícoles a donar-se d'alta en el règim d'autònoms agraris - (foto 2)

El Ple de l'Ajuntament de Sagunt va aprovar en la sessió ordinària corresponent al mes de novembre instar el Govern d'Espanya que derogue de manera immediata el Reial decret 15/2020 de Mesures Urgents Complementàries de Suport a l'Economia i l'Ocupació en considerar que «suposa una obligació impositiva abusiva per als llauradors» del municipi.

La proposta, presentada pel grup municipal Compromís i defensada pel seu portaveu, Quico Fernández, va eixir avant amb els vots a favor de PSOE, Compromís, Esquerra Unida, Iniciativa Porteña, Partit Popular, Ciutadans i grup no adscrit, i amb l'abstenció de Vox.

L'acord de la Corporació també reclama al Govern central que prioritze i cree els mecanismes de seguretat jurídica adequats per a la figura dels agricultors de produccions menudes.

En este sentit, es destaca en l'argumentació que este Reial decret comporta l'obligació per als xicotets propietaris de pagar mensualment entre 230 i 250 euros mensuals en concepte de quotes d'afiliació a la Seguretat Social com a autònoms agraris en el Sistema Especial per a Treballadors per Compte Propi Agraris (SETA), cosa que afecta tots els productors que obtenen ingressos per esta activitat independentment de quin siga el seu volum; i es recorda que, fins ara, este requisit solament s'aplicava als qui percebien més del 50% de les seues rendes totals a través de l'agricultura i la ramaderia.

És per este motiu que se sol·licita al Ministeri d'Agricultura millorar i implementar ferramentes de suport a les produccions agràries de menor grandària per tal d'assegurar el seu futur, i d'altra banda al Ministeri d'Hisenda se li demana la incorporació de mecanismes urgents que s'adeqüen a les activitats agràries de menor producció, creant un equilibri real entre el temps dedicat a l'activitat, els beneficis econòmics produïts pel seu exercici i les taxes que se'ls apliquen.

«Sens dubte, el nostre paisatge agrari requereix d'una sensibilitat especial que aquest decret no ha sabut imprimir sobre la realitat del sector. Necessitem mesures urgents que incentiven l'activitat i ajuden a millorar l'estructura agrària valenciana», s'adduïx en l'exposició de motius de la proposta, que també recorda que la característica de les explotacions agrícoles de la Comunitat Valenciana no és la de latifundis lligats a grans propietaris sinó la de xicotetes finques d'herència familiar pertanyents a xicotets agricultors que les solen treballar ells mateixos, i destaca el camp valencià i el seu cultiu com un patrimoni cultural especialment lligat al territori que s'ha de preservar.

«La nostra agricultura, degut al seu caràcter minifundista serà, així, una de les grans perjudicades en aquesta nova maniobra recaptadora. Davant les febleses que presenta la nostra estructura agrària aquesta nova taxa, lluny de suposar una solució, acabarà per dissuadir a les persones que mantenen vius els nostres camps de seguir fent-ho», s'alerta. «La nova norma, lluny de suposar un avanç en la seguretat del productor i un incentiu per a seguir endavant amb aquesta activitat, es presenta com una obligació de complicat compliment», s'agrega. «Molts dels nostres xicotets productors hauran d'abandonar l'activitat perquè els comportarà més despeses que ingressos», s'advertix.

En relació a esta màxima, se sosté que les despeses dels xicotets agricultors augmentaran fins a duplicar-se en haver de fer front a este pagament mensual en una activitat el rendiment de la qual és purament estacional i, a més a més, este tipus de xicotetes explotacions «no representen una font d'ingressos significativa» hui dia però que, no obstant això, «es tracta d'una activitat que permet posar al mercat una part important de les fruites i verdures que es consumeixen localment».

Per tot això, es proposa també a la Generalitat Valenciana i a la Conselleria d'Agricultura que defensen les produccions agràries de menor grandària, promoguen la modernització dels cultius, implementen mecanismes de suport per tal d'evitar l'abandonament dels camps i ajuden a crear una visió general positiva en relació a la figura del llaurador.

«En este escenari de noves imposicions tributàries, els xicotets llauradors com els de la nostra ciutat es veuen desatesos i sense cap tipus d'incentiu per tal de seguir endavant amb la seua humil activitat productora. Es tracta, doncs, d'un atac frontal a la fisonomia de la nostra activitat agrària que respon, exclusivament, a una voluntat recaptadora, sense la menor mostra de sensibilitat envers la situació de molts dels nostres llauradors», subratlla l'argumentació.

L'acord adoptat pel Ple de l'Ajuntament de Sagunt es traslladarà ara al Govern estatal, als ministeris d'Hisenda i d'Agricultura, al president de la Generalitat Valenciana i a la consellera d'Agricultura.

Pujar