El Ple Municipal va aprovar desenvolupar un pla de prevenció de salut mental per al municipi

L'Ajuntament de Sagunt va aprovar en la seua última sessió per unanimitat desenvolupar, a través de les àrees implicades, i en col·laboració amb el Departament de Salut de Sagunt, un Pla de Prevenció de Salut Mental en el context de les competències municipals en salut pública. A més a més, en virtut d'este acord plenari, el Consistori secundarà també el Pla Valencià d'Acció per a la Salut Mental, Drogodependència i Conductes Addictives en el context de la pandèmia per la infecció de COVID-19 en la Comunitat Valenciana desenvolupat per la Generalitat i treballarà per posar-lo en pràctica de manera real a la ciutat.

La proposta, presentada per Ciutadans i defensada pel seu portaveu, Salvador Montesinos, va eixir avant amb els vots a favor de tots els grups polítics de la Corporació Municipal després d'assumir les aportacions i esmenes de PP i PSOE.

En este sentit, l'Ajuntament ha aprovat posar en marxa campanyes d'educació en salut per a fomentar un consum responsable de fàrmacs, permetent així previndre possibles conductes addictives en este sentit, amb especial atenció a la incidència que el consum abusiu de psicofàrmacs té entre les dones; impulsar campanyes de conscienciació i sensibilització per a eliminar tabús i prejudicis sobre els problemes de salut mental, comptant amb persones de referència per a la infància i l'adolescència; elaborar una campanya de conscienciació, sensibilització, informació, i promoció de la salut mental així com d'eradicació dels estigmes socials, comptant amb les diferents associacions de persones amb problemes de salut mental i familiars, i fomentant convenis de col·laboració; implementar programes específics per a sensibilitzar l'opinió pública, difondre coneixement sobre la prevenció del suïcidi i desenvolupar continguts i activitats de prevenció; i millorar la informació i els recursos, tant econòmics com assistencials, disponibles per a les famílies de menors amb problemes de salut mental, així com establir iniciatives d'acompanyament i lluita contra l'assetjament i el ciberassetjament.

D'altra banda, l'Ajuntament de Sagunt es compromet amb el desenvolupament i implementació de recursos i mesures d'inserció sociolaboral i inclusió que faciliten a les persones amb trastorn mental greu la seua autonomia personal i el seu ple desenvolupament dins la societat.

«El pla de prevenció de salut mental ha d'aportar una estratègia al Govern del municipi per a abordar les polítiques de millora en este àmbit», reclamava la proposta, a més de línies estratègiques que vagen «des de l'abordatge dels determinants socials que afecten la salut mental de la població fins a mesures per a garantir els serveis necessaris i una atenció accessible» a tota la ciutadania, «prestant una atenció molt especial a les persones en situació de vulnerabilitat».

Apuntava l'argumentació, així mateix, que «el desplegament del pla requerex d'una transversalitat que implica diferents àrees del Govern municipal, així com a altres institucions» i al Govern autonòmic, i que l'estratègia «haurà de prioritzar la prevenció en els col·lectius de xiquets, adolescents i persones adultes joves, l'abordatge de la desigualtat territorial en la distribució dels recursos de salut i diferències socioeconòmiques, l'ampliació de l'atenció psicològica en els serveis especialitzats i el suport personalitzat per a la plena inclusió de les persones amb trastorn mental».

«La situació de la salut mental és veritablement alarmant al nostre país», s'alertava en l'argumentari, en què es considerava igualment que «mereix actuacions en l'ambit tant de la prevenció i la detecció precoç com en el de l'eliminació de barreres per a l'atenció sanitària a pacients i familiars i en el del tractament d'estos trastorns», ja que actualment «Espanya no compta amb un sistema sanitari que puga absorbir de forma adequada esta problemàtica», segons s'afirma en la moció, amb tan sols 9,8 psiquiatres per cada 100.000 habitants enfront dels 17,2 de mitjana a la Unió Europea i el Regne Unit, i 16,2 psicòlegs clínics per 100.000 habitants enfront dels 29,9 en el marc continental.

Al llarg de l'exposició d'emotius s'enumeren una sèrie de dades i estadístiques en esta línia que demostren la gravetat de l'assumpte i com de preocupant n'és la situació a nivell estatal. En este sentit, s'explica que «cada dia hi ha una mitjana de deu suïcidis a Espanya, un cada dues hores i mitja» i que esta és la principal causa de mort no natural al país des de 2008, per damunt dels accidents de trànsit, així com entre el col·lectiu del rang d'edat que va dels 15 als 29 anys, sobretot.

L'impacte de la pandèmia sobre la salut mental de les persones, amb especial atenció a la població infantil i jove, és una altra dels vessants que s'abordaven, ja que arran d'este període van augmentar entre la joventut les idees suïcides fins a un 250% i la incidència dels atacs d'ansietat. Així mateix, van créixer entre la població general els casos de problemes d'insomni, la por a la mort o als contagis i més de la meitat de la població reconeix haver sentit cansament. També es van apreciar canvis d'humor i en la son entre menors i s'han disparat les urgències psiquiàtriques infantils provocades per trastorns de la conducta alimentària, ansietat, depressió, autolesions i temptatives de suïcidi així com trastorns obsessiu-compulsius (TOC).

Segons s'indica, «l'Enquesta de Salut Mental del CIS de 2021 llançava dades preocupants» ja abans de la pandèmia, ja que el 39% de la ciutadania va declarar haver acudit a tractament per trastorns depressius i un terç de la població per ansietat. Respecte a este servei, s'alerta de la desigualtat a l'hora d'accedir a la salut mental, ja que, per exemple, pel que fa a la infància l'espera per a rebre atenció psicològica en la sanitat pública s'arriba a demorar fins a cinc mesos, i fins a un trimestre si es tracta de psiquiatria. En este aspecte se subratllen també les barreres econòmiques, donat el fet que si no es pot esperar a ser atés o atesa la teràpia psicològica privada pot aplegar a costar fins als cent euros per hora de consulta.

El Ple de l'Ajuntament de Sagunt va acordar també traslladar el consens aconseguit en relació amb esta moció a les principals entitats socials de salut mental amb implantació en el municipi per al seu coneixement.