L'Ajuntament de Sagunt insta a la Generalitat a no equiparar els animals de companyia amb altres animals

El Ple de la Corporació municipal de l'Ajuntament de Sagunt va acordar dijous passat, en la sessió ordinària d'octubre, instar el Consell de la Generalitat Valenciana que en el Projecte de Llei de Protecció, benestar i tinença d'animals de companyia i altres mesures de benestar animal es reconeguen i tinguen en compte les funcions específiques i necessitats de cadascun en lloc d'equiparar-los tots a les mascotes.

En este sentit, la proposta suggeria també sol·licitar al govern autonòmic «que mantinga el reconeixement de la funció específica dels gossos de caça, quedant exclosos de la regulació que es done per llei als animals de companyia, en tant es destinen a eixa comesa i realitzen estes funcions, garantint, en qualsevol cas, el seu benestar animal».

El punt, presentat pel grup municipal del Partit Popular i defensat pel seu portaveu, Sergio Muniesa, va tirar avant amb els vots a favor de PSPV-PSOE, PP, Ciutadans i el grup de no adscrits, l'abstenció de Compromís i Iniciativa Porteña, i la negativa d'Esquerra Unida.

La moció inclou una esmena proposada pel grup municipal del Partit Socialista, i presentada per regidor delegat de Sanitat, Javier Timón, que va ser acceptada pel ponent. Concretament, es tracta d'una última addenda al final del segon punt: «Garantint, en qualsevol cas, el seu benestar animal».

La moció aprovada es fa ressò de les reclamacions davant esta nova llei, que es troba en fase tramitació, ara dins del període d'esmenes, formulades per part de la Societat de Caçadors de Sagunt així com des de la Federació de Caça de la Comunitat Valenciana i les principals organitzacions professionals agràries: La Unió de Llauradors i Ramaders y Asociación Valenciana de Agricultores (AVA-ASAJA), els qui han manifestat el seu malestar i oposició a les esmenes presentades al projecte de llei pels grups polítics del propi govern autonòmic, per la qual cosa demanen que estes siguen retirades o modificades abans de la seua votació en comissió parlamentària, en considerar que impossibilitarien l'exercici de la seua activitat en els diversos sectors afectats.

«Este malestar té el seu origen en el que consideren la ruptura del consens reeixit en la norma durant el procés de la seua elaboració i que ha quedat trencat per complet en assabentar-se que els grups que conformen el govern autonòmic han presentat una sèrie d'esmenes per les quals s'equipara a tots els animals sense tindre en compte la funció de cadascun d'ells ni la seua condició», s'addueix en l'exposició de motius.

Segons s'assenyala en l'argumentari, les organitzacions professionals agràries «consideren incomprensible i un tremend error el que no es reconeguen les funcions específiques de cada animal ni es tinguen en compte les necessitats de cadascun, equiparant-los amb animals de companyia», i per este motiu demanen a les Corts «consensuar una llei realista i coherent, sensible als interessos del món rural» així com «que es tinguen en compte les aportacions tècniques i jurídiques presentades pels sectors afectats i que busquen per damunt de tot el benestar dels animals perquè són els primers interessats».

Una altra de les crítiques plantejades per estes entitats radiquen en qüestions com la inclusió de «l'esterilització dels gossos en la majoria dels casos», una cosa que, indiquen, «suposaria la fi dels gossos de pasturatge o de caça» i també de les labors de guies canins o unitats cinològiques de les forces i cossos de seguretat de l'Estat. Així mateix, s'advertix que este «enduriment injustificat de les limitacions per a la caça i altres sectors vinculats» que suposarien estes esmenes «seria superior al que s'establix en la legislació nacional».