elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Finalitzen les obres per a la posada en valor del monument funerari romà del col·legi Romeu

Finalitzen les obres per a la posada en valor del monument funerari romà del col·legi Romeu
  • Esta actuació ha permés delimitar l'excavació efectuada en els anys 60 per part del Centre Arqueològic Saguntí, i comprovar l'existència d'una potent fonamentació en opus caementecium

MÉS FOTOS
Finalitzen les obres per a la posada en valor del monument funerari romà del col·legi Romeu - (foto 2)

L'actuació per a la posada en valor del monument funerari romà situat al costat del CEIP Josep Romeu ha finalitzat després d'efectuar una actuació arqueològica que s'ha basat en l'excavació, seguiment arqueològic, ampliació de la zona, col·locació d'un panell informatiu i aplicació d'un tractament curatiu per a eliminar microorganismes, eliminació de morters de ciment i eliminació de grafitis, entre d’altres. Així mateix, esta obra té un import de 28.136,28 €, dels quals 28.050 € han sigut subvencionats per la Diputació de València.

En este sentit, l'actuació arqueològica efectuada amb motiu de les obres ha consistit en el control arqueològic del desmuntatge dels murs perimetrals existents, l'excavació manual de les rases previstes per a la fonamentació dels nous murs de formigó, l'excavació de l'àrea al voltant de les restes monumentals i finalment el seguiment arqueològic dels treballs de neteja d'estes restes.

Esta actuació ha permés delimitar l'excavació efectuada en el sector nord-est en els anys 60 per part del Centre Arqueològic Saguntí, i comprovar l'existència d'una potent fonamentació en opus caementecium, ja localitzada en aquell moment, sobre la qual s'assenten les restes monumentals. El resultat de la intervenció arqueològica mostra l'envergadura del monument, amb una fonamentació consistent en grans pedres calcàries en la seua base que es recolzen en una gran llosa construïda en opus caementicium.

El regidor de Patrimoni Històric, Guillermo Sampedro, ha explicat que «estem pendents d'una segona fase per a crear una passarel·la i fer-ho d'alguna manera visitable per les dos cares. Són xicotetes intervencions les que estem fent però ens permeten donar a conéixer millor el nostre patrimoni cultural».

D'altra banda, l'ampliació de l'àrea de l'excavació ha permés “desencaixonar” la peça, ja que el monument funerari es trobava encaixonat a causa de la proximitat dels murs que l'envolten. En este sentit, l'ampliació de l'excavació ha permés realitzar una prospecció de l'entorn del monument que fins ara no s'havia realitzat, que permet evidenciar l'existència de restes arqueològiques.

A més, al monument se li han aplicat les següents actuacions: tractament curatiu per a eliminar microorganismes, eliminació de morters de ciment i eliminació de grafitis. També s'ha substituït el tancat que envoltava el monument per a millorar la visibilitat i s'ha materialitzat el perímetre de l'excavació amb un mur de formigó armat. Així mateix, el fons de l'excavació s'ha omplit amb una capa de grava de pedra calcària i, d'altra banda, s'ha col·locat un panell informatiu exterior.

Esta obra ha sigut realitzada per l'empresa Construccions Arca Caballer S.L per un import de 28.136,28 € (IVA inclòs), dels quals 28.050 € han sigut subvencionats per la Diputació de València, dins de les ajudes econòmiques amb destinació a la realització d'obres de restauració per a la conservació de béns immobles de la província de València que posseïsquen valors històrics, artístics o d'interés local (RIHA).

D'altra banda, existixen diversos estudis sobre les restes monumentals, i encara que recentment han sorgit hipòtesis diverses sobre la seua funcionalitat, tradicionalment s'ha interpretat com un possible sepulcre, mausoleu o monument funerari d'època romana, emmarcat en la necròpoli oriental de la ciutat. Encara que no existix cap dada definitiva quant a la seua composició arquitectònica i cronologia, este monument constituïx un exponent del grau de monumentalitat aconseguit a Saguntum. L'existència de les restes ja va ser assenyalada en 1888 pel cronista Chabret i en 1963 va ser objecte d'una prospecció per part de Facundo Roca i el Centre Arqueològic Saguntí.

Pujar