El departament municipal de Sanitat aconseguix erradicar les primeres troballes importants de la mosca negra a Sagunt a partir d'un estudi d'investigació
El departament preveu actuacions futures a partir de diversos mostrejos en el llit fluvial del riu Palància, quan es van donar episodis de precipitacions durant els mesos de març i abril
El Departament de Sanitat de l'Ajuntament de Sagunt, en col·laboració amb l'empresa responsable del control de Plagues en el municipi Laboratoris Lokímica, ha publicat un article científic, en la revista Arquivos Entomolóxicos Galegos (AEGA), sobre les primeres troballes d'exemplars de mosca negra en el terme de Sagunt. Estes captures van ser possibles gràcies a un programa de vigilància de Plagues que es desenvolupa durant tot l'any en la zona. La detecció incipient d'estos insectes al maig de 2020 en el llit del riu Palància ha permés establir unes actuacions de control preventiu que van acabar eliminant ràpidament la població de larves de mosques en el riu.
El departament de Sanitat ha informat que gràcies al treball efectuat al 2020, ara es disposa de la informació necessària per a anticipar-se a futurs problemes derivats de l'activitat d'esta plaga emergent en el municipi. Ja que, segons han explicat amb esta iniciativa es poden anticipar abans possibles problemes després de les pluges intenses a partir de la primavera de 2021. «La prevenció, eficàcia, rigor tècnic i respecte mediambiental són les premisses del Programa Municipal de Control de Plagues que s'exercix a Sagunt», ha destacat el regidor delegat de Sanitat, Javier Timón.
L'article de base científica desgrana que l'estudi ha consistit a realitzar mostrejos de formes adultes d'insectes voladors i examinar làmines d'aigües per a revisar la vegetació i roques, on es poguera detectar larves i pupes de simúlidos o mosques negres (Diptera, Simuliidae), per a posteriorment en el laboratori identificar si es tractava d'exemplars de la família Simuliidae.
Després de l'exhaustiva anàlisi de laboratori s'han pogut identificar espècies com Simulium gr. ornatum i Simulium rubzovianum. Tots dos tàxons ja citats en la conca del riu Palància, si bé sempre en punts anteriors a l'embassament d’Algar, ja que, aigües avall el cabal fluvial és irregular. Altres espècies del gènere que ja havien sigut prèviament detectades en trams alts del riu Palància són Simulium angustitarse; Simulium bertrandi Grenier & Dorier; Simulium carthusiense Grenier & Dorier; Simulium intermediumRoubaud; Simulium petricolum; Simulium trifasciatum Curtis i Simulium xanthinum Edwards.
Ara bé, després d'este estudi s'han pogut distingir dues hipòtesis, no discriminants, per a explicar el sobtat brot de mosca negra patit en la zona durant la primavera de 2020. La primera d'elles, és que l'obertura de comportes per les pluges haja pogut propiciar l'arrossegament de les poblacions larvàries des de trams alts i mitjans del riu. I, la segona, de major significança i rellevància a l'hora d'explicar els episodis de picades en el tram sota del riu ja a Sagunt, és que simúlidos adults emergits en trams d'habitual proliferació pròxims a l'embassament d'Algar i sistemes de canals i séquies que discorren per la zona, hagen pogut desplaçar-se fins al municipi de Sagunt i, una vegada obtinguda la sang per part de les femelles, hagen trobat en el llit fluvial d'este municipi un lloc inusualment adequat per a realitzar allí la posada d'ous. Una qüestió que segons detalla l'article explicaria que les poblacions pogueren adquirir densitats suficients a Sagunt, ja que segons s'afirma, hi hauria generacions completant la totalitat dels seus cicles biològics en esta localitat.
No obstant això, l'estudi concreta que la densitat preimaginal detectada a Sagunt va ser baixa i que amb un simple tractament larvicida amb Bti, en els punts adequats, es va eliminar la presència larvària pràcticament al 100%.
Així mateix, dels dos taxa oposats en el riu Palància al seu pas per Sagunt, des del punt de vista sanitari, en l'article s'ha destacat S. gr. Ornatum, malgrat que, algunes espècies d'este grup solen presentar tendència a alimentar-se preferentment sobre bòvids i, a vegades és un vector de l'oncocercosis bovina. També es coneixen episodis de mossegades per la seua alimentació telmofágica sobre persones.
Finalment, l'article destaca l'oportunisme d'estos dípters nematóceros i la seua capacitat per a adaptar-se ràpidament a canvis en els ecosistemes fluvials i els impactes sanitaris que poden arribar a provocar. Ja que en cas que unes certes espècies aconseguisquen densitats poblacionals elevades obliga a establir programes de vigilància i control permanents que s'intensifiquen en uns certs períodes de l'any, en els quals poden donar-se les condicions idònies per a la seua proliferació, especialment en zones pròximes a nuclis urbans.
