Rafa Cheli: “li vaig dedicar una falla al meu avi i per a mi aqueix sí que va ser un treball especial”

Són moltes les persones que estan la setmana fallera any a any, un d'aqueixos grups són els artistes fallers, encarregats de vestir els carrers amb monuments que li donen vida a aquesta setmana tan característica de festa valenciana. Darrere de tots aqueixos ninots s'amaguen moltes hores de treball i esforç per part de comissions i tallers de professionals que cuiden fins al més mínim detall de cada ‘ninot’.

Rafa Cheli Collado és un dels artistes que s'encarrega del disseny i de la creació de les falles. Després d'uns anys difícils per al sector, Rafa ha volgut atendre al elperiodic.com per a acostar una mica més la realitat d'un ofici desconegut per molts i necessari per a sostindre els pilars de la setmana gran de festes València.

Què és el que et va portar a triar la professió d'artista faller?

Des de xicotet sempre he gaudit les falles i quan estava en el col·legi vaig començar a preguntar com era el procés per a ser artista faller, en aqueix moment no existia el module d'artista faller, llavors o et ficaves a l'escola d'arts i oficis o l'altra opció era buscar un taller i començar a treballar des de baix per a aprendre l'ofici i poder anar ascendint amb les teues virtuts.

I així va ser, la meua primera vegada va ser un estiu en el taller de Palacio i Serra, i em van donar l'oportunitat de provar i em va agradar. A partir d'ací vaig començar a signar una falla infantil pel meu compte per a un col·legi, després em contacte una falla infantil per al poble de Dénia, a l'any següent dues falles infantils i després vaig fer una xicoteta aturada perquè jo tenia un negoci familiar. Va arribar el punt en el qual havia de decidir si passava al fet que això que feia anara professional al 100% o es queda com un 'hobbie', i en aqueix moment vaig preparar un bon currículum amb tot el meu treball i vaig buscar a l'artista faller que per a la meua era el millor, Julio Monterubio, i li ho vaig presentar, l'el va estudiar i em va dir que anava a començar un projecte que anava a ser una falla d'1 milió d'euros per a la Falla Nou Campanar. Jo vaig entrar a formar part del seu equip fins a plantar la falla de Nou Campanar.

Després va vindre la crisi de la rajola, que era el que movia aqueixes quantitats de diners a una falla, va ser un desastre, les falles van baixar els pressuposte, les falles especials van passar d'1 milió d'euros a 100.000 euros. La situació va ser insostenible i ens vam veure al carrer molts treballadors. Al juny de 2009 jo vaig muntar el meu taller i des de llavors no hem parat de pegar-li canya al món de les falles.

L'artista faller es manté només amb la facturació de les falles?

Les falles en si mai han sigut suficient per a viure d'elles tal qual, i el que diga el contrari esmente. Sí que és veritat que hi ha tallers, pocs, que només es dediquen a fer falles i molts altres tallers, com és el nostre cas, en els quals les falles són un 30% o un 40% de la nostra facturació i la resta són un altre tipus de treballeu-vos de tematització, fabricació d'estands o altres tasques que puguem realitzar. En un taller de falles, per exemple, pots tindre 5 treballadors amb les falles signades i la teua cobreixes les despeses, fabriques les falles fent moltíssimes hores extres, però no et dona per a passar tot l'any. Els que sí que poden viure d'això solen ser els tallers que es dediquen exclusivament a les falles infantils, són menys gent i poden emmagatzemar més falles, encara que són moltes hores de treball.

Una de les preguntes que més curiositat genera a la gent, com treballes en el procés de creació d'una falla?

Perquè la Comissió es posa en contacte amb tu i et diuen un pressupost aproximat, i una vegada sabem el pressupost nosaltres desenvolupem un projecte depenent d'on anem a competir, no és el mateix competir a València o a Gandia o en qualsevol població de voltants. Una vegada ho tenim clar parlem amb una guionista o poeta de la comissió de la falla i ens posem a la feina. Quan ja tenim el projecte passem a fer un esbós i sobre això la falla decideix. M'agradaria destacar que últimament hi ha coses que s'estan fent que jo personalment no soc molt partidari, perquè el que abans era una idea que s'entregava un esbós al llapis i la falla li donava una llibertat a l'artista faller necessària perquè la falla tinguera la màgia necessària, ara les comissions et demanen exactament l'esbós i no et pots eixir ni una mica, això li lleva a l'artista la capacitat d'imaginació durant el procés de creació i això, al final és perjudicial per a les dues parts

La pandèmia ha fet desaparéixer molts dels tallers fallers. Com us ha afectat a vosaltres?

La pandèmia ha sigut un colp duríssim per a tots, hi ha tallers de tota mena, però el que s'ha dedicat exclusivament a fer falles en poblacions, no ha tingut cap ingrés i molts han desaparegut. D'altra banda, estem els que hem tingut una mica més de sort, jo m'he dedicat sempre la meitat a poblacions i l'altra meitat a València, i la part de les falles de la ciutat van tindre una bona actuació i vam poder signar les falles que estem realitzant per a enguany, no ens quedem parats. Ens va afectar molt, però vam poder passar-ho pel que t'he comentat abans, malgrat la caiguda de la facturació de les falles, nosaltres tenim un altre treball en el taller que representa més del 50% del nostre benefici. Vam haver d'apostar per aqueixa part del nostre treball i deixar una mica de costat les falles i això és el que ens va salvar i ara en el 2022 estem recollint els fruits de tot aqueix treball que realitzem.

Un altre dels problemes als quals ens hem hagut d'enfrontar és la pujada del cost dels materials, que en el nostre taller ha suposat unes despeses extra d'uns 8mil euros, abans de la pandèmia jo comprava el pot d'espuma a 2,5 euros i en l'última factura que paguem, el pot estava a 4,9 euros, a això li sumes que jo compre uns 70 pots cada 15 o 20 dies, ix a més de 1.200 euros sol d'espuma.

Després de conéixer la pujada de preu dels materials, continueu treballant amb els mateixos de sempre o han canviat amb els anys?

Des del meu inici en el taller totes les figures, baixos, escenografia les féiem amb motles i reproduccions en cartó, a part en aqueixa època també es venia cartó que va ser un ingrés extra. Però els materials per excel·lència eren el suro, el cartó i la fusta. Els preus estaven relativament estables, els canvis de materials i de preus on estan estrenyent-nos molt ha sigut arran de la pandèmia, que ha sigut una cosa que ara, en les falles que plantaran enguany no es notarà, perquè el cost de la pujada del material l'hem assumit els tallers, ja que, teníem els preus i les falles signats des d'abans de pandèmia, però és una cosa que minvarà molt les falles de 2023.

Què sent un artista faller quan veu el seu treball cremar? Què se us passa pel cap?

El moment de la cremà per a nosaltres ja és una cosa habitual, la frase típica de: "quan la cremes segur que plores", no, la veritat és que no, ha arribat un punt que ja és normal. És veritat que hi ha hagut comissions o falles que hem fet que han sigut més emotives, recorde un cas en 2015 que li vaig dedicar una falla al meu avi que va ser el fundador d'aqueixa falla i per a mi aqueixa falla portava un sentiment molt especial. Però el normal és que la falla és un producte que nosaltres fabriquem, es trau a relluir i cal cremar-la. I quan es crema, es crema tot, si ha sigut un any dur, bo o regular, és dels pocs treballs que et permet fer un 'reset' total res més crema el monument.