L'exposició ‘Restes de vida, restes de mort’ del Museu de Prehistòria arriba a Benimodo

La Diputació de València ha inaugurat a Benimodo ‘Restes de vida, restes de mort’, una exposició produïda pel Museu de Prehistòria de València que té com a fil argumental la mort i la seua relació amb la vida, i que es dividix en quatre temàtiques que giren entorn del fet d'enfrontar-se a la mort, l'arqueologia funerària, com era morir en terres valencianes durant la Prehistòria i les noves tècniques per a estudiar ossos antics.

La mostra, que realitza una revisió exhaustiva de l'arqueologia de la mort, ja ha passat per multitud de municipis de la província, i podrà veure's a la Casa de la Cultura de Benimodo fins a finals de febrer de 2024.

El diputat de Cutura i alcalde de la localitat, Paco Teruel, ha comentat que ‘Restes de vida, restes de mort’ “proporciona al visitant multitud d'elements amb informació molt útil per a comprendre com va ser la vida dels nostres avantpassats, a través de les seues formes d'enterrament i de les pròpies restes, que ens revelen dades sobre els comportaments socials i culturals de les societats prehistòriques”.

Del present al passat

La primera part de l'exposició realitza un recorregut del present al passat mitjançant dos seccions diferenciades. En la primera, es pot observar com es representa i es viu el fet de la mort en diferents societats actuals de tot el món, a través d'imatges que exhibixen rituals i cerimònies que descriuen com s'aborda este moment. La segona part trasllada al visitant als primers rituals funeraris coneguts i a les diferents pautes d'actuació entorn de la mort, comportaments que han deixat reflectides accions concretes sobre les restes humanes i les estructures funeràries.

La mostra dona a conéixer també l'arqueologia funerària i com es realitza l'estudi de les restes a través de tres audiovisuals que es projecten en la segona part de l'exposició i que expliquen on, com i amb què es documenten les restes humanes prehistòriques. En este àmbit s'explica també la quantitat de gent que s'enterrava a cada moment, els depòsits funeraris i els diferents llocs utilitzats per a enterrar.

Així mateix, un interactiu descobrix com es poden reconéixer els ossos humans i com a través d'ells s'identifiquen trets com l'edat,  el sexe i malalties. I és que a través de l'antropologia física s'interpreten les restes esquelètiques, i l'anàlisi dels mateixos compta amb un camp d'investigació molt extens que inclou aspectes físics de l'individu i també aspectes culturals.

Jaciments valencians

L'exposició realitza també un recorregut pels jaciments valencians més emblemàtics que recullen restes humanes enterrades, des dels últims grups de caçadors-recol·lectors, fins a les societats metal·lúrgiques de fa tres mil anys. Així, es poden observar enterraments en cova, com el múltiple de la Cova dels Blaus; casos d'enterrament individual com el del jaciment del Tabayá; enterraments en abrics, com el del Cingle del Mas Nou; i en sitja, com els de la necròpoli de Costamar. Així, esta part de l'exposició descobrix la diversitat ritual i com l'evolució de la societat a nivell social, cultural i econòmic va variant les pràctiques funeràries, fent-se més complexes.

La mostra conclou amb un acostament als nous mètodes per a estudiar ossos antics, i empra com a exemple La Cova de la Pastora (Alcoi) i Sant Joaquim de la Menarella (El Forcall). El jaciment alcoià, excavat en els anys cinquanta del segle XX, albergava restes humanes i materials molt significatius. L'estudi de l'ADN i les analítiques químiques realitzades a les restes humanes descobrixen dades sobre el parentiu d'este grup, així com informació sobre la dieta i la mobilitat dels individus. Quant a la necròpoli Sant Joaquim de la Menarella, la mostra descobrix com aplicant les noves tecnologies a la investigació arqueològica es permet tractar l'estudi d'un jaciment nou des del seu reconeixement i excavació, fins a la fase d'interpretació i reconstrucció, centrant-se no únicament en la necròpoli, també en els seus rituals.