L'Àrea d'Assessorament Municipal de la Diputació és pionera en difondre la necessitat d'adequar la legislació urbanística als xicotets municipis
Fruit de l'acostament de la Diputació de València a les Institucions Universitàries i de la sensibilitat cap a la problemàtica urbanística dels municipis que representa, l'Àrea d'Assessorament Municipal, dirigida per la diputada Conxa Garcia, ha participat en eI Congrés Hispànic "Forma Urbana, present, passat i perspectives", celebrat a Toledo el passat mes de setembre, on la Cap de Secció de Planejament Urbanístic va exposar alguns dels resultats més rellevants derivats d'un ampli treball d'investigació que reconeix la Corporació com pionera en difondre la necessitat d'adequar la legislació urbanística als xicotets municipis.
La ponència, titulada "L'efectivitat de la legislació urbanística a través dels resultats de la gestió municipal sobre les 'zones verdes estructurals"tracta de posar l'èmfasi sobre una assignatura pendent en el marc legal actual: la necessitat d'adaptació d'este a la "diversitat" municipal, a les seues necessitats reals i a la seua capacitat de gestió.
En el dit treball es posen de relleu qüestions de diversa índole, sobre les quals el Servici d'Assistència Tècnica Municipal i l'Àrea d'Assessorament de què depén es mostren especialment sensibles, atés que forma part de les seues responsabilitats, l'impuls i coordinació d'una bona part del planejament urbanístic general que s'elabora a la província de València, i l'assistència als xicotets municipis, en el dia a dia de la seua aplicació pràctica.
Des d'esta perspectiva i amb la voluntat de contribuir a difondre la cultura urbanística i la problemàtica que afecta especialment les poblacions més xicotetes, s'invita a la reflexió, tant a especialistes com a neòfits en la matèria, sobre els aspectes següents:
1) El qüestionament sobre la implementació en el territori mediterrani d'estàndards dotacionals, de justificació i procedència incerta, que de vegades conduïxen a sacrificar una bona ordenació per haver de complir un percentatge o un diàmetre, o inclús a induir per contagi, en l'afany d'aconseguir una suposada qualitat de vida, a planejaments desmesurats, que després passen factura.
2) La redacció de lleis urbanístiques sense pensar prou en la seua aplicació pràctica, i en la diversitat municipal, especialment en els xicotets municipis, la qual cosa en definitiva és un reflex del distanciament cap a la realitat del "territori". La contradicció d'estes, que de vegades tanquen portes, arribant a carrerons sense eixida que les fan inaplicables. I per extensió, el sistema valoratiu, una mal entesa "independència de poders" que planteja greus i indesitjats conflictes entre els principis legals, els criteris de l'Administració i les resolucions judicials.
3) La permanent fragilitat de l'Administració, especialment la local, i la limitada capacitat de gestió de la majoria d'ajuntaments, derivada en part de la insuficiència de recursos econòmics i de la falta de coordinació entre gestió urbanística i control econòmic de les Hisendes Locals.
