Jorge Rodríguez: “La Diputació de València va jugar un paper fonamental en la reparació dels danys causats per la Riuada”

El 14 d'octubre de 1957 és una data que els valencians i valencianes tindran per sempre gravada en la seua memòria. Aqueix dia, del que hui es compleixen 59 anys, les intenses precipitacions registrades des del matí anterior van causar la brutal crescuda del riu Turia, que es va veure desbordat en el seu llit, causant inundacions i greus danys materials i personals no solament en la capital valenciana sinó també en els municipis situats en ambdues riberes.

La Riuada, en majúscules, com s'ha batejat a aquell succés, va urgir a les administracions de l'època a actuar immediatament per a pal·liar, en la mesura del possible, els danys en habitatges, comerços i infraestructures que afectaven a milers de veïns i veïnes que de la nit al dia es van quedar en el carrer. La Diputació de València va ser una d'aqueixes administracions que, en una època en la qual no existien les autonomies, va assumir la veu dels valencians i les valencianes i va actuar de mediadora davant el Govern central per a coordinar esforços en honor de remeiar la situació.

Tal com ha declarat el president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, la institució provincial “va jugar un paper fonamental en aquells dies i mesos posteriors a la Riuada, posant-se immediatament al costat dels valencians i les valencianes, assumint aqueix paper de suport als municipis que des de la seua creació en 1833 fins al dia de hui ha sigut la seua raó de ser”. Així, la premsa de l'època arreplega com en el ple extraordinari celebrat el 22 d'octubre de 1957, tan sol 7 dies després després del succés, el plenari de la corporació, presidit llavors per Cerdà Reig, va fer “constar el dolor de la Diputació de València per la tragèdia ocorreguda a València i la seua província i adoptar els acords necessaris per a remeiar-la en la mesura que siga possible, i adonar de les mesures d'urgència amb què han sigut ateses les necessitats manifestades pels pobles, amb els quals ha estat en constant contacte i als quals ha prestat amb urgència l'ajuda sol·licitada de medicaments, roba i aliments”. En la notícia difosa pel gabinet de premsa de la Diputació i recollida entre uns altres pel diari Les Províncies, s'explica com a més la institució provincial va contribuir en aquells primers dies amb 500.000 pessetes “a la subscripció prodamnificados” i va avançar 100.000 pessetes més en concepte de bestreta a cadascuna de les vuit sèquies del Tribunal de les Aigües per a accedir a la seua reparació “sense necessitat d'esperar als auxilis sol·licitats al govern”. Les Sèquies de Montcada “i pobles castells”, van rebre igual anticipio, i al municipi de Pedralba se li va concedir una ajuda de 25.000 pessetes, per considerar-se de les més urgents.

Per a la resta de peticions menys urgents es va acordar sotmetre-les a estudi abans d'atendre-les. Aquell plenari acordava també la sol·licitud d'una ajuda de 100 milions de pessetes al Ministeri d'Obres Públiques a fi de reparar els danys en el servei de carreteres, on es van veure afectats ferms i ponts. I és que el paper de mediació de la institució provincial davant el govern central i davant altres institucions també va resultar fonamental en aquelles setmanes i mesos que van succeir a la catàstrofe. Entre uns altres, la Diputació de València va canalitzar les ajudes que es van rebre d'altres ciutats, entitats com a clubs de futbol i fins i tot dels propis funcionaris de la institució, que van aportar en el seu conjunt mitjà milió de pessetes. De la mateixa manera, la institució va intervenir en la concessió per part del Ministeri d'Hisenda de crèdits a xicotets comerciants, industrials i artesans “a llos que les aigües han despullat d'aquells elements de treball que els permetia viure, encara que no anara més que viure, al dia”, arreplega el diari Llevant de l'1 de novembre de 1957. I també des de l'ens provincial es va coordinar la construcció de nous habitatges tant en la capital com en els municipis afectats, impulsant la posada a la disposició de solars per part dels consistoris i gestionant ajudes per a aquesta fi. “Llavors, com ara, el paper fonamental de la Diputació de València és recolzar i ajudar als municipis valencians i per tant a tots els veïns i veïnes de les nostres comarques, atenent les seues necessitats on els ajuntaments no poden arribar i mitjançant amb altres administracions en allò que s'escapa de les nostres competències”, ha declarat Jorge Rodríguez. Descripció de les fotografies adjuntades:

Forces de l'exèrcit en l'àrdua tasca de fer desaparèixer el fang dipositat per la riuada de l'any 1957, en la confluència de la plaça, llavors del Cabdill, amb el carrer de les Barques. Aquesta fotografia és una reproducció posterior de la fotografia original. Col·lecció Juan Luis Corbín, nº registre 10662. Aspecte que oferia la calle Pare Orfes en la seua desembocadura a la de Blanquerías en la riuada de 1957. El tramvia núm. 5 de circumval·lació, totalment envaït per les aigües. Aquesta fotografia és una reproducció posterior de la fotografia original. Col·lecció Juan Luis Corbín, nº registre 10573. Vista del carrer Cavite de València després de la riuada de 1957. Data 14-10-1957. Signatura: Govern Civil. c. 7. Riuada. Caixa 11.