Por, incògnites i sensacionalisme: 30 anys del crim d'Alcàsser
El principal assassí Antonio Anglés segueix en parador ignorat mentre la societat segueix commocionat pel que va ocórrer
L'assassinat de les xiquetes d'Alcàsser va instaurar el temor a eixir a la nit en les dones i adolescents de diverses generacions a Espanya. El crim no sols va commocionar a tot un país, sinó que va posar sobre la taula fets que encara hui 30 anys després segueixen presents com les violacions grupals.
Les xiques van eixir de la seua casa per a dirigir-se a la discoteca Coolor que es trobava a escassos deu minuts de la seua localitat amb cotxe. Per això i amb l'objectiu d'arribar a l'hora exacta van decidir realitzar autoestop, una pràctica molt habitual en aquella època. No obstant això, un trajecte que hauria d'haver sigut ràpid mai va acabar, perquè les joves de 14 i 15 anys van desaparéixer sense deixar rastre fins al 27 de gener de l'any següent. Aqueix dia es van trobar els seus cossos sense vida en una caseta de La Romana, a Tous. Allí, els forenses van dictaminar que havien sigut violades, torturades i assassinades amb un tir al cap.
La crueltat i duresa dels crims arriba fins a límits insospitats, però el realment frustrant és que aquests foren comesos per individus que haurien d'haver estat a la presó, perquè tant Antonio Anglés com Miguel Ricart comptaven amb antecedents per delictes masclistes, ja que en aquella època encara no es parlava de violència de gènere. El primer d'ells, havia passat huit anys a la presó per segrestar, torturar i quasi matar a una altra jove. Aquest era un maltractador de manual que odiava a les dones i buscava venjar-se d'elles.
No obstant això, mai va pagar pel delicte del crim d'Alcàsser, perquè va fugir i hui dia segueix en parador desconegut. Ni les autoritats ni la Guàrdia Civil o la Policia Nacional han aconseguit localitzar-ho en aquests 30 anys.
Els que si que paguen pels crims que ell va cometre són les famílies que continuen patint i la societat, perquè aquest succés va suposar l'arribada de nous models de conducta que les xiques han hagut d'adoptar per a protegir-se i que van des de no poder tornar sola casa de nit per por de que passe alguna cosa, no freqüentar uns certs llocs a partir d'una hora determinada o fingir una trucada de telèfon per a donar la sensació a la persona que t'està observant que si alguna cosa ocorre et poden localitzar. Són fets aparentment superficials, però que es tradueixen al cap i a la fi en falta de llibertat.
D'altra banda, el tractament mediàtic que es va donar a aquest fet va ser lamentable, es van crear programes en els quals únicament es parlava del tema des del sensacionalisme, la espectacularització i buscant trencar rècords d'audiència. Es jugava amb el dolor d'uns pares, familiars i amics de les víctimes mentre el tractament de la informació s'allunyava del respecte o el contrast de les informacions.
Si bé hui els mitjans han aprés la lliçó i seria pràcticament impossible tornar a veure en televisió el que es va veure en aquella època, tot és diferent en matèria de violència de gènere. A pesar que hi ha lleis que protegeixen les dones i el feminisme ha guanyat terreny en molts àmbits, les violacions grupals segueixen presents i els assassinats per violència de gènere continuen, un total de 37 dones han perdut la vida a Espanya en el que va d'any.
Per això, davant qualsevol indici de violència de gènere, el Ministeri d'Igualtat posa a la disposició de la ciutadania el número de telèfon 016.
