El IV Feminari conclou que el carrer ha de continuar acollint la lluita contra les noves amenaces del feminisme
Ni un pas enrere. La lluita feminista no pot abandonar els carrers, amb la pau i la Igualtat per bandera, i ha d'ocupar també els espais de poder. Aquesta ha sigut la conclusió a la qual han arribat les diverses veus autoritzades del feminisme actual que han reflexionat davant de més de mil persones en la quarta edició del Feminari.
El congrés organitzat per la Diputació de València, que aborda els reptes actuals del feminisme, ha apostat per la pluralitat, el laïcisme i l'ambició política com a aliats, i arriba a les portes del 8 de març en un moment marcat per la incertesa, en què els drets i llibertats de les dones estan sent qüestionats.
Enfront d'aquestes noves amenaces del feminisme, els responsables polítics de la Diputació i el Govern d'Espanya han coincidit amb les ponents en la necessitat de mantindre aquest pols en tots els àmbits socials, especialment al carrer, en vespres del 8 de març, i les institucions, amb l'objectiu de no retrocedir en matèria de drets i llibertats i en els avanços aconseguits en Igualtat.
En paraules de la diputada d'Igualtat, Isabel García, "no podem permetre que aquest país torne a estar en blanc i negre, hem d'estar sempre juntes i unides, i les que ocupem espais de poder tenim l'obligació d'obrir aquests espais a altres companyes i aplicar polítiques feministes". Per a García, aquest Feminari ha sigut "el més especial per l'homenatge i reconeixement a Carmen Alborch i perquè s'ha superat amb escreix les expectatives de participació".
Una lluita transversal
Els reptes que les dones troben en el seu dia a dia, la cultura, l'esport, la religió, la política o la relació del feminisme amb el moviment LGTBI han ocupat els debats d'aquest Feminari, per a visibilitzar el sistemàtic oblit i la discriminació que han patit i encara pateixen les dones en tots els àmbits de les seues vides. Com ha assenyalat l'escriptora Rosa Regàs, "tenim lleis que defensen la Igualtat, però quantes dones continuen anant a comissaria denunciant una agressió i no els creuen? Quantes són assassinades tenint una ordre d'allunyament perquè ningú els va fer cas?"
Veus com les de la directora general de l'Institut de la Dona i per a la Igualtat del Govern d'Espanya, Silvia Buabent, que ha recordat el tren de la llibertat d'aquell 1 de febrer de fa cinc anys com a punt d'inflexió en la lluita feminista; o l'escriptora Laura Freixas, que en la conferència inaugural d'aquest congrés ha desmuntat el mandat de silenci amb el qual el patriarcat tracta d'oprimir a la dona i ha remarcat que aquest relat misogin "encara segueix molt viu en l'actualitat".
L'activista i psicòloga Ibtissame Betty Lachgar, per la seua part, ha fet una defensa del laïcisme en l'educació i l'Estat com a única via per a la igualtat real. Per a aquest fet ha utilitzat l'exemple del seu país natal: "al Marroc l'educació islàmica a les escoles és obligatòria i ensenya bàsicament odi i misogínia". L'activista ha defensat que laïcisme i feminisme van de la mà, "perquè totes les religions són misògines", ha declarat.
Ambició política
"Els homes hem de començar a sentir-nos interpel·lats per la realitat i prendre consciència del nostre lloc privilegiat, el feminisme naix de la injustícia i el malestar que una part de la humanitat pateix", ha indicat l'escriptor i jurista, Octavio Salazar, durant la taula 'Feminisme i política', i ha apel·lat a una "urgent reforma constitucional per a aconseguir un estat realment paritari".
Per la seua part, la històrica activista i represaliada per la dictadura franquista, Lidia Falcón, ha criticat l'immobilisme del moviment feminista i ha apuntat que "fer fora Gallardón va ser una fita en la lluita feminista, així que no hem de conformar-nos, hem de continuar lluitant i tindre ambició política". En aquesta línia, Falcón ha declarat que "el futur serà feminista o no serà".
