El Crist Salvador, el més antic de València, celebra el seu 772 aniversari
El misteri i el miracle emboliquen la història d'aquest Crist, que actualment es troba el la església del Salvador, situada al Carrer Trinitaris de la capital
L'aparició de Cristos sol fer-se en moments vulnerables per a la societat i la seua aparició així com la història que amaguen després d'ells no solen deixar indiferent a ningú. No obstant això, el pas del temps provoca que la història es distorsione o la llegenda que els acompanya caiga en l'oblit.
Una mica així, és el que ha succeït amb el Crist del Salvador de València que enguany ha complit 772 anys. Aquest va aterrar a la ciutat un 9 de novembre de fa 772 anys després d'unes fortes pluges a la ciutat que van provocar l'ascens de les aigües en el riu Túria. Espentat per la marea va aparéixer enfront de l'antiga casa del Cid Campeador, lloc en el qual va passar la seua primera nit.
Al matí següent es va traslladar a la Catedral de València, i màgicament dies més tard va tornar a veure's en el lloc en el qual es va trobar per primera vegada. Pel que es va repetir el mateix procediment, però sempre desapareixia i teletransportaba fins a la casa del Cid, per la qual cosa la tercera vegada que va succeir es va decidir que romandria en aquest lloc.
El miracle del Crist del Salvador
Compta la llegenda que existeixen fets inexplicables que emboliquen al Crist com és la seua miraculosa incapacitat de combustió, perquè durant la Guerra Civil Espanyola es va tirar a la foguera i únicament es va cremar el madero de darrere de la imatge, un vertader miracle, ja que la fusta de cedre resseca hauria d'haver cremat en acostar-se al foc.
D'altra banda, la Setmana Santa marinera es va traslladar al costat dels poblats marítims a l'actual ubicació d'aquesta, i encara que això no és exactament cert, vegeu el Crist de Sant Nicolas o el San Bult , que van ser imatges processionals de la Setmana Santa Valenciana, amb la qual cosa, queda sense efecte, o almenys parcialment, la total autoria de la Setmana Santa Marinera.
No obstant això, el carrer de la mar, el carrer de les barques, la porta de la mar, el palau de duanes, tot això ens parla d'aqueix passat mariner valencià, que, encara que lluny de la costa, existia, comunicant pel riu Túria, que a través del seu actual llit, discorria, fins a la bocana del Mediterrani.
En definitiva, estem davant tota una imatge religiosa que evoca al miracle i la fe de tots els seus creients, perquè en ell s'hagen vertaders fets inexplicables.
