50 anys sense Nino Bravo, la millor veu valenciana de tots els temps
Un accident de cotxe va truncar la carrera musical del jove d'Aielo de Malferit
‘Lliure’, ‘Un bes i una flor’, ‘Et vull, et vull’, ‘Amèrica, Amèrica’, ‘Noelia’… Qui no ha cantat alguna d'aquestes cançons? Es tracta de temes dels anys 70 que s'han convertit en un clàssic generació rere generació.
De fet, en l'última mascletà de les Falles de València, el dia de San José, va sonar ‘Un bes i una flor’, cantada a l'uníson per un públic entregat en homenatge al cantant valencià.
I és que la llegenda de Nino Bravo, la millor veu valenciana de tots els temps, contínua viva quan es compleixen 50 anys del seu fatal accident.
Va ser el 16 d'abril de 1973 quan Luis Manuel Ferri Llopis, acompanyat pel seu guitarrista i amic José Juesas Francés i el Duo Fum, van tindre un accident de cotxe quan tornaven des de Madrid a València.
El vehicle, un BMW 2800 L de 1970, de color blanc, conduït pel cantant, es va eixir de la carretera N-III (actual A-3 Autovia de València) i va donar diverses voltes de campana.
El seu enterrament va ser multitudinari. Es calcula que més de 10.000 persones van anar a acomiadar al cantant d'Aielo de Malferit que dos anys abans s'havia casat amb María Amparo Martínez i del matrimoni dels quals nasqueren Amparo Ferri i Eva Ferri.
Quatre discos i un pòstum formen part de la discografia del cantant valencià que moria tràgicament als 29 anys d'edat.
El Consell va aprovar el mes de febrer el decret pel qual es va declarar el 2023 com a "Any Nino Bravo" en commemoració del cinquantenari de la mort d'un dels cantants més influents del nostre país i de la Comunitat Valenciana.
Els seus inicis
Nino Bravo va treballar en una joieria valenciana i de cellerer en un restaurant de l'Aeroport de València, encara que compaginava el treball amb la seua afició al cant.
A la fi de 1962 va fundar el conjunt Els Hispànics i, malgrat quedar finalistes en el concurs radiofònic nacional ‘Festa a Espanya’ el grup es va dissoldre un any després.
Va passar a formar part dels Superson i en 1968 va realitzar la seua presentació com a cantant solista en el Festival de la Cançó de la Vall d'Uixó.
El seu èxit
L'èxit li va arribar de la mà d'Augusto Algueró, marit de Carmen Sevilla, que li va donar en 1969 la cançó ‘Et vull, et vull’ i després del tema van arribar ‘Vaig buscant’, ‘Aquesta serà la meua casa’, ‘Noelia, ‘Cartes grogues’, ‘Un bes i una flor’, ‘Lliure’ o ‘Amèrica, Amèrica’, una cançó pòstuma.
Nino Bravo va participar en la selecció per al Festival de Eurovision en dues ocasions, en la III Olimpíada Mundial de la Cançó celebrada a Atenes on va quedar en quart lloc, també va actuar en el V Festival de la Cançó de Rio de Janeiro i en el Festival de la Cançó de Vinya de la Mar, a Xile.
La seua última actuació
El 16 de març de 1973, un mes abans de morir, va realitzar la seua última actuació a València, dins del Parador 73 de les Falles. Allí va cantar per primera i última vegada l'Himne de la Comunitat Valenciana de José Serrano.
