elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Acció Ecologista-AGRÓ: una simbiosi entre Puçol i els seus espais naturals

Acció Ecologista-AGRÓ: una simbiosi entre Puçol i els seus espais naturals
    MÉS FOTOS
    Acció Ecologista-AGRÓ: una simbiosi entre Puçol i els seus espais naturals - (foto 2)
    Acció Ecologista-AGRÓ: una simbiosi entre Puçol i els seus espais naturals - (foto 3)
    Acció Ecologista-AGRÓ: una simbiosi entre Puçol i els seus espais naturals - (foto 4)
    Acció Ecologista-AGRÓ: una simbiosi entre Puçol i els seus espais naturals - (foto 5)
    Acció Ecologista-AGRÓ: una simbiosi entre Puçol i els seus espais naturals - (foto 6)
    Acció Ecologista-AGRÓ: una simbiosi entre Puçol i els seus espais naturals - (foto 7)

    Situat entre mar i muntanya, Puçol és testimoni de diferents enclavaments naturals que envolten la població, en silenci i però replets de vida. La Costera, la platja, l'horta, la Marjal dels Moros… Per a cuidar-los i aproximar els seus encants als veïns, l'associació Acció Ecologista-AGRÓ exerceix una labor contínua i exhaustiva. L'objectiu? Mantindre una simbiosi entre Puçol i les joies naturals que ho envolten.

    Conservació d'aiguamolls i espais naturals, tractament de residus, foment de la mobilitat sostenible, protecció d'espècies en perill… Són moltes les àrees d'actuació que Acció Ecologista-AGRÓ desenvolupa a la Comunitat Valenciana, des de la Plana Baixa, a Castelló, fins a Alacant: la Costera, la Ribera, Camp de Morvedre…

    I per descomptat a la comarca Horta Nord. De fet, a Puçol té la custòdia de la Costera, un conveni per a la promoció de l'ús públic, estudi i conservació de fauna i flora que venç en 2021, però que l'agrupació espera poder renovar per a continuar cuidant tota la vida que resideix en este paratge.

    «La idea és dinamitzar este paratge natural amb una oferta d'activitats mensuals», explica Miguel Crespo, que a més de cap de premsa de l'entitat i coordinador comarcal, ha treballat com a voluntari en diferents grups ecologistes des de fa dècades… Abans fins i tot d'aconseguir la seua majoria d'edat.

    «La cura del medi ambient és una part fonamental en la meua vida, perquè treballe en AGRÓ i el meu temps lliure el dedique a l'activisme social a Puçol», explica el responsable de l'agrupació en Horta Nord, que a més és educador ambiental i organitza constants activitats per a tots els públics al llarg de l'any.

    Per exemple, Nits de Natura a la Costera: jornades que ja són tota una tradició a Puçol durant els mesos d'estiu, amb xarrades, rutes teatralitzades, tallers… I fins i tot observació astronòmica a càrrec de l'especialista local Amadeo Aznar.

    Amb el suport de l'Ajuntament, estes activitats tracten d'aproximar la naturalesa als veïns «i implicar d'alguna manera la població en la conservació de la muntanya», a partir dels espais naturals que s'estenen en el municipi i al voltant d'ell.

    Però més enllà de la conscienciació i l'educació ambiental, Acció Ecologista-AGRÓ és responsable de multitud d'actuacions destinades a protegir el territori i garantir un equilibri entre la presència de l'ésser humà i la cura dels entorns naturals.

    Protegint el territori

    Una de les seues línies d'actuació es dirigeix a les ratapinyades, considerats els millors controladors de plagues de mosquits: «en el nucli urbà tenim uns 30 refugis, i també uns quants a la platja i les urbanitzacions», assenyala el responsable, que destaca la importància d'ajudar-los «i que al seu torn ens ajuden a reduir estes i altres plagues».

    La zona dunar de la platja és un altre dels focus d'atenció, un espai que durant els últims anys l'agrupació ha aconseguit recuperar a poc a poc i que, actualment, conté una sèrie d'espècies amenaçades a la Comunitat Valenciana: lliri blanc de mar, correhuela marina, pasacaminos marí, barrilla pinchosa, card marí…

    I també es realitzen campanyes per a posar en valor una de les majors joies que embolica el terme municipal de Puçol: la Marjal dels Moros. «És important que la gent conega que tenim un tresor natural al costat de casa, i moltes vegades no li donem el valor que té».

    Serveis naturals: un regal de l'entorn

    Per a això, es realitzen replantacions, actuacions per a la defensa d'ocells i, per descomptat, una àmplia programació d'activitats al llarg de tot l'any que, dirigides a tots els públics, posen sobre la taula l'enorme valor d'este aiguamoll.

    L'objectiu final que persegueix l'agrupació és «que la gent s'adone del necessari que és conservar, protegir i defensar el medi ambient, especialment els espais naturals que tenim més prop de casa… És la nostra responsabilitat», assegura Miguel Crespo.

    A més, protegint el medi ambient i la biodiversitat també conservem els serveis que la pròpia naturalesa brinda a les persones.

    Per a començar, enclavaments com la Marjal dels Moros o la Costera són claus en la prevenció d'inundacions, ja que absorbeixen ingents quantitats d'aigua que, al seu torn, els permet sobreviure.

    Per no parlar de la zona dunar, que a altrade recuperar l'equilibri natural de la platja, ajuda a minimitzar l'impacte dels temporals sobre el passeig marítim i els habitatges que estan a primera línia. De fet, enguany s'ha comprovat que els trams sense plantes han patit bastant més els estralls dels temporals que aquells amb zona dunar, «on l'arena no ha envaït tant el passeig».

    Sense oblidar les espècies animals que s'alimenten de mosquits o de les zones poblades de vegetació, com la Costera, que s'encarreguen d'absorbir el C02 de l'ambient i, en definitiva, netejar l'aire que respirem.

    El canvi climàtic, no obstant això, està posant en perill la conservació dels espais naturals que s'estenen pel terme municipal de Puçol… I per tot el món. Molts dels seus símptomes són evidents per a l'ésser humà: augment de les temperatures, recurrents gotes fredes, presència de mosquits a la tardor i primavera…

    «La fauna no sap d'estacions sinó de temperatures… Si quan toca fred, fa calor, els mosquits es mantenen actius», explica l'especialista local, que recorda les plagues de tomicus que en repetides ocasions durant les dues últimes dècades han amenaçat els ecosistemes locals.

    Es tracta d'una plaga motivada pel canvi climàtic i la sequera que, en 2004, va matar prop de 500 arbres en la Costera: estos insectes realitzen forats en el tronc per a alimentar-se de la saba, explica Crespo: «si l'arbre està sa, no hi ha problema, però si en dos anys quasi no ha plogut, no té la capacitat per a resinar i acaba morint».

    Afortunadament, els activistes de Acció Ecologista-AGRÓ —que quasi quasi passen més temps a la muntanya que en les seues pròpies cases— van avisar a temps i es va poder fitar ràpidament algunes zones per a salvar-les, però van morir molts arbres. I és que, encara que la naturalesa és sàvia, no està preparada per a este gir de guió impulsat per l'ésser humà.

    El canvi climàtic: un cavall de Troia

    Però s'ignora… O fins i tot es nega. «És com els qui asseguren que la Terra és plana… Hi ha moltíssimes evidències científiques que està ocorrent». Tan sols cal consultar a l'ONU o l'IPCC —Panell Intergovernamental per al Canvi Climàtic— per a comprovar que és una trista realitat.

    Però la síndrome de Cassandra ha arribat fins als nostres dies per a embolicar a la comunitat científica. «Cassandra era un personatge que tenia el do de veure el futur i, alhora, la maledicció que ningú li fera cas», explica Miguel Crespo, comparant-la amb els científics actuals.

    La comunitat internacional no dona resposta als problemes que estan alertant, igual que va advertir Cassandra que el cavall de Troia era un parany. «Al final passa el que passa… Esperem que no ens passe a nosaltres el mateix».

    Encara que és tard per a evitar el canvi climàtic, perquè ja és una realitat, «som a temps d'adaptar-nos i mitigar els seus efectes, però s'ha d'abordar a nivell global des de tots els sectors». Primer, a nivell polític, «però som les persones els qui hem de ser conscients que el nostre dia a dia té uns efectes concrets sobre el planeta».

    Reduir el consum, reutilitzar els objectes i reciclar els residus; desplaçar-se a peu, amb bicicleta o en transport públic quan siga possible; minimitzar l'ús d'energia a casa; consumir productes de proximitat…

    Són les recomanacions d'un expert però, sobretot, d'un amant de la naturalesa disposat a continuar treballant per a salvar el planeta. «Cada decisió diària ens permet aportar el nostre granet d'arena per a pal·liar o agreujar el canvi climàtic».

    Durant el confinament, els responsables de l'entitat van obtindre un permís per a poder acudir de manera individual i realitzar el manteniment del viver de la Costera, encara que les actuacions es van veure reduïdes durant aquells mesos. Amb l'arribada de juliol, van reprendre la seua activitat a la muntanya de la mà de Nits a la Costera, això sí, amb totes les normes de seguretat pertinents.

    Esperen poder continuar en els pròxims mesos amb una campanya d'activitats centrada en la fauna de la muntanya per a donar a conéixer les espècies més representatives de la zona. A això se sumarà una campanya en col·laboració amb el departament de Turisme per a realitzar visites a la marjal i la zona dunar de la platja per a, així, «posar-los en valor des del punt de vista mediambiental».

    Per a participar en les activitats, convertir-se en soci o sol·licitar qualsevol tipus d'informació, tan sols cal cridar al número d'informació general a Puçol —691 077 424— o escriure al correu electrònic lhorta@accioecologista-agro.org.

    «Convidem a qualsevol veí de Puçol que estiga interessat en temes mediambientals a vindre a les activitats i unir-se a l'associació », assegura Miguel Crespo, que continuarà treballant juntament amb els seus companys per a protegir el nostre entorn: tota una simbiosi entre Puçol… I les joies naturals que ho envolten.

    Pujar