Printeria, una ‘impressora’ de bacteris de primer premi creada a València

Imprimir l'ADN d'un bacteri ja és possible gràcies a un projecte desenvolupat per deu alumnes de la Universitat Politècnica de València. Amb una grandària no major que el d'una caixa de sabates, aquesta impressora és capaç de dotar als bacteris de noves funcionalitats inexistents en la naturalesa. Aquest invent ha sigut guardonat amb el primer premi en una de les competicions de biologia sintètica més importants del món, IGEM 2018. 

Amb aquest primer premi i altres cinc guardons especials, l'equip de la UPV ha presentat aquest matí acompanyats pel rector de la universitat, Francisco J. Mora Mas, el seu projecte davant els mitjans. Un treball que han definit com a multidisciplinari i del que se senten molt orgullosos.

“Som un equip multidisciplinari, que són els equips d'èxit” ha afirmat Roger Monfort, portaveu del grup. I és que en l'equip trobem estudiants – 7 xics i 3 xiques- d'Enginyeria en Biotecnologia, Enginyeria Biomèdica, Enginyeria Informàtica, Enginyeria en Tecnologies Industrials, Enginyeria Elèctrica i Belles arts.

Per la seua banda, el rector ha destacat el treball dut a terme: “Ho han dissenyat completament, ho han fabricat i fet funcionar ells. El prototip és el resultat d'un treball fet al 100% pels xics i xiques. Açò demostra el talent que tenim ací, i que poden competir amb el de qualsevol altre lloc del món” ha assegurat en la seua intervenció.

Printeria: funcionament i usos

Aquesta xicoteta impressora aquesta formada per un programari, un maquinari i un kit compacte de laboratori, tres elements que fan possible el seu funcionament. Malgrat la seua aparença, i segons els seus creadors, Printeria és “tan senzilla de manejar com una impressora domèstica”, encara que a diferència de les quals usem en el nostre dia a dia aquesta no utilitza tinta.

Igual que ocorre amb altres impressores 3D, la peça compta amb un sistema de càrrega de líquids semblant al dels cartutxos de la impressora, però aquests són emplenats amb un àmplia col·lecció de peces d'ADN. Aquestes peces s'assemblen entre elles per a obtenir diferents unitats de transcripció que modifiquen genèticament un xassís bacterià específic. 

L'ús d'aquest xicotet aparell està pensant, de moment, per a tres àmbits: l'educació, els laboratoris i els artistes. Encara que, tal com ha explicat Roger Monfort, a llarg termini es poden imaginar el seu ús en “qualsevol cosa que tinga a veure amb l'ADN”. Un dels exemples de futurs usos que poden resultar més impactants, és el de la creació d'insulina o fins i tot la creació d'aromes a partir dels bacteris d'ADN. “Són moltes aplicacions futures i no solament mèdiques, també industrials perquè no” asseguren. 

En ser preguntats sobre una possible comercialització han mostrat el seu desig de seguir treballant en aquest projecte en els pròxims mesos, encara que han aprofitat l'ocasió per a fer una crida a possibles inversors: “Tenim la matèria primera però necessitem molt més suport”.

La UPV i iGEM

La Universitat Politècnica de València ha participat en iGEM des de l'any 2006 amb excel·lents resultats. Tots els projectes presentats (sempre en col·laboració amb l'Institut Universitari Mixt de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes, el IBMCP) van obtenir la màxima valoració del jurat (medalla d'or) i dos d'ells, Sexy Plant, en 2014 i Hype It, en 2016, van aconseguir a més premis especials. iGEM (International Genetically Engineered Machine) va començar en 2003 com una competició d'estiu dirigida als alumnes del MIT. Un any després, la prova es va convertir en internacional i, en aquesta edició, hi ha inscrits 343 equips de tot el món.