Com prevenir i actuar davant l'assetjament escolar?

L'assetjament escolar o bullying, tant de manera presencial com en a través d'internet continua estant a l'ordre del dia, però davant aquesta mena de comportament agressiu, tolerància zero. Per això, l'Organització de Consumidors i Usuaris han recopilat quals són els principals signes d'alarma, si el teu fill pot ser un assetjador i l'actuació dels pares davant això.

Per assetjament s'entén un comportament violent o agressiu dirigit cap a una víctima indefensa. Els atacs es prolonguen en el temps, tenen la intenció d'ocasionar mal i ocorren en la seua majoria sense provocació prèvia. Les agressions poden ser verbals, físiques, psicològiques o socials. Algunes poden deixar seqüeles duradores, fins i tot durant tota la vida.

Fa falta un canvi d'actitud cap a l'assetjament, en qualsevol dels seus àmbits i formes. Ser testimoni d'una situació així i no fer gens només serveix perquè l'assetjador es cresca i campe a pler.

L'assetjament pot ocórrer en qualsevol lloc: en els col·legis o en els trajectes des d'o cap al centre d'ensenyament. Ara, a través d'Internet: les xarxes socials i els serveis de missatgeria tipus Whatsapp són els nous camps de batalla en aquesta terrible guerra de l'assetjament.

Ciberassetjament o ciberbullying

No totes les formes d'assetjament o bullying entre xiquets i adolescents són “presencials”. En els últims anys ha cobrat força el “ciberassetjament” o “ciberbullying”: l'ús de correu electrònic, xarxes socials o xats de missatgeria com a via d'assetjament. Pot fer-se de diferents maneres: revelant informació personal, hackeando comptes personals, propagant rumors falsos, amenaçant o insultant en els comentaris de les xarxes socials, creant perfils falsos d'assetjat en internet per a ridiculitzar-ho, manipulant fotografies…

Com prevenir-ho?

Els xiquets i adolescents han de saber que les regles bàsiques d'educació i convivència que serveixen en la vida real són també vàlides en el món virtual. Mai cal faltar el respecte, insultar o humiliar a ningú aprofitant l'anonimat de la Xarxa: per això per a prevenir el ciberassetjament el primer és dialogar i reflexionar amb els menors sobre la importància de mantenir una actitud respectuosa cap als altres, també en xarxes socials, i seleccionar amb criteri el que es comparteix.

• Ensenya als xiquets a utilitzar les tecnologies amb intel·ligència, respecte i precaució.
• Dedica temps a navegar amb ells, explica'ls quins perills poden trobar en la Xarxa i tracta de reduir els riscos.
• Explica'ls que les fotos o els vídeos no són per a immortalitzar situacions ridícules o vergonyoses i que no ha de fer-se, i que tampoc han de manar fotos seues o dels seus amics a gent que no coneixen.
• Ensenya'ls que tampoc han de permetre que els prenguen fotos sense el seu permís.
• Assegura't també de protegir les xarxes dels nostres fills i configurar la seua privacitat, comprovant que els seus amics o seguidors en xarxes socials són realment “amics”, cerciorant-nos que usen contrasenyes segures perquè els seus comptes no siguen hackeadas (o canviar-les en cas que ja haja ocorregut el ciberbullying), que els seus mòbils estan protegits amb patró o contrasenya que només conega l'entorn familiar.

Senyals d'alerta de bullying o assetjament

En la majoria dels casos si el xiquet o adolescent està sent assetjat no l'explica. D'ací la importància d'estar atent als possibles signes d'alarma.

Els indicadors d'un possible assetjament són:

• Manifesta canvis bruscos en el seu comportament habitual.
• Perd interès pel que abans li agradava.
• No vol anar a classe ni vol estar amb els seus companys.
• Porta a casa trencat el material escolar, la roba o presenta signes de violència física.
• No vol parlar sobre el que passa a les aules.
• No dorm igual. Per exemple, es desperta sovint o dorm en excés.
• Comença a patir sense motiu molèsties com a maldecaps o de budell.

Com saber si un menor està assetjant a un altre

No hi ha una regla causal que determine perquè un xiquet o adolescent està agredint a un altre en el col·legi o en les xarxes. Sovint es tracta d'una falta d'habilitats socials o emocionals, o d'uns trets de personalitat que poden fer-ho més procliu.

Alguns indicis que xiquet o l'adolescent pot estar assetjant a altres persones són:

• Es mostra especialment irritable o agressiu a casa: es comença a barallar o a burlar
• Té objectes que no són seus, de procedència desconeguda.
• Recorre a les mentides assíduament o es mostra esquiu sobre el seu dia a dia en el col·legi o amb els amics.
• Certs companys es mantenen silenciosos en la seua presència o fins i tot le rehúyen.

Com ajudar els xiquets a fer front al bullying

Què poden fer els pares davant una sospita d'assetjament? Les solucions potser no són fàcils, però tot es pot aprendre.

Escoltar sense jutjar. Si sospites que el teu fill ha patit assetjament a les aules, el primer és escoltar-ho sense jutjar-ho i mostrar interès pels seus sentiments. Frases com "vols que parlem sobre això?" solen ajudar a descobrir què és el que li està ocorrent. I no minimitzes ni lleves importància al que t'està comptant: en aqueix cas només aconseguiràs que es retraga encara més.

Evitar culpabilitzar. Amb independència de qualsevol altra mesura, recomana al teu fill una sèrie de precaucions bàsiques, mantenint un to ferm i tranquil·litzador: que no es quede tot sol en els llocs més conflictius, que demane ajuda als amics o a un adult, s'allunye de l'abusón, tracte de mostrar indiferència davant els insults… I en qualsevol cas, evita culpabilitzar-lo: la víctima mai és culpable, ni per acció ni per omissió.

Reforçar la personalitat. Practica amb ell perquè puga arribar a dir "no" i expressar el que vol i sent de manera clara i respectuosa. A això se'n diu ser assertiu. Demana-li que faça una llista de les seues qualitats positives. Allarga aqueixa llista amb ajuda d'uns altres. Elogia-li quan haja actuat bé. Així l'ajudaràs a tenir major autoestima. Assaja amb ell com pot mostrar aplom enfront dels agressors. La postura corporal és essencial: no encongir-se, caminar alçat, amb decisió, sostenir la mirada.

Cercar ajuda externa. Perquè la violència no es propague, no et dirigisques als assetjadors o als seus pares: parla amb els professors. Ofereix-los tota la informació possible sobre els fets (qui, quins, com, quan, on). Si consideres que no s'impliquen prou en la resolució de la situació no dubtes a acudir a la direcció del centre, al consell escolar o a la inspecció educativa. Demanar ajuda a un terapeuta també pot estar indicat. I cal no oblidar que hi ha comunitats autònomes que tenen la figura del Defensor del Menor o associacions que defensen els seus drets en situacions d'assetjament. Si la situació és greu planteja't denunciar els fets al 112 o davant la policia.