El 10,3% de la població valenciana en risc de vulnerabilitat amb infeccions parasitàries intestinals presenta diarrea o dolor abdominal
Personal investigador de la Universitat de València ha estudiat la presència d’enteroparàsits (paràsits del sistema digestiu) en una població vulnerable de la província de València.
Les condicions d’exclusió social i pobresa són considerades determinants crítics que impacten en la salut d’individus i poblacions perquè no tenen accés a atenció mèdica de qualitat, a un bon habitatge o a aliments segurs, cosa que augmenta la seua vulnerabilitat a les infeccions parasitàries. Els principals perfils d’exclusió social són habitants de barris marginals i zones rurals deprimides, població infantil de famílies pobres i desestructurades, immigrants il·legals, persones refugiades i sol·licitants d’asil, dones immigrants solteres, població gitana i famílies amb xiquetes i xiquets en què els adults estan en l’atur o que treballen en condicions precàries.
La investigació observa una major freqüència d’espècies patògenes (66,4%) que d’espècies no patògenes (33,5%) en l’intestí de la població estudiada, si bé només el 10,3% dels que tenen patògens presenten símptomes com diarrea, vòmits o dolor abdominal. “L’alt percentatge d’asimptomàtics fa que no s’aplique el tractament correcte i, en conseqüència, augmente el risc de possibles transmissions noves. L’espècie patògena detectada més prevalent és Blastocystis (17%), associada amb l’intestí irritable”, explica Carla Muñoz Antolí, primera signant de l’article i investigadora del Departament de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica i Parasitologia de la Facultat de Farmàcia de la UV.
En els individus parasitats que viuen en condicions de més precarietat, la presència d’espècies patògenes va assolir el 20,6% i el 17,5% en aquells que viuen amb mascotes. Als grups familiars, la infecció es dóna entre tots els seus membres i mostra una transmissió parasitària interpersonal lligada tant a la privació material com a una falta d’educació per a la salut. “Contràriament al que es podria esperar, la infecció per espècies patògenes va ser més prevalent en famílies autòctones espanyoles que entre les immigrants i/o refugiades, vinculades a condicions de vida precàries”, explica la professora de la Facultat de Farmàcia.
La Comunitat Valenciana ha experimentat un intens creixement demogràfic subjecte a dificultats econòmiques o mancances en béns bàsics, i se situa com la sisena comunitat autònoma espanyola amb el percentatge més alt de població en risc de pobresa o exclusió social. En aquest estudi, s’avaluen els paràsits intestinals en 460 usuaris (xiquets i xiquetes, i familiars majors d’edat) de tres escoles infantils de Casa Caridad de la província de València.
