La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic valora positivament l’inici de curs
La Plataforma, formada per les organitzacions, FAMPA-València, STEPV, FE CCOO PV, FeSP UGT PV, Escola Valenciana, CAVECOVA, CGT, FAAVEM, FEPV, BEA, Campus Jove, Sindicat d’Estudiants, SEPC, FEU, FdE, Acontracorrent, Associació de Directors de Primària, Associació de Directors de Secundària, Moviments de Renovació Pedagògica, ADIDE, FAMPA-Enric Valor, FAMPA-Penyagolosa i Valencia Laica s’ha reunit per fer una valoració del que ha sigut l’inici de curs al sistema educatiu valencià i acordar demanar una reunió amb el Conseller Marzà.
La Plataforma, representant de tota la comunitat educativa i interlocutora davant de la Conselleria d’Educació, demanarà una reunió amb el Conseller d’Educació, Vicent Marzà, per tal d’analitzar el document de propostes educatives front a la COVID que l’entitat va lliurar al mes de juliol. Un document que ha posat en evidència una ineludible major inversió en l’escola pública però que també ha posat de manifest la feblesa del sistema educatiu ja que la figura de la infermera escolar no s’ha contemplat i és necessària, que el punt més feble continua essent l’alumnat més desafavorit i la evidència de manca de suport tecnològic, el que fa que la bretxa digital continue estant present.
“Hem d’aconseguir que la pandèmia no siga l’exempció si no el punt de partida perquè l’escola pública siga valorada com cal. La pandèmia ha posat de manifest que l’escola pública és la que garanteix la igualtat real d’oportunitats, cal cuidar-la.”, subratlla Rubén Pacheco, president de FAMPA-València i portaveu de la Plataforma.
No obstant la valoració d’inici de curs que fa la Plataforma és que ha sigut menys caòtic que el que es pensava i que ha estat, en línies generals, prou ben planificada per les administracions i la comunitat educativa en general. Els plans de contingència estan funcionant i s’ha demostrat que a hores d’ara els centres educatius no són focus de contagi, la incidència de casos positius és mínima.
Però l’entitat veu un clar desequilibri entre l’inici de curs a primària i secundària donat que a primària els protocols són més fàcils d’aplicar i on l’administració, equips directius, AMPA i en general les comunitats educatives han fet un gran esforç. Preocupa la no presencialitat a les aules destacant que la desigualtat serà notable donat que a uns centres s’ha implantat el 100% de presencialitat i a altres no. Més notable encara a segon de batxillerat on a més es preparen les proves de l’EBAU. Tot açò sumat que la baixada de ràtio i els desdoblaments s’han produït sobretot a la pública i no a la concertada el que genera greuges comparatius.
Esforç a la universitat
La Plataforma considera que el govern autonòmic ha de fer un sobre esforç respecte de la universitat, donada la clara diferència en com s’ha desenvolupat l’inici de curs en primària i secundària respecte de la universitat. El sistema universitari públic està infrafinançat de fa dècades i aquesta realitat dificulta que les administracions puguen emprendre les mesures necessàries front la situació actual. Cal incidir i implementar recursos per a pal·liar moltes mancances quant a ràtios, bretxa digital, seguretat, etc. Es tracta de pal·liar no només els problemes cojunturals, també els estructurals, ja que insistim que el Covid no ha fet més que agreujar una crisi educativa que existeix de fa dècades.
Per últim considera que calen, no sols ara si no sempre, polítiques de defensa de l'escola pública per a revertir les retallades (reducció de la ràtio d'alumnat per aula i nivell, la reducció de les hores lectives del professorat, entre d’altres). A més, han de tenir com a objectiu la revisió i adequació de les infraestructures, la defensa de l’ensenyament en valencià i el desenvolupament de moltes més accions que milloren les condicions de l'escola pública, de l'alumnat, les famílies i del professorat.
