La plaga de porcs senglars es multiplica per cinc i la Comunitat Valenciana idea un pla per a frenar-los
La plaga de senglars s’ha multiplicat per cinc en les últimes dues dècades a la Comunitat Valenciana, convertint-se en un problema no sols per als cultius sinó també per al trànsit, ja que han sigut la causa d’almenys 800 accidents en l’últim any.
S’estima que la població supera els 150.000 exemplars i, encara que cada any se’n cacen un terç, amb 54.000 caps abatuts, el seu nombre no deixa de créixer i han baixat des de l’interior fins a la costa, on s’han establit, especialment en zones de marjal.
És el cas de l’àrea de Pego-Oliva, el punt més crític de la Comunitat Valenciana, fet que ha generat nombrosos problemes a les carreteres de la zona, amb accidents provocats pel trànsit d’aquestes manades des de la muntanya cap a les zones de marjaleria, on s’alimenten. Però el problema s’estén a moltes zones del litoral, com ara la Plana Alta, el punt negre de la província de Castelló, on es cacen 2,12 senglars per cada 100 hectàrees.
Precisament en aquesta comarca, al municipi d’Orpesa, el conseller de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, Vicente Martínez Mus, ha donat a conéixer el nou decret d’ungulats, que busca posar fre a la població d’aquests animals, així com a altres possibles plagues, com cabres, cérvols, daines, cabirols, muflons, cabres salvatges i arruïs.
“Volem aprofitar els caçadors, els seus coneixements i capacitats, perquè al final són agents mediambientals voluntaris”, ha explicat Mus, qui ha indicat que el decret “no serà una solució definitiva”, però establirà les directrius per a la gestió cinegètica. Entre altres qüestions, “amplia els períodes de caça i simplifica la normativa vigent”, al mateix temps que “s’abandona la inacció i la prohibició que ens ha portat a l’actual situació de superpoblació, i s’avança cap a una regulació ordenada i eficaç”.
Per la seua banda, el director general de Medi Natural ha recordat que l’expansió del senglar “és irreversible” després d’haver travessat infraestructures com autovies i haver arribat a àrees com els aiguamolls, on s’han fet forts, per la qual cosa l’interés de la Generalitat és reduir el seu nombre per tal que no afecte els veïns. De fet, fa uns anys només en el 65% dels vedats hi havia senglars, una xifra que ara arriba al 90%.
Així, la conselleria obri una via de col·laboració amb la Federació de Caça, la presidenta de la qual, Lorena Martínez, ha demanat un canvi en la normativa perquè es puga vendre la carn de senglar, molt apreciada però que ara només pot destinar-se a l’autoconsum. “Ja no sabem què fer amb ella”, assenyala Martínez, qui considera que si es poguera comercialitzar en carnisseries, el nombre de senglars abatuts podria augmentar per a frenar aquesta plaga.
Una plaga establida a la costa
Des de la Conselleria indiquen que, als municipis de la franja costanera, on la caça és més complicada a causa de la presència de zones urbanitzades i la menor existència de vedats, els senglars han ocupat el territori, afectant especialment el trànsit amb un gran nombre d’accidents.
En total, hi ha 440 municipis amb sobreabundància després de l’actualització realitzada enguany, i 97 d’ells a la província de Castelló, com una taca que s’estén per tot el territori.
Els canvis graduals que s’han aplicat des de fa dos anys ja han deixat entreveure un augment dels animals abatuts, que ascendeixen a 54.548 enfront dels 47.067 del període anterior, un terç del total dels animals, però en reproduir-se ràpidament no deixen d’augmentar, motiu pel qual la Conselleria vol incrementar aquesta xifra.
Mesures del decret
El decret, que s’aprovarà pròximament, estableix diverses línies d’actuació i incorpora els ajuntaments com a agents clau en el control de la superpoblació, per a facilitar intervencions adaptades a les necessitats concretes de cada municipi, mitjançant esperes, batudes col·lectives o tècniques de control.
A més, el decret amplia els períodes de caça, suprimeix limitacions en dies hàbils i estableix l’ús del precinte electrònic, la qual cosa elimina càrregues burocràtiques. També s’autoritzen noves tècniques de control, incloent l’ús d’elements com miralls nocturns o tèrmics, així com l’eliminació d’espècies invasores com el porc vietnamita o l’arruí durant les caceres.
Entre altres mesures, es permetrà la caça de femelles durant tot l’any i s’amplien els mesos per als mascles, les esperes s’autoritzaran tot l’any i es facilitaran espais als muladers per gestionar els cadàvers dels senglars. També s’autoritza l’ús d’esquers per atraure els exemplars fins a les zones de caça, així com eliminar els cupos, l’ús de visors tèrmics nocturns, la utilització de gossos als cultius per espantar-los, les rondes nocturnes o abatre cries.
Finalment, la norma permet la declaració de territoris amb sobreabundància d’una espècie, fet que comporta l’eliminació de cupos de captura i la fixació d’un esforç mínim de caça necessari per a estabilitzar les poblacions, així com l’ús de mètodes de caça més eficaços, sempre sota control administratiu.
Altres projectes inclouen la col·locació de càmeres de fototrampeig en 50 zones per localitzar les seues àrees de pas o la creació de brigades provincials amb veterinaris per al moment en què es reben telefonades al 112 per albiraments. De fet, en els projectes de control que s’han dut a terme als parcs naturals de l’Irta, el Desert de les Palmes i el Prat de Cabanes s’han trobat exemplars amb febra Cook.
Ajudes per valor de 900.000 euros
D’altra banda, el conseller ha destacat que la Generalitat també col·labora amb els ajuntaments mitjançant línies d’ajuda perquè desenvolupen els seus propis plans de control.
L’ordre, recentment publicada i que ja poden sol·licitar els ajuntaments amb sobreabundància, contempla una dotació total de 900.000 euros per a tres línies: 350.000 euros per al control del senglar en zones comunes de caça, altres 350.000 euros per a vedats de caça i 200.000 euros per a la retirada d’animals abatuts.
“Aquestes ajudes no són una mesura puntual, sinó una política a llarg termini que acompanyarà els municipis amb solucions eficaces i duradores”, ha assegurat el conseller.







