Villanueva de Viver dobla en quatre anys el seu cens i es converteix en el paradigma provincial de la repoblació

A la província de Castelló, a la comarca de l'Alt Millars, hi ha un xicotet poble que lluny de desaparéixer s'ha convertit en un exemple de repoblació. Es tracta de Villanueva de Viver, una xicoteta localitat que en 2019 comptava amb 61 habitants i hui són 122.

L'artífex d'aquest projecte de vida és una alcaldessa que es va criar als seus carrers i com a xiqueta va gaudir dels privilegis d'un poble que hui té “tot el futur per davant, perquè arribarem a tot, entre tots”. “Aqueixa és la clau”, assenyala Amparo Pérez Benajas, “tots sumem, aportem i sense la implicació de cadascun de nosaltres aquest projecte de vida no seria possible”.

Amb aquests vímets, l'alcaldessa de Villanueva de Viver ha forjat un “sentiment” que ha apassionat a molts fins al punt de canviar el seu model de vida i convertir a aquest xicotet poble en paradigma provincial de la repoblació. “És possible, només cal creure-ho i voler-ho”, considera Pérez Benajas.

Set són els pilars de “aquesta governança rural” que converteix el poble “en emblema de tan bo com garanteix a l'individu qualitat de vida i benestar”. Que part dels sentiments i de l'orgull de pertinença per a generar un moviment silenciós, individual i generós que implica l'oriünd i atrau al visitant per a convertir al poble en abraçada protectora, model de convivència, exemple de qualitat de vida i promotor d'oportunitats i desenvolupament sostenible. “I els resultats no sols beneficien al conjunt de la comunitat que s'ajuda, interactua i treballa en equip. És garantia de futur perquè cada empadronat equival a 350 euros més en ajudes transferides pel Govern d'Espanya, i això s'ha traduït només enguany en 20.000 euros més gràcies a l'arribada de nou pobladors”.

La “governança rural” que promou l'alcaldessa “no part de conceptes eteris, s'erigeix sobre realitats palpables fundades en set pilars bàsics”. El primer part del concepte mateix de poblador. “Hui entenem la vida com un anar i vindre, som nòmades, i per això el poble és una opció a tindre en compte a l'hora de fixar la nostra residència”. Un empadronament “no significa necessàriament viure els 365 dies de l'any, però sí que comporta un compromís a pagar impostos o generar riquesa obrint un negoci i aprofitant els avantatges fiscals que com a poble que som podem oferir”.

L'empadronament suggereix també il·lusió i compromís amb el poble. “Som hereus d'unes arrels que ens fan sentir-nos orgullosos de ser zahumaos”, explica Pérez Benajas. “I aqueix sentiment immaterial s'ha traduït en aquests quatre anys en la publicació de 9 guies de camp que testifiquen la riquesa immaterial dels nostres pallers, fonts o corrals”. La memòria de la guerra civil “sense ferides, amb germanor”, la memòria “del nostre nom, Villanueva de la Reina”, o “el nostre origen musulmà, els zahumaos”.

Una implicació que s'ha planificat a través de sis grups de treball que a manera de consells sectorials es van constituir en 2019: comunicació i tecnologia, patrimoni i cultura, medi ambient, sociosanitari, infraestructures i mitjans de vida. “La participació és la garantia de l'èxit”, assenyala l'alcaldessa.

El fruit d'aquesta governança participativa s'ha traduït, entre altres fites, en la recuperació de l'economia de proximitat. El compromís amb l'entorn, la naturalesa, els mitjans de vida respectuosos i ecològics són presents en un concepte d'economia local alineat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i que ha valgut que la Villanueva s'inscriga en la xarxa nacional de sostenibilitat.

El cinqué pilar d'aquest projecte únic s'erigeix sobre la salut i les cures. El club Santa Bàrbara compte amb més de 150 associats, “anem, quasi tot el poble”, reconeix l'alcaldessa, i no sols promou hàbits de vida saludable, sinó també recursos culturals, esportius i solidaris. Tot això amb la finalitat de “mantindre actiu un poble que té molta vida per davant”.

Per a crear aqueixos llaços d'unió “les tecnologies són de gran ajuda”. La xarxa #masvillanueva garanteix un govern obert que ofereix a la comunitat comunicació setmanal i novetats, a més de facilitar allotjaments per a empreses i logística amb tots els recursos municipals.

I aquest tot es tix amb un concepte que parteix de l'individual per a aconseguir un objectiu comú. “Canviar el mínim és sinònim de guanyar el màxim en Villanueva. I per això volem que l'antic es preserve amb tot el nou. Invertir en la restauració d'habitatges, ajudar amb fons a qui emprenga i posar les cases en marxa perquè cadascuna d'elles és un motor de vida en si mateix”. Una revolució que no sols s'ha limitat als habitatges, sinó que ha contagiat altres infraestructures que, com els pallers, tornen a cobrar vida.

“Tot és possible si entre tots ens ho proposem. I d'això es tracta, de ser capaços de demostrar que amb implicació, voluntat i passió, no hi ha repte per gran que siga que es resistisca. En Villanueva no lluitem contra la despoblació, senzillament posem el cor en cada repte per a aconseguir repoblar”, ha conclòs convençuda Amparo Pérez Benajas.