Vaga educativa en la Comunitat Valenciana: Els docents alerten de "l'amenaça guetos" i "la supressió de places i classes"
Conselleria i sindicats presenten la seua habitual guerra de xifres pel seguiment de la vaga, del 18% al 68%
Este dijous ha arrancat la vaga educativa en la Comunitat Valenciana contra el canvi de rumb en les polítiques de la Conselleria, amb desenes de concentracions per tot el territori autonòmic que a la vesprada es convertiran en manifestacions.
Este matí ja era evident l'habitual lluita de xifres sobre el seguiment d'esta. Així, mentres que la Conselleria estima la participació en un 18% els convocants de la Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic han xifrat la mobilització en un 68% segons les seues enquestes.
En elperiodic.com ens hem acostat fins a la concentració convocada pels sindicats, la Fampa i Escola Valenciana front la delegació de la Conselleria en l'avinguda de la Mar, on segons la Policia Local s'haurien reunit entorn de 600 persones per a demanar canvis en la gestió de l'educació pública.
“Què passarà amb el meu fill si no s'arriba al mínim de famílies que demanen valencià?”
Isabel, una mestra de Primària, s'ha acostat fins a la concentració en esta jornada d'una vaga que considera “necessària perquè en el poc temps que porta el nou Consell s'han implantat una sèrie de mesures que perjudiquen l'educació pública”.
“La nova llei de Llibertat Eductiva ens afecta directament nivell lingüístic, perquè ara seran les famílies les que podran triar si preferixen el castellà o el valencià”, expressa Isabel, que es pregunta “què passarà si marque la casella del valencià però no s'arriba a les 12 famílies de mínim perquè s'òbriga una nova línia en valencià?”.
Una posició que compartix, Jorge, un altre docent que creu que “el districte únic acaba segregant a la població, la qual cosa derivarà en escoles guetto, perquè si algú no vol anar a una escola amb molts fills immigrants, s'anirà a una altra”.
“Quan una escola rural tanca és difícil que torne a obrir”
Un altre professor de la província, Emilio, lamenta que “Conselleria ha perdut una oportunitat magnífica d'aprofitar el descens de la natalitat per a reduir les ràtios d'alumnes per aula i implantar metodologies més actives”.
“A més no s'atén el context de cada escola i no és el mateix un col·legi d'una ciutat que un rural: quan retalles una escola rural fas molt de mal i estàs llançant un discurs contradictori, perquè es diu a la gent que es quede als pobles quan la gent el que vol és faena i escola per als seus fills”, explica el professor, que advertix que “quan una escola de poble es tanca és molt difícil que torne a obrir”.
“S'estan suprimint places i unitats”
Una altra mestra, Sofía, apunta a un altre problema que l'afecta directament i que li ha portat a sumar-se a les protestes. “Estan suprimint unitats i llevant places, per la qual cosa tens una plaça definitiva i ara ja no la tens i t'has de moure a un altre lloc”, lamenta, al mateix temps que Silvia, una altra docent que l'acompanya, afig que “també s'han suprimit places del concurs de traslladats”.
És un temor que compartix Rubén, un professor de Formació Professional que s'ha acostat amb els seus fills i explica que, si bé encara no han hagut canvis en este àmbit, tem per les plantilles del pròxim curs, al mateix temps que denuncia la paralització de “projectes del Pla Edificant per a centres que són molt necessaris”.
Rovira denuncia "una vaga política"
El conseller Rovira, per part seua, va explicar a principis de setmana en l'última reunió amb els convocants per a intentar frenar la vaga la dificultat per a arribar a un acord. “El seu plantejament per a retirar la vaga és que tot torne a les polítiques del govern del Botànic, és a dir, manteniment de la llei de plurilingüisme i no llibertat d'elecció de llengua o de centre”, explica Rovira, que argumenta que això és “tan contrari com el nostre programa electoral, amb el qual ens presentem a les eleccions”.
Al mateix temps, considera que esta és "una vaga política" que coincidix amb l'inici de la campanya electoral per a les eleccions europees i defén que el nou model preval "la llibertat" enfront de "la imposició" del centre i la llengua a les famílies, que ara podran triar-los directament.
