elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Sacañet, o com sobreviure sense metge

Sacañet, o com sobreviure sense metge
  • Enclavat a la comarca de l'Alt Palància, aquest xicotet poble de poc més de 30 habitants va deixar de gaudir de metge l'any passat.

  • El seu alcalde, Miguel Gámiz, reconeix que el metge és un recurs de vida. “Fins a 2020 teníem el servei juliol i agost, que és quan la població s'incrementa fins més de 200 habitants. En 2021 ja no va haver-hi servei”, diu

Retallar els recursos als pobles de l'interior és un camí que en moltes ocasions pot ser de no retorn. El cas de Sacañet és el de molts pobles de la província de Castelló que amb una població mínima i uns recursos molt limitats lluita per sobreviure.

“A Sacañet teníem metge sol en els mesos d'estiu. Al juliol i agost venia una vegada a la setmana una hora. En els últims anys el període es reduïa a agost i en 2021, directament, no gaudim del metge. Ja no ve”.

És Miguel Gámiz, alcalde de Sacañet, qui reconeix que aquest recurs és bàsic per a pobles que “amb poc més de 30 habitants al poble lluiten per sobreviure”. “Som conscients de les necessitats d'altres municipis, però a Sacañet també viu gent i per més que gaudim d'una atenció excel·lent a Bejís, tindre metge és tindre vida”, explica.

La pandèmia ha suposat la retallada definitiva de la prestació. Si en 2020 es va prestar de forma retallada a l'estiu, justificada en un increment de població que a l'estiu supera els 200 habitants, en 2021 va desaparéixer. I l'objectiu és que aquesta prestació es restituïsca, “perquè és evident que presta un servei de vida a molts veïns, especialment els nostres majors, que tenen en el metge un recurs bàsic”.

“Sacañet mereix gaudir de metge, els meus veïns ho mereixen i per això demanem que es restituïsca. I creiem que demanar 8 hores a l'any d'atenció mèdica no és demanar molt, no?”. Una petició més que justificada per a una localitat “que té molt futur. Sacañet té vida i desitja continuar tenint-la, i per a això cal apostar per facilitar recursos bàsics, perquè els meus veïns paguen impostos per a rebre serveis, no per a perdre'ls”, explica. “I són aquests recursos, les oportunitats que es garanteixen al territori, les que permeten a pobles com el meu sobreviure i plantar cara a l'amenaça de la despoblació. Perdre'ls suposa un càstig immerescut”.

Pujar