Les reclamacions dels pobles de la província de Castelló, municipi a municipi: així ha sigut la Cimera d'Alcaldes
El Palau Provincial de Castelló ha acollit este dimarts la Cimera d’Alcaldes biennal, en la qual han participat un total de 34 municipis que han presentat les seues peticions, suggeriments i queixes davant la Diputació.
La presidenta, Marta Barrachina, ha fet balanç de les actuacions de la institució provincial reivindicant la capacitat de la Diputació per a ser àgil a l’hora de resoldre les peticions que li fan les poblacions: “Governar no és dir, és fer”,
Barrachina ha insistit en el reforç dels últims anys en qüestions com el Pla de carreteres, el Pla Impulsa, el Pla d’Ocupació, el Pla Resol d’instal·lació de plaques solars o els plans de conciliació familiar per a facilitar la vida als pobles menuts, així com la posada en marxa del Consorci Provincial de l’Aigua i les obres d’emergència en nombroses poblacions davant els últims anys “de sequera extrema”, especialment als municipis amb molta altitud, que tenen problemes amb els pous per a captar aigua.
En esta legislatura també s’han creat noves línies de subvencions per a atendre demandes històriques dels municipis. Entre estes destaquen ajudes per a l’enderroc d’edificis municipals, guardes rurals, transport a demanda, catàstrofes, actuacions en el medi natural, benestar animal o defensa del territori davant megaprojectes.
Nou pla de videovigilància
A més, ha avançat nous plans que es posaran en marxa com el de les càmeres de control de trànsit i seguretat en les poblacions, o el de la millora de les carreteres que travessen els pobles, les travesies, que s’ha presentat recentment.
“Un gran projecte que pretén millorar la seguretat i garantir que, en els entorns rurals, es puga accedir als mateixos serveis de control de trànsit”. Estes càmeres podran recopilar, processar i analitzar el trànsit de vehicles per a protegir les infraestructures municipals, gestionar els accessos, millorar la disciplina viària i, sobretot, augmentar la seguretat, ha explicat sobre este pla per als accessos de tots els municipis de menys de 5.000 habitants.
Debat en convenis singulars i bombers
Sobre l’important Consorci Provincial de Bombers ha destacat les últimes inversions milionàries, així com la compra de l’embarcació de rescat més potent de la Comunitat Valenciana i la major incorporació de personal de la història recent amb 60 bombers, comparant-les amb les 15 de la legislatura anterior. Així mateix, s’han posat en marxa les noves brigades forestals (BRAF) amb 4 bases per tota la província, la nova xarxa d’helisuperfícies per totes les comarques i ha avançat la pròxima licitació del nou parc de bombers de la Plana Alta a Orpesa. Un balanç que ha realitzat, precisament, sota el so de la protesta que organitzava al carrer un grup de bombers del Consorci que demanava millores.
Així mateix, ha defensat la necessitat dels convenis singulars específics que es firmen directament per a algunes poblacions per a qüestions prioritàries. “Malgrat les crítiques dels socialistes sabem que són necessaris”, ha expressat Barrachina sobre este sistema que tant debat ha generat en la cimera i amb el qual s’han destinat 9 milions a 70 poblacions. “Cada poble és diferent, i això ens fa únics”, ha assenyalat.
Signatura conjunta per a demanar el desbloqueig de les regles fiscals
En acabar l’acte, la presidenta de la Diputació ha convidat tots els representants municipals assistents a la signatura d’un manifest perquè el Govern d’Espanya desbloquege les regles fiscals i permeta l’ús dels romanents municipals. A través del manifest, els alcaldes i alcaldesses signants mostren la seua preocupació per la situació actual de limitació en l’ús dels recursos econòmics disponibles per part de les entitats locals, derivada de l’aplicació de les regles fiscals. Com s’indica en el manifest, les actuals restriccions impedixen que estos fons puguen ser utilitzats plenament per a donar resposta a les necessitats reals de la ciutadania, limitant la capacitat d’inversió en serveis públics, infraestructures i polítiques socials.
Estes són les peticions dels 34 municipis que han intervingut
En total, han sigut 34 poblacions les que han intervingut, després de l’absència de l’alcalde de Soneja, que finalment no ha assistit, i la renúncia de l’alcalde de Nules a participar com a protesta. Així mateix, diverses desenes més d’alcaldes han acudit a l’acte encara que no han exercit el seu dret a la participació.
Rossell: El seu alcalde demana inversions en carreteres i els ‘camins de la Ratlla’ que compartixen els municipis en els límits dels seus termes. A més, i en concret, reclama la finalització de la millora de la CV-100 que els connecta cap a Sant Rafael del Riu, una reivindicació històrica.
Tírig: Des del municipi se sol·licita a la Diputació un desviament de la carretera de connexió del poble amb la CV-10 perquè no travesse la població, una qüestió en la qual treballa la Diputació.
Benassal: La població de l’interior demana que es millore la CV-166, que la Diputació explica que es produirà a finals d’any, alhora que demana un servei de mobilitat eficient que garantisca la mobilitat, amb connexions comarcals, tarifes justes i transport a demanda amb coordinació horària amb serveis com autobusos o trens. Sobre això, Barrachina ha assegurat que s’està iniciant un projecte pilot en part de la província.
Betxí: La seua alcaldessa demana que les poblacions de grandària intermèdia no queden fora de nombroses línies d’actuacions, alhora que sol·licita un conveni específic per a tindre una nova gespa i millores en les grades del camp municipal.
Onda: El municipi ceràmic planteja un consens històric entre institucions per a protegir esta “indústria locomotora” que es veu afectada per la normativa europea d’emissions. Sobre això, Barrachina ha promés una defensa en bloc junt amb altres poblacions ceràmiques com l’Alcora per a buscar vies per a evitar este colp al sector. A més, Onda ha recordat que busca una fórmula per a rellançar el mític Museu del Carmen de Ciències Naturals, per la qual cosa demana el suport provincial.
Vistabella: Des de Vistabella incidixen en la necessitat d’un conveni amb el bisbat per a decidir el model de gestió del santuari de Sant Joan i plantegen la necessitat que es puguen desenvolupar cursos de formació professional directament a la seua comarca, una qüestió que, des de la Diputació, estudien amb el suport dels centres Cedes i associacions de constructors per a realitzar cursos d’oficis.
Ludiente: Reclama el suport del servei provincial del Sepam per a poder gestionar els seus serveis públics amb el seu escàs personal.
Benicarló: Ha sol·licitat col·laboració per a poder obtindre respostes del departament de Costes del Ministeri de Transició Ecològica davant les dificultats que descriu el seu alcalde per a mantindre reunions amb esta administració de la qual depenen els límits i les obres d’espigons.
Eslida: Demana un conveni per a adquirir els terrenys de les antigues piscines perquè es transformen en un centre per a les persones majors davant l’envelliment, així com la retransmissió en directe de la Marató de Dements perquè es projecte al món i l’actualització de les ajudes al medi natural per a executar plans com el catàleg de camins.
La Jana: La presidenta ha mostrat el seu compromís per a treballar perquè l’autovia de l’interior, la CV-10, s’estenga des de Cabanes fins a La Jana, un projecte històric que encara no és una realitat.
Borriol: Com Betxí, demana una revisió dels criteris poblacionals per als municipis que es troben en la franja intermèdia, que queden exclosos de nombrosos plans. A més, el seu alcalde sol·licita que es tinga en compte també la dispersió poblacional (el cas de les urbanitzacions i pedanies) que per als ajuntaments suposa una despesa extra en qüestions com el subministrament d’aigua.
Costur: La població es presenta amb una crida a l’anticipació i suport ‘abans de creuar la línia invisible que els qualifica com en risc de despoblació’, perquè s’incloga a més poblacions en les línies d’ajudes davant esta emergència abans que el problema avance. Barrachina ha proposat estudiar que les línies específiques contra la despoblació es puguen facilitar abans que les poblacions entren en esta zona de risc.
Vila-real: El seu alcalde, un dels que ha presentat unes peticions més crítiques davant les polítiques provincials, ha demanat un pla de bons comercials, més ajudes al benestar animal i més aposta pel Fons de Cooperació. La presidenta ha explicat en resposta que la urgència de les obres de les xarxes de depuració o de l’emergència hídrica han limitat els recursos d’altres qüestions com la rehabilitació de patrimoni o el pla de bons comercials, que promet recuperar més avant.
Vinaròs: L’alcaldessa s’ha referit a la zona verda de Fora Forat, agraint les línies de suport de la Diputació que ho faran realitat.
Vall d’Uixó: La seua alcaldessa ha reclamat equitat en el repartiment dels recursos i busca el suport provincial perquè els municipis puguen obtindre sòl per a construir habitatge públic, pal·liant així este problema.
Moncofa: El seu alcalde ha demanat tornar a realitzar reivindicacions unitàries entre tots els municipis costaners per a ‘anar a una’ davant Costes perquè aplique mesures de regeneració i frene els límits de la línia de costa.
La Pobla Tornesa: Ha demanat ajuda contra l’exclusió bancària davant el tancament dels caixers automàtics i que s’aplique el nou model de recollida de fem. Barrachina s’ha compromés a buscar una solució tant negociant amb entitats interessades com pressionant la Generalitat perquè torne a atorgar ajudes a estos caixers, alhora que ha reclamat la llei estatal que evitaria este problema. Quant al servei de residus, ha indicat que espera que després de l’estiu es puga licitar el contracte per a esta àrea de la Plana Alta.
Xert: Ha ressaltat la importància d’impulsar el Pla de travessies que permetrà millorar les carreteres que entren dins de les poblacions.
Vilafamés: Ha demanat conéixer si la carretera Vall d’Alba tornarà a ser de titularitat provincial per a no haver d’assumir el manteniment, com ha confirmat Barrachina. A més, l’alcalde demana actuacions urgents en la zona forestal de la Foia abans de l’estiu per a pal·liar els incendis.
Alcudia de Veo: La població s’ha referit al problema de la mala connexió de les seues antenes, que la Diputació resoldrà pròximament.
Azuébar: Ha posat en valor les mesures per a millorar la vida als municipis de l’interior.
Santa Magdalena de Pulpis: Proposa un pla de rehabilitació del patrimoni històric i un altre per a monitoritzar el cicle de l’aigua.
La Serratella: Demana millorar la seguretat en les carreteres per al turisme de caravanes.
Burriana: El seu alcalde ha posat en valor la resposta de la Diputació per a la rehabilitació del patrimoni local i el suport a les festes.
Sant Mateu: Demana suport per a millorar l’eficiència de la xarxa d’aigua.
San Rafael del Río: Sol·licita que el Pla Impulsa continue els pròxims anys.
Montanejos: Ha sol·licitat suport davant els esforços en matèria de residus.
Alqueries del Xiquet Perdut: Demana mediació amb el Ministeri per a solucionar la travessia de la N-340 i ajuda davant les inundacions.
L’Alcora: Ha demanat limitar els convenis singulars buscant equitat. Barrachina defensa estos convenis com a eina necessària.
Almenara: Ha tractat la recatalogació de carreteres i possibles solucions de manteniment.
El Toro: Ha defensat mesures per a estabilitzar la població.
Sot de Ferrer: Demana solucions per als camins intermunicipals i ajudes en benestar animal.
Sueres: Reclama millores en gestió forestal i serveis municipals.
Altura: Alerta sobre la rehabilitació de la Cartoixa de Valldecrist pel seu estat preocupant.







