Preocupació en la patronal del taulell: “El govern no ha llançat cap nova línia d'ajudes en 2023 i tampoc el preveu en 2024”

Una vegada les empreses beneficiàries del sector membre d'ASCER han rebut la totalitat de l'import corresponent al paquet d'ajudes del RDL 20/2022 -ajudes corresponents a l'exercici 2022- des d'ASCER reiterem la necessitat de convocar noves línies de suport perquè la indústria gasintensiva del país recupere la competitivitat perduda durant 2022.

Després de la pregunta escrita registrada al Senat per la senadora i alcaldessa d'Onda, Carmina Ballester, interessant-se pels possibles programes d'ajudes de suport a la indústria gasintensiva, el govern ha respost anunciant que no preveu una nova convocatòria d'estes ajudes per a l'exercici 2024 en compensació dels excessos de preu en 2023. Segons ha manifestat el secretari general d'ASCER, Alberto Echavarría “veiem amb preocupació la falta de resposta del ministeri d'indústria davant la crida d'auxili de la indústria gasintensiva espanyola”.

La dotació del paquet d'ajuda del RDL 20/2022, limitada a 450 milions d'Euros per a 36 CNAEs, ha cobert únicament el 70% de l'ajuda màxima possible segons la normativa europea, un disseny de càlcul d'ajudes del marc temporal que, d'altra banda, únicament permetia cobrir imports molt inferiors al sobrecost suportat per les empreses. De fet, l'ajuda percebuda dins del paquet del RDL 20/22 a penes ha cobert el 3,5% del sobrecost experimentat pel sector des de 2021.

El Govern d'Espanya té l'opció d'abonar el 30% restant que segons l'esquema d'ajudes utilitzat correspondria a les empreses o una cosa molt més efectiva: desenvolupar nous mecanismes de suport a la indústria sota diferents paràmetres que permeten a les empreses compensar el sobrecost que han patit en els seus comptes d'explotació derivades de la crisi d'Ucraïna. Des de 2021 s'estima un sobrecost acumulat per al sector espanyol fabricador de rajoles ceràmiques de 1.800 milions d'Euros. En total, les empreses del sector no han rebut ni 90 milions d'Euros (entre els RDL 6/2022, 11/2022 i 20/2022) això és especialment onerós quan altres indústries competidores europees han estat rebent ajudes des de 2022 en quantitats molt superiors.

Les empreses del sector continuen arrossegant en la seua tresoreria el forat provocat per les desmesurades alces del preu del gas de 2022, una falta de liquiditat que ha impedit la inversió en innovació i noves tecnologies, i minvat la capacitat de promoció en els mercats internacionals, aprofundint la pèrdua de competitivitat de la indústria espanyola. D'altra banda, el problema de tresoreria en les empreses implica com a conseqüència no tindre accés a les ajudes al no complir amb el requisit de pagament a 60 dies a proveïdors. Una condició difícilment assolible en sectors netament exportadors com el sector ceràmic, en el qual 3 de cada 4 euros procedix de l'exterior amb clients que no tenen cap obligació de pagament a menys de 60 dies. A més, si estes ajudes s'han de retornar passats sis mesos si no es complix amb este requisit injust i que no han de complir els nostres competidors, no són ajudes, són crèdits. S'ha de garantir el concepte d'irrevocabilitat de les ajudes eliminant el requisit de pagament a 60 dies.

“Apreciem les ajudes rebudes, però al mateix temps el Govern ha de ser conscient que, lamentablement, no són suficients, ni per a compensar el cost sobrevingut per la crisi energètica, ni tan sols perquè les empreses siguen capaces de posar-se al dia amb els terminis de pagament exigits. Països veïns han desplegat i executat els seus programes d'ajudes amb celeritat, a través de mecanismes automàtics, sense interminables processos administratius i en quantitats suficients, no obstant això, a Espanya les ajudes han sigut per una quantitat molt baixa, amb considerable retard malgrat estar qualificades d'urgents, i amb condicionants que cap altre país ha exigit” ha afegit Echavarría.

Altres països europeus com Itàlia o Portugal, han desenvolupat sistemes automàtics d'ajudes en paral·lel al Marc Temporal d'Ajudes d'Estat que han permés desplegar un volum d'ajudes considerable i amb això evitar la pèrdua de competitivitat de la indústria intensiva en energia. Així, mentre el govern portugués subvencionava fins a 40€ el preu del gas per a la indústria gas intensiva amb acords directes amb les comercialitzadores, el govern italià implementava un sistema de subvenció automàtic de crèdits fiscals per fins al 45% de la diferència del preu del gas amb 2019 que es traduïa en liquiditat automàtica i mensual per a les empreses.

Des de la indústria ceràmica no reclamem gens excepcional sinó alguna cosa que ja s'ha fet en este país i a la UE, que el govern articule de manera urgent un nou paquet de mesures d'ajuda encaminat a rescabalar a la indústria gasintensiva del sobrecost patit estos anys arrere, adoptant ajudes directes semblants a les que han adoptat altres països en suport de la indústria gas intensiva i exportadora, com va fer per exemple Portugal o Itàlia.

Des d'ASCER, com a principal sector representant de la província espanyola amb major pes d'Indústria en el PIB i com a responsable del consum del 9% del gas industrial del país, ens posem a la disposició del ministre Hereu per a trobar fórmules que permeten que la indústria gasintensiva recupere part del terreny perdut i contribuïm així al creixement de la indústria nacional. "No podem estar més d'acord en la necessitat d'un pacte per la indústria i per la reindustrialització del país, però perquè siga possible abans hem de recolzar que les indústries puguen continuar sent competitives, o no seran", ha afegit Echavarría.