L'hostaleria valenciana trasllada al Govern la seua preocupació per l'increment del preu de l'energia

ASHOTUR ha elaborat un manifest davant la situació d'extrema gravetat que travessen la majoria dels establiments hostalers, a causa de l'alça de preus que reflecteixen l'electricitat i el gas. Mitjançant aquesta campanya expliquen la situació i proposen una sèrie d'iniciatives per a fer front al problema i intentar així salvar milers d'empreses i ocupacions.

Després d'analitzar els resultats d'una enquesta realitzada als associats sobre possibles accions a desenvolupar a causa de l'alça de preus en energia, Ashotur al costat d'Hostaleria d'Espanya va acordar la posada en marxa d'un calendari d'accions immediat, començant la setmana passada amb un enviament de cartes a presidència del Govern i Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic sol·licitant reunió per a abordar la situació i mesures proposades.

També divendres passat, van enviar una carta als principals Operadors Energètics amb les demandes i preocupacions davant la situació de l'increment de preus.
Segons les dades que maneja Hostaleria d'Espanya, l'energia representa entre el 6 i el 8% dels costos d'un negoci hostaler, per la qual cosa una pujada d'un terç pot provocar un augment d'entre el 2 i 3% de les despeses fixes en les empreses del sector.

El cost mitjà d'un local de restauració pot situar-se actualment en una mitjana d'entre 3.000 i 6.000 euros, que varia en funció de la grandària, la localització i els serveis que es realitzen. D'aquesta manera, el percentatge de pujada del rebut de l'electricitat dependrà de la grandària i tipus de negoci hostaler, que podria situar-se entre un 20%-40%.
Fins ara el sector hostaler ha realitzat accions de millora i eficiència en el consum, però denúncia la falta d'ajudes i suports per a la reconversió d'instal·lacions i equips. Tampoc s'ha disposat d'ajudes per a la implantació de fonts d'energia renovables i sistemes d'autoconsum.

Per tant, des d'Hostaleria d'Espanya proposen les següents mesures davant la gravetat de la situació:

1. Una reclassificació pels canvis en la seua estructura de costos i disposar d'un estatut similar al de consumidor electro intensiu.
2. Aprovació i posada en marxa de bons elèctrics: aplicant els romanents de les ajudes COVID-19 al sector, no aplicades, i valorades en aquests moments en 3.000 milions d'euros.
3. És necessari que des de les diferents administracions; nacional, autonòmica i local en Diputacions i Ajuntaments, dissenyen mesures de suport al consum, reducció de costos i transició cap a fonts d'energia renovables.
4. Eliminació de peatges i cerca de fórmules de contractació adaptades a la realitat de sector. S'han de revisar els sistemes de contractació en termes de potència, discontinuïtat al llarg de diferents períodes l'any i eliminació de penalitzacions.
5. Rebaixar els impostos elèctrics i els costos reguladors, establint suspensions temporals, moratòries i ajornaments.
6. Atorgar avals públics per a poder accedir a compres de subministraments renovables a llarg termini per part de grups d'usuaris.
7. Promoure els sistemes de compra agrupada i subhastes de contractació en el sector.

Cal afegir que els establiments d'hostaleria tenen un perfil de consums heterogenis que exigeixen l'adopció de mesures diferencials segons les tipologies i franges de consum (caps de setmana, oci nocturn…). Existeix un tipus de consum molt usual en franges en què el cost de l'energia és punta, per això es troba clarament penalitzat. Per això és tan important poder disposar de majors fonts d'energia renovable i autoconsum, així com de fórmules de contractació més flexibles.

L'energia és, per tant, el principal indicador de la pujada, que afecta l'augment d'altres productes, i repercuteix en tota la cadena de producció i distribució. La pujada de l'electricitat és el punt de major preocupació, en tractar-se d'una despesa bàsica que no es pot eliminar, del qual depén el funcionament de les cambres frigorífiques, així, com la calefacció/aire condicionat, la il·luminació o l'ús de les plaques d'inducció.

El sector es troba molt sensibilitzat pel problema, així ho demostra de manera reiterada l'enquesta de confiança i previsió que va realitzar Hostaleria d'Espanya entre empresaris del sector, en la qual, malgrat les bones dades generals que pot llançar la temporada d'estiu en matèria d'ingressos, els marges de beneficis i la rendibilitat dels negocis queden llastrats per l'elevat cost, entre altres coses, del preu de l'energia que va experimentar una pujada del 37,4% a l'agost i en concret l'electricitat va superar el 60% respecte a l'any anterior.

A més, la major part dels negocis hostalers (75%) han notat que l'augment generalitzat de costos ha propiciat una tendència a l'estalvi per part del client. Aquest s'ha manifestat principalment en la reducció del tiquet mitjà, arribant al 54,5% els que opinen en aquest sentit a l'agost.

A causa de tot això, les previsions per a l'últim trimestre de l'any són de caiguda mitjana de vendes. En concret, un 71,3% dels enquestats pensa que la facturació serà inferior que la de 2019, un 21,7% cree que les vendes es mantindran i només un 7% pensa que superarà les xifres precrisi. Dels quals pensen que la facturació serà inferior, més d'un 80% creu que la caiguda serà superior al 10%.

Cal tindre en compte que el sector de l'hostaleria és un dels motors econòmics del país, compost per més de 320 mil establiments que donen ocupació directa a 1,7 milions de
treballadors i que suposa una aportació a l'economia nacional del 6,4% del PIB (4,9% la restauració i 1,5% l'allotjament). Aquestes dades corresponents a 2019, abans de la irrupció de la crisi de la COVID-19,mostren la rellevància econòmica de l'hostaleria i especialment de la restauració, al que s'afig la importància social que té aquest sector