L’estudiantat de Ciències de la Salut de l’UJI presenta més d’un centenar de treballs d’investigació
La Universitat Jaume I ha iniciat avui les IV Jornades d’Investigació per a l’alumnat de la Facultat de Ciències de la Salut, centrades enguany en l’abordatge multidisciplinari de la malaltia neurodegenerativa. L’acte inaugural ha sigut a càrrec del rector de l’UJI, Vicent Climent; el degà de la Facultat de Ciències de la Salut, Rafael Ballester; la directora de l’Escola de Doctorat, Mercè Correa; i els directors de les jornades, Estefanía Ruiz i Pablo Salas.
El rector de l’UJI ha mostrat la seua satisfacció perquè siguen unes jornades centrades en la recerca les que inicien l’ús de la sala d’actes del nou edifici de la Facultat de Ciències de Salut i ha recordat que, en la inauguració de les instal·lacions, el president de la Generalitat Valenciana va reiterar el seu compromís de fer tot el possible perquè es completen els dos mòduls que falten de l’edifici. D’altra banda, Climent ha instat als assistents a «no deixar mai de banda el contacte amb la investigació en la vostra trajectòria professional perquè és essencial per a contribuir a l’avanç de les persones i la societat».
Per la seua part, el degà de la FCS ha destacat el caràcter interdisciplinar de les jornades i la importància que l’estudiantat siga el protagonista, a més d’haver treballat conjuntament amb l’Escola de Doctorat com a novetat d’enguany. Així mateix, Ballester ha assenyalat que la participació en aquesta quarta edició ascendeix a 250 persones, més del doble que fa dos anys, i els treballs presentats a més d’un centenar, entre els que s’inclouen 12 tesis doctorals.
A continuació, el doctor Pablo Martínez-Lage, neuròleg de prestigi del Centro de Investigación y Terapias Avanzadas de la Fundación CITA-Alzheimer a San Sebastià ha oferit la conferència inaugural en la qual ha posat de relleu la importància de millorar el diagnòstic de la malaltia d’Alzheimer així com de realitzar una prevenció a tots els nivells. A més, ha abordat alguns dels tractaments actuals per a aquesta malaltia.
Martínez-Lage ha explicat que s’han realitzat grans avanços en els últims cinc anys i existeixen proves com el PET amiloide o la punció lumbar, a més dels biomarcadors, que han canviat el paradigma del diagnòstic. Pel que fa al tractament, ha analitzat alguns estudis amb fàrmacs que aconsegueixen estabilitzar al malalt durant cert temps així com altres teràpies antiamiloides o antitau que s’estan provant actualment. En aquest sentit, ha destacat la importància que tenen els tractaments per a retardar la malaltia, tot i que no la cure, perquè «si aconseguirem retardar l’inici dels símptomes de la malaltia cinc anys, l’efecte acumulatiu que es produiria en dues o tres dècades seria la reducció del nombre de malalts a la meitat».
No obstant, el neuròleg ha fet èmfasi en la importància de la prevenció tant terciària com secundària i primària. Així, ha afirmat que «hi ha un camp obert extraordinari per a fer prevenció atès que una intervenció que junte un control estricte de factors de risc vascular, modificació dels hàbits dietètics, activitat física programada i entrenament cognitiu millora la cognició en persones amb un índex de risc de demència alt (CAIDE) que ja tenen cert deteriorament».
