L'Ajuntament i la Diòcesi de Tortosa estudien la restauració de l'històric òrgan de Sant Jordi

L'Ajuntament de Sant Jordi està treballant de la mà dels veïns del poble per a recuperar l'esplendor de l'històric òrgan de la seua església. Es tracta d'una joia artística de 1735 que era considerat com el millor de la província fa un segle i que va ser destrossat per uns joves en 1936.

Per a buscar una solució que permeta posar en valor l'òrgan de Sant Jordi, l'Ajuntament està treballant juntament amb els responsables autonòmics de la Direcció General de Patrimoni i de la Diòcesi de Tortosa. De moment estan avaluant els danys patits, estudiant com restaurar-ho i buscar el finançament dels treballs, que consideren que ascendiran a més de 250.000 euros.

Iván Sánchez Cifre, alcalde de Sant Jordi, ha assegurat que “estem tots molt conscienciats en la necessitat de recuperar aquesta obra d'art de quasi tres segles i que va ser construït gràcies a l'esforç dels veïns del poble. Precisament, he d'agrair que ara també estiguen sent els veïns de Sant Jordi els primers que s'hagen implicat a impulsar aquesta iniciativa per a recuperar l'històric òrgan de la nostra església”.

Durant l'estiu passat, l'alcalde de Sant Jordi, Iván Sánchez, ja va promoure una reunió entre representants de la Conselleria de Cultura i la direcció de Patrimoni de la Diòcesi, a la qual va assistir el mateix Bisbe de Tortosa, estimant que el cost de la recuperació podria superar els 250.000€. Malgrat això, es va iniciar formalment un procés de restauració que confien que puga arribar a bon terme. Cal tindre en compte que fa uns 20 anys es va intentar també una restauració, que es va valorar llavors en 1.100.000€ i es va desistir finalment per la seua elevada quantitat.

Recentment van visitar l'església de Sant Jordi Vicente Ros, organista, doctor per la Universitat de València i catedràtic d'òrgan i clavecín, i Luis Miguel Rico, actualment l'únic constructor d'òrgans de la Comunitat Valenciana, a fi d'estudiar les possibilitats de restauració de l'òrgan de l'església.

Va ser destrossat per uns joves en 1936

Segons alguns tècnics, aqueix òrgan era a principis de segle passat el millor òrgan de tota la Diòcesi de Tortosa fins que el dia 3 d'agost de 1936 va ser desmantellat per un nombrós grup d'adolescents portats allí per membres del comité local anarquista amb l'objectiu de destrossar l'òrgan de l'església, tal com va reconéixer un d'aquells adolescents protagonista d'aquell descosit i que va morir fa poc amb més de 90 anys.

Precisament són els propis veïns de Sant Jordi els que més s'han implicat en aquesta iniciativa, creant l'associació “Amics de l'Òrgan”, que van netejar personalment el lloc on es troben les restes de l'òrgan, del qual es va traure tot el fem cuidant de no desbaratar més del que ja estava. Es van trobar entre els enderrocs 26 flautes de fusta soltes, que havien sigut arrancades de l'instrument i tirades per allí, les d'estany van desaparéixer totes. Originalment hi havia en total unes 1.475 flautes, segons es desprén de les conduccions d'aire encara existents.

Durant els anys de 1950 en l'estança contigua, on es trobava la manxa que proporcionava l'aire i que es movia per quatre persones, el capellà rector va instal·lar una màquina de cinema que a l'estiu projectava per una finestra a l'exterior de l'església, sobre l'antic cementeri, les pel·lícules de cinema cada dissabte i diumenge a la nit. L'enorme manxa es va subjectar al costat de la paret on encara es troba.

Tal com han explicat a l'alcalde de Sant Jordi des de la Conselleria de Cultura, “a part d'aquest incident, les instal·lacions han romàs tancades tot el temps, amb la consegüent deterioració pròpia del pas del temps, perquè la construcció de l'òrgan data de l'any 1735, però malgrat el temps la fusta està en perfectes condicions, sense corcó, sense malformacions i amb la rigidesa de les obres fetes amb qualitat i cura, tota una joia que ha sigut ací morta més de mig segle”.

Iniciativa de l'associació “Amics de l'Òrgan”

L'associació que s'ha creat s'ocuparà de la gestió de la neteja de les restes i de l'estança, de l'inventari i de l'adequar l'estat del que queda, dels contactes, pressupostos i, el més important, d'obtindre els fons per a la seua restauració total. Durant els treballs de neteja s'ha pogut comprovar que les flautes i tubs de fusta, que estaven folrats de fulles de la Gaseta de Madrid de primers anys de 1900, en llevar-los una mica la pols amb la mà i bufant trauen encara un harmoniós so.

Els tècnics que recentment han visitat el lloc van estudiar minuciosament la situació de les instal·lacions i van indicar que l'estructura de l'òrgan està intacta, que el que es va destruir van ser els instruments perifèrics: el teclat, les flautes, les claus exteriors dels tons, alguns mecanisme interns i tot allò que estava a l'abast fàcil dels xiquets i que podien prendre amb facilitat, però la seua estructura, els quatre secrets i els conductes interiors, més voluminosos i menys atractius, estan intactes i perfectament aprofitables, amb la deterioració pròpia del pas dels anys.

Però amb una minuciosa neteja i una delicada restauració dels seus elements musicals es pot recuperar una autèntica joia de organero “Don Matías Salanova”, autor de l'instrument i que sens dubte podria arribar a ser el millor òrgan de la província de Castelló amb un pressupost que es va estimar entorn dels 100.000 €.

Tot aquest procés es va iniciar fa just dos anys, quan el 26 d'abril de 2019 l'Ajuntament de Sant Jordi va presentar el llibre “Històries de Sant Jordi”, de l'autor Juan *Esteller, compendi de fets ocorreguts en el municipi en l'època de la República, la Guerra Civil i la postguerra i editat per la Diputació de Castelló. En un dels seus capítols parla de la destrucció de l'òrgan de l'església, encara que el capítol del llibre se centra més en l'assassinat de l'organista, però la publicació d'aqueix llibre va motivar l'interés per restaurar tan preciós instrument i a partir d'aqueix moment va sorgir la iniciativa per un grup de persones, la majoria jubilats d'avançada edat per a restaurar aqueix òrgan.