Un informe revela que el 81% dels afectats pels sismes del Cas Castor presenta hui afectació emocional greu o extrema
El judici pel cas Castor que s'ha celebrat a Castelló ha quedat avui vist per a sentència
“Les meves filles i jo vam acudir a teràpia psicològica durant un any perquè les xiquetes tenien comportaments estranys, es despertaven cridant i no volien dormir soles. A l'escola la meva filla gran no volia entrar a classe i s'escapava de la classe plorant, ella estava cursant 1r de primària, tenia 6 anys”. El relat és d'una de les afectades pels terratrèmols causats per la construcció del Projecte Castor i està recollit, juntament amb desenes d'històries similars, a l'informe presentat davant del jutge i que demostra que el 81% dels afectats reunits a Aplaca presenta encara avui una afectació emocional greu o extrema a conseqüència del terror viscut durant aquells dies.
Cal no oblidar que, entre el 5 de setembre i el 4 d'octubre del 2013, les costes de Castelló i Tarragona van patir un total de 552 terratrèmols, amb intensitat de fins a 4,2 graus a l'escala de Richter. Segons l'informe, elaborat pels psicòlegs Rocío Ramos-Paul (coneguda pel programa de televisió SuperNanny), i Luis Torres Cardona, els afectats van sentir durant els fets “indefensió, por i horror”. A parts iguals por i indefensió les emocions que més van patir (66,7%)”.
A les conclusions finals, Esther Abellán, advocada del despatx Bcvlex en representació dels afectats, ha insistit en la causalitat sísmica i en la infracció comesa per Escal i la resta d'imputats de la normativa aplicable, en particular l'article 17 de la Llei de Responsabilitat Mediambiental que exigeix “prendre totes les mesures per mitigar els possibles danys i riscos mediambientals”. La fiscalia també ha donat suport a la idea de l'angoixa i el temor patit per la població.
Entre els testimonis recollits a l'informe i que diversos testimonis han pogut relatar davant del jutge durant la celebració del judici que avui ha quedat vist per a sentència, els afectats recorden sobretot la “sensació d'inseguretat i impotència”, sobretot davant dels tremolors produïts per la nit, “on et despertaves sense saber què passava i totalment desorientat”. La por és el denominador comú de tots els testimonis: “sobretot por i notar que el perill era real per a tots”, “molta por i inseguretat a perdre-ho tot”. Una situació que, fins i tot, n'ha portat a prendre decisions dràstiques: “He hagut de vendre el pis per oblidar-me de la situació”.
