El PP demana el suport unànime de Diputació per a la reforma de la Llei de Costes i salvar els poblats marítims
Després de presentar al Senat una proposta que inclou la seua calificació com a nuclis urbans amb especials valors etnològics
Salvar els poblats marítims de la província de Castelló amenaçats pel Ministeri de Transició Ecològica és cosa de tots. És per això que el Grup Popular en la Diputació de Castelló ha presentat una moció al ple de l'entitat provincial del pròxim dimarts, 14 de setembre, en la qual insta a la resta dels partits amb representació –PSOE, Compromís i Ciutadans-- al fet que se sumen a la proposta de modificació de la Llei de Costes registrada pel PP al Senat i de la qual ja són coneixedors els veïns damnificats, així com les associacions que els representen.
Un canvi substancial que, com indica el diputat popular, Andrés Martínez, “permetria que àrees tradicionals com Torre la Sal i les Cassetes de la Mar de Nules, d'Almenara o de Xilxes foren considerades nuclis urbans amb especials valors etnològics, cosa que les deslliuraria de l'amenaça de l'enderrocament a la qual es veuen sotmeses de manera periòdica, amb el risc que s'execute en qualsevol moment”. “Si, com diuen, volen ajudar de veritat, han de sumar-se al PP i tirar avant aquesta modificació mitjançant una disposició addicional que reconeguera la singularitat i excepcionalitat dels poblats marítims tradicionals”, afegeix.
Martínez detalla que en la moció s'especifica que, “si bé és cert que la legislació sobre costes ha de garantir el domini públic sobre la zona marítim-terrestre, no ho és menys la falta de suficients mesures de protecció d'aquest durant dècades. Un temps en el qual la regressió litoral s'ha agreujat i que ha suposat que les modificacions en els deslindes hagen deixat dins del domini públic marítim-terrestre immobles urbans destinats a residències unifamiliars o xicotets comerços consolidats durant dècades prèvies al fet que es dugueren a terme els mateixos”.
Referent a això, indica que aquest tipus de construccions es troben en altres punts del litoral espanyol i tenen característiques comunes com que “són edificacions de baixa densitat, molt identificades amb l'entorn paisatgístic d'on se situen i associades amb una manera de vida mariner”. Recorda que “algunes estan consolidades des de fa més d'un segle i, en molts casos, han merescut protecció especial per figures de catalogació autonòmica com a béns d'interés cultural (BIC) o de rellevància local”. “Resulta cridaner que, malgrat això, no gaudisquen de cap particularitat en el tractament legislatiu de Costes”, subratlla.
Davant això, recorda a tots els grups de la Diputació que “és necessari aconseguir que el Govern d'Espanya establisca un abric legislatiu per a aquests nuclis urbans que requereixen d'eines que impedisquen expedients de desocupacions o enderrocaments”. “Si anem tots junts, sense atendre les sigles polítiques sinó a les necessitats dels ciutadans, serà més fàcil aconseguir un objectiu que no dubte que és comú”, emfatitza el diputat provincial.
“No parlem de protegir solament les persones directament afectades, sinó també d'atendre l'interés públic i salvar unes construccions que són paradigmàtiques i característiques de l'ús tradicional del litoral espanyol”, apunta. I remarca que, “no en va, les podem trobar també a Menorca (les Casetes de Vorera); la Pobla Llarga i el Faro de Fuencaliente (illa de la Palma); El Altillo, Casas Quemadas o La Barranquera (Gran Canària) o Telde (Gran Canària); a més dels municipis de Tufina i Ojos de Garza.
“El Ministeri de Trasició Ecològica i Repte Demogràfic ha de modificar de manera urgent la Llei 22/1998 de Costes i des del PP ens posem a la seua disposició amb una proposta factible”, valora Andrés Martínez.
Entre les característiques que hauran de tindre els poblats a protegir destaquen: que siguen conjunts d'edificacions que acumulen valors culturals, històrics o etnològics acreditats per l'Ajuntament o la Comunitat Autònoma en la qual se situen; que la seua demolició supose una pèrdua de patrimoni cultural, històric o turístic i que existisquen previ a la seua inclusió en el domini públic marítim-terrestre. A partir del moment en el qual l'Administració de l'Estat els incloga com a nuclis urbans –en el cas que la modificació proposada pel PP tire avant-- “es regiran pel règim de terrenys inclosos en zona de servitud de protecció i estaran lliures de l'espasa de Dàmocles que tenen en l'actualitat”, conclou.
