El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars participa en el quart cens hivernal d'arpellots de marjal

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels Ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha participat per quart any en el cens d'arpellot de marjal (Circus aeruginosus) als aiguamolls de la Comunitat Valenciana. Aquest cens, coordinat per la Societat Valenciana d'Ornitologia (SVO), es fa durant l'hivern a un gran nombre de zones humides de la geografia valenciana. L'objectiu és quantificar i estimar la població hivernant d'aquesta espècie protegida qualificada per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) de menor preocupació. L'equip de voluntaris encarregat de realitzar aquest quart cens en els dormidors del paisatge fluvial protegit, format per un guarda rural, un tècnic del Consorci riu Millars i dos aficionats voluntaris, hi ha compatibilitzat un total de 3 exemplars, una femella i dos mascles immadura. Les aus rapinyaires es van poder veure entre les 16.40 h i poc abans de les 18.00 h. Els voluntaris es van repartir per diversos indrets de la zona baixa de la desembocadura com són les llacunes artificials, la zona de Carnissers i les Goles per a contar els exemplars a última hora de la vesprada, quan el sol comença a posar-se i els animals acudeixen als dormidors per a descansar.

Dormen amagats entre la vegetació

Els arpellots de marjal durant els mesos de l'hivern, formen dormidors comunals, és a dir, llocs que seleccionen entre la vegetació palustre de diverses zones humides on acudeixen cada dia en posar-se el sol per a dormir. Alguns d'aquests dormidors estan prou concorreguts pel que fa al nombre d'individus. Els arpellots de marjal són aus rapinyaires de grandària mitjana. El seu vol incansable patrullant constantment sobre aiguamolls a la recerca de preses és una imatge inconfusible de les zones humides. A la península Ibèrica és una espècie resident encara que també arriba un flux important d'exemplars migrants de Centreeuropa i els països nòrdics. Pot ser escàs però de vegades amb concentracions rellevants en aiguamolls i zones humides amb grans extensions de canyissar, cada vegada més abundants en cultius de cereal. La majoria de les poblacions originàries del nord d'Europa emigren cap al sud durant la hivernada. El plomatge més comú és marró fosc per totes les parts excepte la part superior del cap, el coll i una banda en la vora de l'ala de tons crema molt variables. Molt més vistosos, els mascles adults tenen una coloració tricolor a la part superior de les ales, la cua grisenca, el cap i el pit pàl·lids que contrasten amb el ventre marró rovellat. L'arpellot de marjal és una de les aus més elegants i esveltes que es poden observar al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars durant els mesos de la tardor i l'hivern. Enguany fins a tres exemplars han triat el paratge fluvial per a passar l'hivern i dormir.