Cinc municipis de Castelló canvien de comarca

Les comarques castellonenques porten immutables des dels anys 80, quan es va llançar una primera proposta per a fer oficials aquestes delimitacions territorials.

No obstant això, molts municipis s'han sentit incòmodes pel disseny realitzat, ja que consideren que encaixarien més en alguna de les comarques veïnes per qüestions històriques o geogràfiques.

És el cas de La Serratella, Benafigos, Atzeneta del Maestrat, Vistabella i Vilafranca. En aquest últim cas, el consistori ha sol·licitat passar de la comarca de l’Alt Maestrat als Ports, on passaran a ser el municipi de major grandària, per davant de Morella, la capital.

Benafigos, Vistabella i Atzeneta del Maestrat, per la seua banda, han sol·licitat passar de l’Alcalaten a l’Alt Maestrat mentre que La Serratella vol moure's també a l’Alt Maestrat però des de la Plana Alta.

La zona afectada pels canvis

Vilafranca ha sigut la pionera que ha obert la caixa dels trons a les modificacions que ara demanden la resta de municipis. Un vertader terratrèmol en el mapa de Castelló, que canviarà de forma quan s'efectuen els canvis.

Unes peticions que han acceptat des de l'Institut Cartogràfic Valencià (ICV), el màxim ens autonòmic en la matèria, que s'encarregarà d'ordenar aquest trencaclosques.

En una resposta donada a aquestes poblacions, l'ICV ha comunicat que en la pròxima edició del Mapa Comarcal de la Generalitat, que es publicarà en 2023, així com en la resta de la cartografia de l'institut, aquests municipis ja apareixeran a la comarca que sol·liciten, “arreplegant així una reivindicació històrica de les seues poblacions”.

Són oficials les comarques?

Cal recordar que les comarques de la Comunitat Valenciana són una delimitació territorial no oficial, almenys fins al moment. La primera proposta autonòmica la va publicar la Generalitat en 1987 de la mà del que era en eixe moment conseller Vicent Soler, encara que l'oficialització d'aquestes fronteres encara no s'ha fet efectiva, per la qual cosa no tenen rang legal.

Això sí, s'han utilitzat àmpliament tant a nivell popular com de referència per a organitzar la descentralització de l'administració, però legalment no tenen transcendència, ni les comarques ni les seues capitals.

Amb l'arribada del nou Consell en 2015 es va anunciar un nou impuls a la comarcalització de la Comunitat Valenciana front de la potent provincialització, però fins al moment no hi ha hagut avanços, més enllà de la Llei de Mancomunitats aprovada per les Corts, on tampoc es desenvolupa un règim jurídic de funcionament de les comarques com a entitats territorials amb òrgans administratius.

Altres propostes de comarca

Les comarques de 1987 a les quals estem habituats porten el nom de Delimitació Territorial Homologada i són l'última versió d'una llarga història, conformada actualment pels Ports, l’Alt Maestrat, el Baix Maestrat, l’Alcalaten, la Plana Baixa, la Plana Alta, l'Alt Millars i l'Alt Palància.

No obstant això, les 8 comarques castellonenques actuals no han sigut les úniques propostes al llarg de la història, on han sonat altres noms com els Plans de Vinaròs, la Tinença d'Alcalatén, el Baix Espadà, la Tinença de Mirabet o la Conca del Millars.

Denominacions que han intentat agrupar en el seu moment als diferents municipis atenent els seus llaços comercials o els accidents geogràfics que els agrupaven o separaven.

Així, les coses, en els pròxims temps podríem veure més canvis en el mapa. Sense anar més lluny, en el cas de l’Alt Maestrat, la comarca que viurà més incorporacions, associacions com Maestrat Viu o el Grup d’Estudis del Maestrat anoten altres tres municipis que s'enclavarien dins dels seus límits històrics: Les Coves de Vinromà, Vilanova d'Alcolea i La Torre d’En Doménech. En canvi, no compten en els seus mapes amb la Pobla de Benifassà o Castell de Cabres, als quals molts situen als Ports.