elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

La Càtedra FACSA-UJI i l'IES Penyagolosa de Castelló mostren el patrimoni hidràulic de Castelló a estudiantat i professorat de secundària de Portugal i Itàlia

La Càtedra FACSA-UJI i l'IES Penyagolosa de Castelló mostren el patrimoni hidràulic de Castelló a estudiantat i professorat de secundària de Portugal i Itàlia

    La Universitat Jaume I i l'IES Penyagolosa de Castelló han acollit 80 alumnes i 20 membres del professorat d'instituts de secundària de Portugal (Agrupamento d'Escolas de Campo Maior i Agrupamento d'Escolas número 3 d'Elvas) i Itàlia (Istituto Superiore Taramelli-Foscolo de Pavia) durant tota la setmana per a mostrar-los part del patrimoni hidràulic de la província i la seua importància en el territori. Durant l'estada també han après com utilitzar les TIC per a catalogar-lo, aportar-li valor i fer tasques de difusió.

    L'alumnat i professorat ha compartit multitud d'activitats, com ara la «Mapping Party», una visita a una zona del riu Millars en la qual s'han georeferenciat i catalogat amb l'app desenvolupada diferents elements del patrimoni hidràulic (assuts, molins, fonts, etc.). Durant la seua visita a l'UJI, la rectora Eva Alcón els ha donat la benvinguda i els ha agraït la seua participació en el projecte coordinador per la Càtedra FACSA d'Innovació en el Cicle Integral de l'Aigua.

    A les aules informàtiques universitàries, l'estudiantat ha descarregat les dades capturades durant la «Mapping Party» i ha analitzat la informació obtinguda en mapes. Paral·lelament, el professorat ha participat en una reunió de coordinació amb el professorat dels instituts i universitats sòcies per a valorar el treball realitzat durant el primer any de projecte i coordinar les tasques que cal realitzar en la segona anualitat.

    Aquesta visita forma part d'H2OMap, un projecte Erasmus+ d'innovació educativa la finalitat del qual és promoure noves formes d'ensenyament i aprenentatge a través de l'ús de les noves tecnologies en l'estudi del patrimoni hidràulic. Per a això, les universitats sòcies (Alacant, Pavia i Jaume I) han desenvolupat una sèrie d'eines tecnològiques, com una aplicació mòbil per a realitzar la recol·lecció de dades i una multiplataforma on es pot introduir informació històrica o geogràfica sobre aquest patrimoni en la base de dades per a, finalment, visualitzar-la en mapes interactius i story maps. Aquestes eines es complementen amb una guia didàctica i un curs en línia dirigit al professorat de secundària, que els ajuden a implantar aquestes eines a l'aula.

    «La idea és que l'alumnat realitze durant el curs diferents activitats d'aprenentatge amb aquestes eines en els seus respectius centres perquè es familiaritzen amb elles i adquirisquen els coneixements necessaris», ha comentat Sergio Xiva, coordinador del projecte. «Després, ha explicat, s'ha previst que l'estudiantat dels diferents centres pose en pràctica el que ha après a través d'una experiència de mobilitat d'una setmana que cada any tindrà lloc en un lloc diferent: Castelló, Pavia a Itàlia i Campo Maior a Portugal, respectivament».

    En la seua opinió, «H2OMap és un projecte molt interessant perquè les eines que estem desenvolupant les universitats estaran provades quan finalitze el projecte i es podran fer extensibles a més organitzacions, instituts o qualsevol centre que les vulga utilitzar, ja que es desenvolupa tot en programari lliure. A més, un altre aspecte molt positiu és que les eines es podrien ampliar a altres patrimonis i aplicar-se molt fàcilment per a potenciar el desenvolupament local dels municipis, especialment municipis rurals xicotets».

    El professorat de secundària també ha valorat positivament aquest tipus d'eines. En opinió de Marta Casado, de l'IES Penyagolosa, «aquestes eines són de gran interès i utilitat a les aules, ja que permeten una visió cap al futur i tenen moltes aplicacions en diferents assignatures del currículum». Isabella Nascimbene, de l'IS Taramelli-Foscolo, ha destacat «el valor afegit del projecte, en permetre la convivència durant una setmana entre persones de diferents països i conèixer la importància que té l'aigua en aquesta regió».

    Per a Rute Parente, d'AE Campo Maior, «en el nostre institut tenim més projectes Erasmus+, però aquest és diferent perquè hi estan implicades també universitats. Aquest fet és molt positiu, ja que l'alumnat de secundària, que prompte haurà de triar si decideix continuar els estudis, coneix de primera mà la universitat i, per tant, la veu més pròxima i com un bon lloc on continuar aprenent».

    En la pàgina web https://h2omap.uji.es/ es pot trobar més informació del projecte i dels materials desenvolupats, que són d'accés obert.

    MÉS FOTOS
    La Càtedra FACSA-UJI i l'IES Penyagolosa de Castelló mostren el patrimoni hidràulic de Castelló a estudiantat i professorat de secundària de Portugal i Itàlia - (foto 2)
    La Càtedra FACSA-UJI i l'IES Penyagolosa de Castelló mostren el patrimoni hidràulic de Castelló a estudiantat i professorat de secundària de Portugal i Itàlia - (foto 3)
    La Càtedra FACSA-UJI i l'IES Penyagolosa de Castelló mostren el patrimoni hidràulic de Castelló a estudiantat i professorat de secundària de Portugal i Itàlia - (foto 4)
    La Càtedra FACSA-UJI i l'IES Penyagolosa de Castelló mostren el patrimoni hidràulic de Castelló a estudiantat i professorat de secundària de Portugal i Itàlia - (foto 5)
    La Càtedra FACSA-UJI i l'IES Penyagolosa de Castelló mostren el patrimoni hidràulic de Castelló a estudiantat i professorat de secundària de Portugal i Itàlia - (foto 6)
    La Càtedra FACSA-UJI i l'IES Penyagolosa de Castelló mostren el patrimoni hidràulic de Castelló a estudiantat i professorat de secundària de Portugal i Itàlia - (foto 7)
    Pujar