Castelló instal·la un nou sismògraf: Hi ha risc de terratrèmols a la província?

La Diputació de Castelló ha instal·lat en col·laboració amb la Universitat d'Alacant un sismògraf a la província de Castelló, amb una inversió de 25.500 euros, dels quals 24.000 estan destinats a la instal·lació i 1.500 al manteniment.

La diputada de l'àrea, María Jiménez, explica aquesta adquisició “per la necessitat de disposar d'un nou dispositiu de control i estudi de possibles activitats sísmiques a les nostres comarques”, la qual cosa implica poder disposar d'un informe anual dels mesuraments a la província.

El sismògraf s'ha situat finalment en l'observatori forestal que la Conselleria d'Agricultura té a Llucena, encara que es remenaven també altres ubicacions com Xodos o el Desert de les Palmes.

Sobre aquest tema, la responsable de l'àrea de Medi natural ha afirmat que es tracta “d'un avanç molt important per a equiparar-nos a València i Alacant” ja que “Castelló disposa de dos aparells, un d'ells a les els Columbrets, però el que es pretén adquirir ara serà l'únic en terra amb banda ampla”.

El president de la Diputació, José Martí ha destacat que es tracta d'una eina de “última generació” capaç de detectar un moviment sísmic produït en qualsevol part del món.

Referent a això cal assenyalar que el sensor s'ha instal·lat a deu metres sota terra cobert de materials específics per a esmorteir lleus moviments i evitar que es confonguen amb un moviment sísmic.

A la visita també han assistit José Delgado, del departament de Ciències de la Terra de la Universitat d'Alacant, el director de l'Institut Cartogràfic, Xavier Navarro, i el director general de Prevenció d'Incendis Forestals, Diego Marín, en representació de la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica.

Segons ha indicat Jiménez l'objectiu és “continuar augmentant els estudis perquè l'activitat sísmica del nostre territori estiga sempre sota control”. Però, hi ha perill de terratrèmols a Castelló?

Hi ha perill de terratrèmols a la província?

La província de Castelló no és un territori especialment perillós pel que fa a terratrèmols, però això no vol dir que la terra no es moga sota els nostres peus. I és que nombroses falles recorren la pell de la província.

Els últims terratrèmols registrats pels sismògrafs han sigut lleus, un el 8 de gener sota el terme de Suera, de magnitud 1,7 mbLg (l'Institut Geogràfic Nacional no utilitza l'antiga escala Richter) i un altre de la mateixa magnitud sota Herbers, que va tenir el seu epicentre a 2 quilòmetres de profunditat el passat 17 de gener.

Histórico de terremotos en el norte de la provincia. ICV

La majoria d'ells són imperceptibles, encara que en alguns casos es fan notar lleument. Especialment recordats van ser, això sí, els que van fer tremolar la costa nord de la província després de la posada en marxa de la plataforma d'injecció de gas Castor en 2013. En aquell moment un dels tremolors va arribar a aconseguir el valor màxim de 4’2 'graus' dins de la mar, enfront de la costa de Benicarló.

Els llocs amb més activitat sísmica s'ha registrat a la província són la falla d'Amposta (on se situava el Castor) seguida de la Serra Espina a l'altura de Montan. També apareix en els registres una mica d'activitat en punts de l'interior nord de la província o entre la Serra de Borriol i el Desert de les Palmes.

Histórico de terremotos en el sur de la provincia. ICV

En general, la província és un territori de poca perillositat, que va augmentant conforme ens acostem al sud, va creixent a la província de València i sí que té especial incidència en el sud de la província d'Alacant. I és que el Baix Segura, que conformen el triangle de Santa Pola, Torrevella i Oriola, és, des de lluny, l'àrea amb més terratrèmols de la Comunitat Valenciana.

Diverses falles recorren la província

En l'últim segle no s'han produït terratrèmols ressenyables a la província. Els més significatius, segons l'Institut Geogràfic Nacional, van anar tres de magnitud 3’2, que es van registrar en 2001 a Castelló de la Plana, en 1994 a Artana i en 1993 a la Font de la Reina, a més, sense comptar els que s'han registrat amb epicentre sota el fons marí.

I és que diverses falles actives recorren la província. La falla quaternària amb més activitat és la d'Amposta, enfront de la costa del Baix Maestrat, però també consten altres com la de la Vall d'Alba, la del Mas dels Calduchs (per Les Coves de Vinromà), la Falla central dels Ibarsos, la de Torreblanca, la d'Onda i el Sistema de Falles de Castelló, en la qual s'engloben diverses falles que van des del Desert de les Palmes al pantà del Sitjar.

Fallas en la Comunitat Valenciana

En qualsevol cas, l'activitat provocada pels moviments de la terra no han causat especials danys en les infraestructures castellonenques, ja que solen ser tremolors lleus que no deixen destrucció.

Segons les dades històriques de l'Institut Geogràfic Nacional, el de més intensitat registrat a la província va ser un que va sacsejar Sogorb en 1839, si atenem la seua intensitat (grau de destrucció), que va arribar a la intensitat 5 en l'escala Mercalli.

L'escala descriu la intensitat 5 com una sacsejada que quasi tothom sent i que fins i tot arriba a despertar a part de la població, que pot trencar vaixelles i finestres i que deixa observar les seues pertorbacions en arbres i pals.

A manera de comparació, els terratrèmols que es van viure des de Vinaròs a Peníscola en 2013 van ser d'intensitat 3, que es descriu com una sacsejada que es pot notar en els pisos alts dels habitatges, i que es descriu com a similar a la que origina al seu pas un vehicle pesant.