La Biblioteca de Paiporta acull la presentació del llibre de Lluís del Romero, ‘La meva cambra més estimada’, homenatge a sa mare, la gran escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas

La Biblioteca Pública María Moliner Ruíz de Paiporta ha acollit la presentació del llibre de Lluís del Romero ‘La meva cambra més estimada’. L’escriptor i fill de la també escriptora i gran novel·lista, historiadora, poetessa i narradora Carmelina Sánchez Cutillas ha volgut rendir un homenatge molt especial a l’espai on sa mare va escriure bona part de la seua obra: la seua biblioteca.

La presentació s’emmarca dins de la setmana d’activitats que ha programat la Biblioteca al voltant de la figura de Sánchez-Cutillas, coincidint amb la seua declaració com a Escriptora de l’Any  2020-2021 per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Entre d’elles, es troba l’exposició  ‘Carmelina Sánchez-Cutillas: des de les fronteres del silenci’, que es pot visitar a la mateixa Biblioteca al llarg de tota aquesta setmana, fins divendres 27 de novembre.  Com a particularitat, a Paiporta la mostra inclou, a més, objectes personals de Sánchez-Cutillas i manuscrits originals, com un capítol de ‘Matèria de Bretanya’, cedits per a l’ocasió per la família de l’escriptora.

La seua biblioteca era la cambra més estimada de Sánchez-Cutillas, un espai concebut com un paradís, on hi havia, per exemple, entre altres objectes pintorescs, un vaixell de sal, o una calavera a la qual l’escriptora li donà la personalitat de Guillem de Verguedà i amb qui parlava. Aquest espai, en definitiva, era el seu sancta sanctorum, el que més s’estimava aquesta dona pionera de les lletres, un lloc màgic i preciós, on només es podia entrar amb el seu permís.

L’acte ha comptat amb la presència de l’escriptor, Lluís del Romero, acompanyat per l’alcaldessa de Paiporta, Isabel Martín, i la vicealcaldessa i regidora de Cultura, Maribel Albalat.

Martín ha enaltit la figura de l’escriptora i ha subratllat que "ha estat una gran defensora del valencià, una llengua que hui encara està perseguida i menyspreada, " ja que "encara ens hem de justificar per parlar, ensenyar, cantar o estimar en la nostra llengua", al mateix temps que ha defensat l’ús del valencià com "el millor homenatge que podem fer-li a Carmelina i tants i tantes escriptores valencianes".

Albalat, per la seua part, ha agraït a l’escriptor el “record i la memòria que ens ha portat de sa mare, una figura immensa, una dona lliure i pionera i una gran escriptora i poeta que hem de recordar sempre”.

Amb el seu llibre Lluís del Romero fa un apassionat recorregut per eixa habitació pròpia que l’escriptora Virgina Woolf recomanava tindre a les dones que escriuen novel·les o poemes. Amb l’ajuda de les mateixes paraules de Carmelina i d’un grapat de testimonis tracta d’evocar  imatges i records, un lloc concret, personal i íntim, ressaltant-ne la importància en l’obra de l’autora i esbrinant, entre dades i informacions desconegudes per als lectors, formes d’escriure, influències, entrebancs o donant a conéixer millor la llarga gestació, de deu anys, de ‘Matèria de Bretanya’.

En la seua biblioteca Carmelina va escriure no sols els seus poemes i ‘Matèria de Bretanya’, sinó un bon grapat de treballs d’investigació relacionats amb la història i la literatura valencianes, la vessant més desconeguda de la seua obra, malgrat superar els cent articles. La historiografia va formar una part molt important de la seua vida i també de la seua biblioteca, que anà creixent arribant als 4.000 volums a partir d’un primer exemplar amb les obres de Fray Luis de León, regal del seu avi quan Carmelina comptava només amb 14 anys.