7 d’agost de 2020 7/8/20
ENTREVISTA

Pablo Gonzalo (Telefónica) : “La reinvenció digital podria equivaldre a un increment del PIB anual de un 2% fins a 2025”

Pablo Gonzalo (Telefónica) : “La reinvenció digital podria equivaldre a un increment del PIB anual de un 2% fins a 2025” - (foto 1)
  • La crisi sanitària ha incrementat l'ús que fem de la tecnologia, social i laboralment, parlem amb el responsable de Cultura Digital i Espai Fundació Telefònica per a conéixer com han canviat els escenaris

MÉS FOTOS
Pablo Gonzalo (Telefónica) : “La reinvenció digital podria equivaldre a un increment del PIB anual de un 2% fins a 2025” - (foto 2)

L'ús massiu de la tecnologia ja era una realitat abans que la pandèmia del coronavirus ens obligarà a canviar la nostra manera d'utilitzar-la, però la veritat és que donades les extraordinàries circumstàncies que des del mes de març viu Espanya la seua importància s'ha tornat encara més imprescindible del que ja era.

Les xarxes mòbils han contribuït al fet que milers de persones pogueren continuar treballant des de les seues cases, han omplit d'entreteniment les hores mortes durant el confinament, i també ens han permés seguir en contacte amb amics i familiars malgrat la distància.

Espanya ja era un país tecnològic però ha hagut d'accelerar tots els seus processos per a fer front a l'actual situació la qual, tal com es desprén de l'informe elaborat per la Fundació Telefònica, ha canviat tots els escenaris sobre els quals es treballaven.

Parlem sobre això amb un dels seus autors, Pablo Gonzalo, responsable de Cultura Digital i Espai de la Fundació per a analitzar la situació tecnològica en la qual ens trobem. A continuació, pots llegir l'entrevista al complet:

Pregunta: Després de més de dos mesos confinats la tecnologia sembla que s'ha convertit en peça clau del nostre dia a dia Com ha canviat en aqueix sentit l'actitud de l'usuari en la xarxa?

Resposta: La foto general de com està la societat digital actualment i la crisi que estem vivint ha canviat totalment. S'ha accelerat tot el que té a veure amb la transformació digital, tant en empreses com en persones. Es feien previsions que han quedat totalment trastocades, però també hi ha alguns reptes que continuen sent vàlids.

El que queda reflectit en l'Informe de la Fundació és que la vida de les persones ja era digital en un gran percentatge, la qual cosa ha passat és que tot això s'ha accelerat en el temps.

Hi ha algunes dades interessants, com per exemple que el trànsit d'internet fixa ha augment un 40% de la nit al dia, o el trànsit mòbil que ha augmentat un 25%, igual que ha augmentat alguna cosa que havíem deixat d'usar, que era la veu. Al final necessitem treballar, connectar-nos però també parlar amb els nostres sers estimats i això ha crescut un 50%.

P: En comparació amb altres països europeus Quina és la situació d'Espanya respecte a la digitalització?

R: A Espanya, afortunadament, estem bastant bé posicions quant a infraestructures digitals i connectivitat. Si mirem l'informe que fa la Comissió Europea per a mesurar com evolucionen els països en aquest àmbit, ens col·loquem uns sis punts damunt de la mitjana de connectivitat.

S'ha fet un gran esforç en aquests últims anys, tenim les infraestructures però el gran repte és que per a traure-li profit realment tant empreses com individus tinguen les eines per a usar-les.

P: Comentes que els reptes continuen sent presents malgrat la pandèmia Quins són aqueixos reptes que arriben?

R: Podem parlar fonamentalment de dos grans reptes. Un a nivell d'empresa, sobretot en les pimes que han d'avançar en els seus processos de digitalització perquè si abans era important, durant i després del COVID serà encara més important per a incrementar la productivitat, eficiència i per tant crear més ocupació. I l'altre gran repte és l'educació digital en tots els àmbits.

P: Els centres educatius han hagut d'adaptar-se a l'educació digital pràcticament sense previ avís, deixant moltes vegades a la llum les deficiències en aquest àmbit És un repte complit o un repte pendent?

R: En termes de potencial i de fonaments, tenim els necessaris perquè part de l'educació siga digital el que ens falta i el gran repte, i per al qual sent sincers ningú estava preparat, són les competències de la formació en aquest cas dels docents.

Els estem exigint un canvi radical de la nit al dia i l'educació digital necessita de la tecnologia però no és només de la tecnologia. Necessita tecnologia per a estar connectats però també necessita que els professionals tinguen les habilitats i les competències necessàries per a manejar-se en un entorn que és completament diferent a l'educació només presencial.

En aquesta situació un dels missatges que llancem des de l'informe també és d'optimisme, i de tractar fer de la necessitat virtut. El futur, en el cas de l'educació serà hibride, l'educació presencial tornarà però estarà molt més integrada amb l'educació digital.

P: En el que a les empreses es refereix, la pandèmia del coronavirus els ha obligat a adaptar-se a la nova realitat Quin paper ha jugat la tecnologia en aquest procés? Estaven preparades?

R: En les empreses hi ha una gran dualitat. Les grans empreses estaven mes preparades, havien avançat en la seua digitalització, de fet un de les dades de l'informe és que segons les dades d'aquestes grans empreses estaven sent capaces d'incrementar els seus ingressos en un 11% i reduir els seus costos quasi en un cinquena part.

No obstant això les pimes, que és el 65% de l'ocupació d'aquest país, el panorama no és tan positiu. Les dades que tenim diuen que més o menys un 80% encara estan en un grau de maduresa digital bàsic.

En Comunitat Valenciana quant a connectivitat en empreses xicotetes, l'accés a internet ha crescut dos punts ja tenen accés el 80% mentre que les grans pràcticament el 99% tenen aqueixa connectivitat.

Però després si vas a temes més avançats per a veure, tenim el potencial, la connectivitat però després hem d'utilitzar els serveis. Estem una mica pitjor, hem de treballar en el seu ús. Per exemple, l'ús de serveis en el núvol en la Comunitat Valenciana creix entre les empreses però encara aquesta en un 24%, és a dir, una quarta part.

P: Hi ha tendència a l'alça per tant quant a digitalització però encara no és completa…

R: Sí, hi ha una tendència a l'alça i una digitalització molt àmplia quant a connectivitat, però hi ha molt de camí encara per recórrer quant a serveis i productes digitals.

P: Fa uns anys es parlava de ‘bretxa de gènere’ en termes d'accés als serveis digitals Contínua existint o ha variat?

R: És una de les coses que ha canviat en els últims anys i il·lustra molt bé com la nostra vida digital s'ha fos amb la nostra vida analògica, ja és només una. Ja no existeix aquesta bretxa de gènere que es vènia observant en els últims anys. Tant homes com dones accedeixen a internet en la mateixa proporció que és un 90%, és a dir, pràcticament la majoria de la població. Això és una boníssima notícia

En termes d'edat, que és una altra de les bretxes que existien, aquesta no s'ha esborrat del tot continua existint una mica alguna cosa que és pràcticament normal la gent mes major perquè té menys familiaritat, però també s'ha reduït.

P: També en els últims anys s'ha parlat molt de l'Administració Electrònica… En què punt es troba Espanya sobre aquest tema?

S'aquesta funcionant bé, si ens anem a les estadístiques de la UE i a com ens mesurem els diferents països en l'àmbit dels serveis públics digitals estem en el quart lloc d'Europa quant a disponibilitat i ús d'aquests serveis públics. Tenim una puntuació bastant per damunt de la mitjana.

Això vol dir que hi ha prou interacció entre les autoritats publiques i els ciutadans, i les dades nosaltres tenim és que aproximadament tres quartes parts dels usuaris d'internet es relaciona amb l'administració publica a través de mitjans digitals.

P: Des de la Fundació Telefònica també s'ha analitzat l'impacte econòmic que tindria apostar més per la digitalització De quant estaríem parlant i com hauria de ser aqueix procés?

R: Ara mateix és difícil parlar d'escenaris del futur perquè són molt incerts, però si podem analitzar les estimacions que s'havien fet pre COVID i veure què està passant durant la crisi. Una de les estimacions que l'informe recull és que el que podríem dir la reinvenció digital d'Espanya en tots els àmbits, podria equivaldre a un increment del PIB anual d'entorn a un 2% fins a 2025.

A partir d'ací l'altra cosa que podem veure és que aquelles empreses que millor i més digitalitzades estaven, són les que estan podent capejar aquesta crisi d'una manera més eficient i amb menys impacte. Si sumes aqueixos dos indicadors jo crec que ens dóna una clau tendència de cap a on hem de treballar.

P: És necessària més ajuda per de les administracions per a potenciar aqueix factor? Seria més fàcil el camí?

R: Nosaltres sempre advocats perquè siga un projecte de país. L'administració pública podria fer més, però la nostra filosofia és que ací hem d'acostar el muscle tots i l'ideal seriosa que férem una gran aliança públic-privada que tant empreses com administració, com a ciutadans ens prenguérem això en serio i tots espentàrem i tiràrem del carro.

P: Finalment, després d'analitzar la realitat actual de la digitalització a Espanya Com podríem definir l'estat actual i com es planteja el futur?

R: La conclusió és que hem d'estar en certa manera relativament orgullosos, perquè ens hem adonat que això era important. S'han fet moltíssims esforços. La digitalització està sent part important de la solució.

Ha permés que moltes empreses teletrabajen, que molts ciutadans continuen treballant des de les seues cases… Hem passat de la nit al dia al fet que tot es faça des de les xarxes, i les xarxes no han caigut i han aguantat.

I el gran repte de cara al futur, és que tot això l'hem de fer amb educació i formació. Formar des de l'escola, la universitat, les empreses, els professionals, per a ser capaços de traure tot el partit al potencial que tenim com a país i eixir d'aquesta crisis reforçats.

Especial Coronavirus a Castelló, Valencia y Alacant

Especial Coronavirus a Castelló, Valencia y AlacantEntrar en el especial
Pujar