elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano
Per María José Navarro
Picos Pardos - RSS

Benimàmet en peu d’art

    Una idea d’estes que quan te la presenten no saps quin sentit té. Una idea que costa veure-la, entendre-la... Ara venen estes dones de part de l’Ajuntament de València, a fer què? A donar-nos més feina? Ufffff, quina mandra...

    Però al final, et deixes dur per estes dones carismàtiques, pensant, va, ja eixirà alguna cosa de tot això, i tal vegada siga interessant...

    I ahir, per fi, tinguérem la possibilitat de gaudir de eixe treball al voltant de Benimàmet, el nostre poble, barri, pedania (que mai sabem ben bé que és) des d’una mirada diferent, amb sentiment, amb molta emoció, amb les/els nostres joves implicats, fent una mirada retrospectiva que al mateix temps ens donava visió de futur, un futur més creatiu, més positiu, més il·lusionant...

    I s’agraeix poder tindre eixa mirada optimista, eixa mirada amable, que el dia a dia no ens deixa fer, per les presses i la negativitat instal·lada als nostres cors benimameters, per tants anys de abandó, per tantes lluites aconseguides a força de molt eixir al carrer i molta constància, i les que encara estan per seguir reivindicant...

    La veritat es que es fa necessari comptar amb el batec que ens va acompanyar durant tot el recorregut que van preparar estes dones genials pel nostre poble. Els nostres cors ho demanen a cada batec, demanen tindre la possibilitat de gaudir del nostre poble en condicions òptimes, sense fem pels carrers, sense l’abandó instal·lat a molts dels nostres racons, sense eixe sentiment de menyspreu que ens ha acompanyat durant massa temps, i això costarà.

    Costarà perquè encara és molta la feina per fer, encara hem de veure eixe parc lineal que ens ajude a cosir les ferides del trenet que passava pel mig del poble i que ens dividia en dos; encara hem de tindre uns accessos segurs als col·legis públics; encara hem de veure els carrers com cal, sense barreres com el Dr. Buen, sense racons perillosos com la senda Secanet, sense fem; encara hem de veure a eixe/a Treballador/a Social que atenga els casos de les persones més necessitades; encara hem de resoldre el problema greu d’aparcament així com el del calmat del trànsit... i tantes altres carències per les que hem de continuar lluitant.

    Però, des de dissabte, amb un batec positiu i una mirada il·lusionant.

    Gràcies per fer-ho possible!!!

    Elperiodic.com ofereix aquest espai perquè els columnistes puguen exercir eficaçment el seu dret a la llibertat d'expressió. En ell es publicaran articles, opinions o crítiques dels quals són responsables els mateixos autors en tant dirigeixen la seua pròpia línia editorial. Des d'Elperiodic.com no podem garantir la veracitat de la informació proporcionada pels autors i no ens fem responsables de les possibles conseqüències derivades de la seua publicació, sent exclusivament responsabilitat dels propis columnistes.
    comentari 1 comentari
    Marietika
    Marietika
    03/07/2017 03:07
    los barrios de nuestra memoria

    Felicidades por la vivencia de una ciudad educadora en vuestro barrio. La ciudad, y los barrios deben convertirse en espacios educativos donde la convivencia, el respeto, la solidaridad y otros valores humanos imprescindibles para la convivencia pacífica y el progreso de nuestras ciudades y sus habitantes. Es cierto que aún hay mucho por hacer, pero como siempre digo: las vecinas y vecinos de Benimámet están en el buen camino, desarrollando una política participativa de desarrollo comunitario, saliendo a la calle, manifestando sus quejas y lanzando sus propuestas de mejora. Ojalá sea contagioso y los/as responsables políticos aprendan de una vez que gobiernan al pueblo para el pueblo, que es el soberano de España, y las ciudadanas y los ciudadanos aprendamos a hacer piña para hacer oír nuestra voz al unísono. Felicidades a la presidenta de la asociación de vecinos y vecinas de Benimámet que es el corazón de esa unión vecinal, esa participación social y todos esos logros.

    Pujar