Un any del papa Francesc
La vesprada del 13 de març de 2013 estava a casa d’un bon amic, quan per la televisió vam poder vore la fumata blanca, que anunciava l’elecció d’un nou bisbe de Roma. La renúncia de Benet XVI va portar la convocatòria d’un nou conclave, per elegir el successor de Ratzinger. El canvi en l’església que ha portat el Papa Francesc va començar amb la renúncia del Papa Benet.
En el primer any de pontificat, el papa Francesc està treballat per fer possible una nova Església, més tolerant, oberta, col·legial i atenta als signes dels temps. Una Església que siga el Poble de Déu en camí a través de la història. Una Església capaç d’assumir les alegries i els dolors del nostre món.
Com ha dit el papa Bergoglio, “allò que l’Església necessita amb més urgència és curar les ferides i donar calor als cors dels fidels”. Només d’esta manera, l’Església serà, com vol el papa Francesc, una Església “mare ipastora”, amb capellans i bisbes misericordiosos, que no condemnen ni excloguen. Capellans i bisbes pròxims a la gent, que per això mateix facen “olor d’ovella”, no capellans i bisbes amb vocació de prínceps.
El papa vol també una Església més oberta i més tolerant, perquè així siga la casa de tots. El papa no vol que l’Església es transforme en una capelleta per a un grupet de persones selectes!!
El papa està convençut que l’Església no pot “continuar insistint només en qüestions referents a l’avortament, al matrimoni homosexual o a l’ús dels anticonceptius. És impossible”, diu el papa. i pel contrari els bisbes espanyols continuen obsessionat en estos temes!!
El papa Francesc no vol una Església uniformitzada, sinó que vol com a cristians, l’Església puga “caminar junts en les diferències”. I també vol “una presència femenina més incisiva en l’Església”. El papa ha afirmat que l’Església “no pot ser ella mateixasense la dona. La dona és imprescindible en l’Església”.
El papa, un home obert i dialogant, no vol cristians restauracionistes o legalistes, que volen tindre-ho tot clar i segur, però així “no va atroba res”. Perquè “el qui busca obstinadament recuperar el passat perdut, posseix una visió estreta i involutiva”.
Francesc vol obrir espais nous a Déu i camins d’esperança, on l’home i Déu puguen trobar-se.
Certament que va ser una sort i una gràcia l’elecció del papa Bergoglio, que ens convida a vore el futur, no només amb optimisme, sinó sobretot, amb esperança.
Després dels anys “hivernals” i foscos dels pontificats de Joan Pau II i de Benet XVI, amb condemnes als teòlegs i amb una moral sexual estreta i antinatural, ara amb el papa Francesc hem començat una nova època, caracteritzada per l’obertura i el diàleg amb el món, per la tolerància i la llibertat. Per això a finals de febrer, el papa Francesc deia que “l’Església no necessita apologistes o creuats per la seua causa, sinó sembradors de l’Evangeli”!
El papa Francesc, al llar del seu any de pontificat ens ha dit paraules plenes de sentit comú, per encoratjar els cristians que, després de 30 anys de dos pontificats tridentis, ara estàvem més que desanimats.
Estes paraules del papa Francesc, adreçades a tots els cristians, i també a tots els hòmens i dones de bona voluntat, ens conviden a l’esperança i a l’alegria:
“No plores per allò que has perdut, lluita per allò que te queda.
No plores per allò que ha mort, lluita per allò que ha nascut en tu.
No plores pel qui se n’ha anat, lluita aquell que està amb tu.
No plores per aquell que t’odia, lluita per aquell que t’estima.
No plores pel teu passat, lluita pel teu present.
No plores pel teu sofriment, lluita per la teua felicitat.
Amb tot el que ens passa, anem aprenent que res no és impossible per a solucionar, només continuem caminant”.
