26 de juny de 2019 26/6/19
Per Jordi Bort
Raons i paraules - RSS

Mare dels Desemparats

Estem en el mes de maig, i com sempre l’Església exulta celebrant a Maria, la Mare de Déu. Els valencians celebrem el nostre patronatge en este mes amb l’advocació de la Mare de Déu dels Desemparats. Però alguns polítics, més enllà de celebrar la festa juntament amb tots els valencians i valencianes, tenen el mal vici d’utilizar la festa d’un poble, per enfrontar al poble. Com dic, alguns polítics, es van afanyar a fer-se fotos a la Missa d'Infants i a la processó, amb declaracions criticant a altres polítics que no hi eren, acusant-los de  deixadesa i despreci per a la festa de la patrona de València. I és que aquells que s’atreveixen a fer política aprofitant estos esdeveniments cauen en l’error de que desemparats hi ha tot l’any i que la festa popular i al carrer i processó només un dia. Les obres a la Mare de Déu es demostra dia a dia treballant per la nostra societat.

El 7 de març de 2014, hi va haver una concentració de protesta en contra del Govern d'Alberto Fabra, i en finalitzar, un grup de familiars de malalts depenents es va tancar a la

basílica de la Mare de Déu en València. L’aleshores arquebisbe de València, Carlos Osoro atengué aquestes persones, comprometent-se a portar les reclamacions dels familiars dels malalts al Govern del Sr. Fabra en la Generalitat Valenciana.

Els familiars d'aquests malalts demanaven la protecció de l'Església, davant l'actitud immoral de l'aleshores Govern Valencià, que deixava desemparats els més desvalguts de la societat.

El 6 de març del 2014, quan a la basílica es va mostrar la restauració de la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats, els polítics del PP que governaven aleshores estaven mirant la bella imatge de la Mare de Déu que empara els qui ells mateixos deixaven desemparats. Però a misses i processons, en primera fila.

Estos polítics que van tant a missa, amb tot dret i tota llibertat (com ha de ser) no feien cas de les paraules del papa Francesc, quan a l'exhortació, "El Goig de l'Evangeli", ens demana que tinguem una especial cura pels "més fràgils de la terra" (209). Però és ben cert que aquells governants deixaven desemparats a les persones més dèbils de la nostra societat.

Aquells polítics del PP continuaven anant a processons i a misses, però amb la seua política mesquina i indecent, ofegaven els malalts dependents. Quan hi va haver canvi de govern al 2015, milers d’expedients de dependència estaven apilats en caixes plenes de pols en la nit del temps. Per a aquells governants estes persones desemparades no eren importants. No se’ls atenia. No mereixien perdre el temps treballant per ells.

La devoció a la Mare de Déu dels Desemparats no consisteix hipòcritament a anar a processons, sinó que exigeix abans que res, l'atenció i la sol·licitud per les persones més fràgils de la societat.

Per això l'actual arquebisbe de València, amb els altres bisbes valencians, haurien de denunciar públicament (com fan en altres ocasions quan volen) la política de balafiament de la Generalitat Valenciana en mans del PP, que deixava desemparades les persones que més necessitat tenen d'ajuda i de protecció. Els bisbes valencians haurien d'haver denunciat també la política de la Fórmula 1, de la Copa d'Amèrica, de màsters de golf, de la "Ciudad de las Lenguas", que va deixar els calaixos del Palau de la Generalitat ben buits i per això després no hi havia diners per a aquells que realment ho necessitaven.

La Mare de Déu dels Desemparats, hui urgeix a la nostra societat i d'una manera especial els nostres polítics, a emparar tots aquells que viuen amb dificultats, per trobar-se en situació de precarietat. Perquè com ha dit Càritas de València, "és en les polítiques socials on es veu la preocupació dels governs en el benestar dels ciutadans".

Els polítics del País Valencià que el diumenge estaven a la Missa d'Infants i a la processó (alguns d'ells clarament xenòfobs per les seues declaracions) haurien de recordar que l'origen de la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats i de la seua Confraria, era emparar els dements i acompanyar els ajusticiats. I és que la patrona de València ho és dels Desemparats. No és la Mare de Déu dels opressors. La patrona de València és la Mare de Déu dels oprimits, dels qui no tenen ningú, dels desvalguts, dels malalts dependents i dels immigrants, dels qui no tenen un plat a taula i dels qui no compten per a res. Però els polítics que presumeixen d'amor a la Mare de Déu, marginaven els preferits de Déu.

Per això a la Missa d'Infants i la processó de la Mare de Déu, l'arquebisbe de València hauria de denunciar als polítics que van menysprear els més desemparats, que demanen perdó (com a bons cristians) per la política d’il·lícit enriquiment i corrupcció, així com per haver deixat desemparats els preferits de Déu: els malalts, els pobres, els aturats i els immigrants. Ja que hi han bisbes i retors que, en ocasions, s’atreveixen a dir a la feligresia a qui han de votar (com si no forem gent adulta i lliure) ara també deurien denunciar tanta corrupció i xenofòbia. Perquè com ha dit el papa, el nostre Déu és aquell que "exigeix un compromís per la justícia".