elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano
Per Jordi Bort
Raons i paraules - RSS

Les Falles després de la pandèmia

    Hi ha un principi clar: d’una crisi no s’ix igual. O eixim millor o eixim pitjor. I de la manera que eixim depén de les decisions que prenguem durant la crisi. Són decisions no només morals, sino humanes, que ens toquen de ben a prop, que marquen el futur camí de la societat i a tots aquells que vinguen darrere nostre. Però esta crisi que ha provocat tanta desfeta és una oportunitat per renovar el nostre compromís amb la festa fallera.

    Este article té dos objectius de reflexió vitals: 

    • El primer és  suggerir el pensament de reconstruir un món millor que pot nàixer d’esta profunda crisi social, econòmica i sanitària. D’això el món de la falla té un paper molt important des de la vessant vertebradora de la nostra societat borrianenca. El món de la falla sempre ha mostrat la seua vessant solidària.
    • El segon objectiu és sembrar un missatge d’esperança enmig de tant de sofriment i desconcert, deixant constància a les futures generacions. La falla Barri La Mercè en vol ser testimoni actiu i participatiu com a història viva. Com a element integrador, i com a primera falla plantada en el nostre poble.

    Als primers dies del mes de març de 2020 una llosa aclaparadora invadia les nostres vides omplint de foscor tots els racons del nostre cor. L’estat de shock emocional era generalitzat. Poc a poc les notícies tristes i desalentadores anaven omplint la nostra ment i el nostre entorn. Les nostres converses eren sempre les mateixes: la Covid-19. Moltes persones asoles a casa no podien compartir sensacions i vivències. La nostra vida va quedar reduïda en l’aspecte laboral, familiar, social, sanitari i econòmic. Un enemic invisible i imperceptible als sentits humans va frenar tot en sec. Prou! D’ací no es mou ningú! Fins ací hem arribat! Pensàvem que açò de la pandèmia eren coses d’altres temps. Eren coses del passat que ja teniem ben superades. Que ho teniem tot controlat, que l’home ja ha anat a la lluna… Però la realitat és que la bofetà encara ens està fent donar voltes.

    En poc temps denses tenebres invadien les nostres plaçes, carrers, pobles i ciutats. Un silenci estrident i colpidor, així com un buit desolador i paralitzant bategava en l’aire. Es veia en els gestos, ho deien les mirades. Estàvem asustats i perduts. L’onada que ens va vindre era inesperada i furiosa. Navegàvem tots en la mateixa barca, fràgils i desorientats, però alhora importants i necessaris, cridats a remar tots junts amb valentia, ajudant-nos els uns als altres. El sentit de la unitat i la força. Al mateix temps, esta terrible pandèmia va desenmascarar la nostra vulnerabilitat i van caure les nostres falses seguretats i efímeres il·lusions. Les falles es suspenien sine die…fins que escampara este maleït poll! Costava creure el que ens estava passant, i viviem amb la incertesa del futur. Veíem atònits com familiars, amics, coneguts i gent d’arreu deixava este món, i pràcticament ningú podia fer res per ells. Poc a poc ens hem resignat a viure amb les conseqüències que esta desfeta social ens ha portat, però no tenim més remei que renàixer de les cendres. Com les falles. Símil recurrent, però…no tenim cap altra opció. Perquè l’esser humà no té altra opció que superar-se, refer-se, mirar avant, cap amunt, superant desafiaments i salvant obstacles.

    El món post covid ha d’estar reconstruit entre tota la societat, i la festa fallera en la nostra ciutat ha marcat des de fa anys bona part de la nostra identitat, del ritme econòmic, d’un bon ànim social, d’una contagiadora i extraordinària salut mental, d’un caliu agermanat i una canalització de sentiments de pertinença. Després d’un llarg temps on només hem escoltat números, xifres i estadístiques, la festa fallera ha de donar un missatge càlid i inclusiu, on les persones no se poden reduir a ser contades, mesurades i gestionades com a simples elements administratius. Les falles unixen a tot un poble que viu, vibra, sent i pateix, on la Covid-19 ha atacat a qualsevol de nosaltres sense pietat ni discriminacions.

    Ara, fent front a la pandèmia, hem experimentat clarament la nostra vulnerabilitat i com la immensa majoria de la humanitat ha respost amb compromís, solidaritat i determiació. Que hi han ganes d’eixir d’este pou és contundentment innegable. És el moment de reflexionar sobre les nostres activitats, el nostre treball, la nostra festa i les nostres relacions personals, prenent consciència de la importància que té el nostre racó de món, la nostra Borriana i les nostres falles. Fins que tornem a la roda de la normalitat passarà temps. Son necessàries moltes hores de treball i paciència i la nostra festa requereix reconeixement, recolzament i innovació. Reconèixer el treball dels artistes fallers que és el motiu pel qual eixim a gaudir dels monuments al carrer, recolzar esta activitat vital per a la vida de la nostra xarxa empresarial de la qual tanta gent guanya jornal i innovar en les relacions entre les persones adaptant-se a la nova situació.

    No oblidem el que ens ha perjudicat i empobrit la pèrdua del contacte humà entre familiars, amics, veïns del barri o companys de treball. Ara més que mai son les persones i el poble qui ha d’estar en el centre de la nostra existència per sentir-se units, cuidats i poder compartir la vida més alegrement. Una nova era de solidaritat ha de posar en el mateix pla de dignitat a totes les persones, i les falles han demostrat en moltes ocasions el sentiment solidari, la passió per la seua gent i l’estima per la seua terra.

    La festa fallera ha de ser promotora i autora indispensable d’este canvi impostergable. Les falles no se poden quedar en el camí. Este canvi de tendència que desgraciadament ha marcat la fatídica pandèmia, i que portarà sacrifis, ha de fer resorgir dels fallers allò millor que portem dins. La nostra societat necessita oxígen, precisament allò que la Covid-19 ha furtat als qui s’ha emportat a l’altre món a conseqüència d’esta malaltia. Les falles han de donar un alé d’esperança per recuperar el pols que el nostre cor faller demana i que la nostra societat anhela. Amb prudència, amb trellat i amb responsabilitat s’han de recuperar les plaçes i els carrers. Ha arribat el moment de preparar-se per a un canvi fonamental en el món post-Covid. La responsabilitat individual i col·lectiva, la vacunació i l’avanç científic han d’anar de la mà per superar esta tragèdia.

    El 2020 va deixar una forta càrrega de por, desànim, desesperació i dol. El món interconnectat al que estàvem aveats, ha donat pas a una societat fragmentada i dividida. Ha evidenciat els riscs d’una societat que viu al límit o més enllà de les seues possibilitats.

    No hi ha dubte que la atípica celebració de les falles en el mes d’octubre de 2021 és aspirar a la reanudació dels contactes presencials i posar en marxa la maquinària social per revertebrar la nostra societat i activar el nostre dinamisme. És la millor oportunitat per a l’enriquemiment personal i coneixement mutu. Se necessiten accions conjuntes com esta, per a tornar a sentir el batec d’un poble.

    Esta desfeta social s’ha emportat persones, projectes, il·lusions i part de la societat del benestar que costarà recuperar, però renàixer de les cendres és el millor homenatge que li podem retre a aquells que ens han deixat, el millor favor que li farem a la nostra festa i l’ideal dinamisme que Borriana mereix.

    Si l’evolució de la pandèmia ho permet, Borriana celebrarà falles en l’octubre de 2021 d’una manera atípica, per a reprendre unes festes que es van interrompre abruptament pel coronavirus al març de 2020, quan molts els monuments fallers estaven a punt d'eixir al carrer. Tot el col·lectiu faller de Borriana ha realitzat, i encara ara, un gran esforç, i el seu comportament absolutament exemplar, s’han convertit en símbol de resistència i superació. Borriana necessita cremar les falles, i amb elles els aspectes més negatius que estem patint, per a renovar l'energia de l'exercici 2022.

    Celebrar les festes falleres enguany, va més enllà d’un estímul per a la tradició i la cultura del nostre poble, es molt decisiva perquè les nostres festes són per a Borriana, un motor per reactivar econòmicament tots els sectors que conformen la festa, des del gremi d'artistes, fins a la pirotècnia, la indumentària, floristeries, joieries, perruqueries, boutiques, impremtes o les bandes de música. Molts sectors de la ciutat greument afectats en aquests moments per la paràlisi, que necessiten les festes per a poder seguir endavant. Borriana s'ho mereix i les falles també.

    Des d’ara mateix, toca treballar cada acte per a poder celebrar la setmana fallera, i planificar l’organització de la millor manera possible i amb la màxima garantia de seguretat en tot moment, supeditats i adaptats a la situació sanitària.

    I enguany remarcar més que mai una de les funcions vitals del que és el llibret en la falla. És el testimoni viu, encara que passen els anys, del que ixe any va passar i es va viure. El llibret de la Falla Barri La Mercè que ara el lector té entre les seues mans, en este cas ha de ser, en part, l’experiència, les vivències i els sentiments per dixar constància, encara que siga un simple esbós, del que esta festa, els fallers i el poble de Borriana ha viscut com a conseqüència d’esta pandèmia. Cal mirar endavant i seguir amb coratge i valentia, però com quan es conduix un cotxe, no deixar de tant en tant de mirar per l’espill retrovisor. Tot i que en una falla cremem en el monument tot allò que volem fer desaparèixer, és molt important no perdre la memòria. Este llibret ens ajudarà a que això no passe.

    Elperiodic.com ofereix aquest espai perquè els columnistes puguen exercir eficaçment el seu dret a la llibertat d'expressió. En ell es publicaran articles, opinions o crítiques dels quals són responsables els mateixos autors en tant dirigeixen la seua pròpia línia editorial. Des d'Elperiodic.com no podem garantir la veracitat de la informació proporcionada pels autors i no ens fem responsables de les possibles conseqüències derivades de la seua publicació, sent exclusivament responsabilitat dels propis columnistes.
    Pujar