elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano
Per Jordi Bort
Raons i paraules - RSS

Àngel Sánchez Gozalbo

    El 10 de març s’acompleixen 25 anys de la mort de l’escriptor castellonenc Àngel Sànchez i Gozalbo, nascut el 13 de febrer de 1894 a la capital de la Plana Alta.

    Sànchez Gozalbo va estudiar el batxillerat a Castelló mateix i el 1910 començà la carrera de medicina a València, on es doctorà el 1918 amb una tesi sobre les epidèmies. La seua estada a València el va fer entrar en contacte amb el cercle cultural més important d’aquell moment. Així, a través de Lo Rat Penat conegué al P. Lluís Fullana, o  als investigadors Sanchis Sivera i Roc Chabàs entre d’altres. Va ser mantenidor dels Jocs Florals de Lo Rat Penat el 1934, amb el discurs titulat “El paisatge en la literaturavalenciana”.

    De retorn a Castelló el 1919, va fundar amb Lluís Revest i Corzo la “Societat Castellonenca de Cultura” a la qual es van adherir als tres prohoms del valencianisme, com Salvador Guinot, Josep Pasqual Tirado, Gaetà Huguet, Bernat Artola o Casimir Melià.

    Sànchez Gozalbo, a més del seu treball com a metge en el seu laboratori d’anàlisis clíniques, dedicà una part del seu temps a ampliar els coneixements humanístics en la investigació històrica, les arts plàstiques i la literatura. Fruit de la seua recerca humanística i literària, Sànchez Gozalbo publicà, des del 1913 al 1922 un total de sis narracions: Bacanal en l’horta, Les estenalles brusentes, En Sant Jaume, El plor de FelipII, Cada cosa a son temps.... i El Cuento delDumenche. El 1922, al “Boletín”, publicà lanarració Lo vent i lo dimoni, obra precedent a Bolangera de dimonis, el seu llibre més conegut, estructurat en huit contes en l’edició de 1931, i on se n’afegí un novè en l’edició de 1970. Al Boletín, del 1920 al 1985, publicà més de 600 treballs entre comentaris, ressenyes i estudis sobre història, pintura, contes populars, crítiques d’art, cartes-pobles, costumari tradicional.

    En la primera meitat del segle XX, a Castelló va sorgir una efervescència cultural, ideològica i literària destacable, “el menut grup d’intel·lectuals a banda”, segons paraules de Joan Fuster o el grup “dels sabuts”, com eren coneguts Sànchez Gozalbo i els altres membres de la Castellonenca. Gràcies a este col·lectiu, i des de la Societat Castellonenca de Cultura es va impulsar l’encontre i la signatura de les “Normes de Castelló”, ara fa 80 anys, el 21 de desembre de 1932.

    Després de la guerra, Sànchez Gozalbo fou, en aquell Castelló conservador i tradicional, el primer tinent d’alcalde del primer govern municipal, justament durant l’etapa en que el “Boletín” de la Castellonenca va ser prohibit (des del 39 al 43) per “subversivo” pel “Jefe Provincial dePrensa”.

    Àngel Sànchez, que formava part d’aquella elit burgesa i conservadora, es va fer càrrec de tirar endavant el menut reducte intel·lectual i cultural castellonenc durant el franquisme. Així va mantindre el caliu de la llengua, propiciant entre d’altres actes, l’exposició a Castelló del Diccionari Català-Valencià-Balear, amb conferències sobre temes filològics de Manuel Sanchis Guarner i del mateix Sànchez Gozalbo.

    La memòria d’este patrici i lletraferit castellonenc mort ara fa 25 anys, ens és motiu d’agraïment a la tasca d’un home que, de manera discreta, va saber mantindre viva la nostra llengua i la nostra cultura.  

    Elperiodic.com ofereix aquest espai perquè els columnistes puguen exercir eficaçment el seu dret a la llibertat d'expressió. En ell es publicaran articles, opinions o crítiques dels quals són responsables els mateixos autors en tant dirigeixen la seua pròpia línia editorial. Des d'Elperiodic.com no podem garantir la veracitat de la informació proporcionada pels autors i no ens fem responsables de les possibles conseqüències derivades de la seua publicació, sent exclusivament responsabilitat dels propis columnistes.
    Pujar