Sí a la autonomia personal i a la diversitat funcional

Compromís per València s’ha adherit al decàleg de propostes de la Plataforma de la Dependència en un acte en què he participat com a regidora i candidata a l’Ajuntament de València. Múltiples factors i una adversa conjuntura econòmica s’han aprofitat com a excusa per acometre unes brutals retallades que han posat de manifest que aquest sector no era prioritari per a qui ens ha governat fins ara. Algú s’ha posat d’acord per rescatar els bancs amb una rapidesa meteòrica (quasi 100.00 Milions d’euros!), mentre explicava que no hi havia recursos per a rescatar al sector de la discapacitat. Estarem d’acord que amb molts menys diners haguera estat possible.

Aquesta manca d’ordenació en la participació en el cost de les prestacions ha provocat el conegut popularment com a “copagament” i que no és més que una reglamentació on es troben a faltar l’equitat territorial, la justícia material i quasi una perversa conseqüència que condemnava a aquest col.lectiu de persones molt vulnerables a condicions de vida quasi de misèria. Hem de reorientar els mecanismes de protecció social, i enfortir a aquest col.lectiu tan afeblit.

Des d’un primer moment, en Compromís ens manifestàrem en contra de la llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local i per nosaltres és prioritària la derogació d’aquesta llei. Són els ajuntaments qui ha de continuar assumint les mateixes competències en matèria de benestar social. Les persones depenents , siga quina siga la seua diversitat funcional o nivell de dependència han de trobar en l’ajuntament a un facilitador que simplifique la tramitació de les seues demandes i que no siga una administració de les tantes a qui s’ha de presentar documentacions o recursos.

El nostre plantejament és que el Benestar Social no ha de ser sols la responsabilitat d’una regidoria. El Benestar Social ha de ser l’objectiu que s’ha d’aconseguir des de totes les regidories. La vivenda, la cultura, la innovació, la mobilitat, l’ocupació, l’urbanisme… han de tindre com a objectiu millorar el benestar de tota la ciutadania i, per suposat, de les persones depenents, amb diversitat funcional siga del tipus que siga.

A més, l’accessibilitat ha de ser contemplada des de totes les àrees de govern. Això suposarà que totes les barreres arquitectòniques i/o de comunicació hauran de desaparèixer. Però ara per ara, la ciutat no està adaptada i caldria fer una campanya perquè la gent comunicara mitjançant un 010 adaptat tecnològicament les deficiències o les mancances de l’adaptació de la ciutat. I mentiria si diguera que no se n’ha fet res a València. Però el ritme no és el que les persones que pateixen les mancances es mereixen.

En febrer passat el nostre grup presenta al Ple de l’ajuntament una moció, que plantejava la introducció de nous paràmetres en la contracció pública. Actualment es basa exclusivament en criteris objectius (condicions tècniques i de preu) i en l’aplicació estricta dels principis de lliure concurrència i publicitat, i no té en compte altres principis de caràcter ètic, social i solidari com la igualtat d’oportunitats i el foment de l’ocupació de qualitat i als col·lectius desfavorits. Ací és on des de Compromís pensem que hem d’actuar. Passar de les paraules als fets .

L’ocupació és un dels elements fonamentals per a la integració de les persones amb discapacitat, dependents o no . A l’ajuntament hauríem de revisar si el 5% marcat per llei està cobert amb persones amb aquesta situació.
D’altra banda, al apostar per un model local que gestione íntegrament els Programes Individuals d’Atenció, eliminant la part que assumeix la Conselleria. Ja es fa en altres comunitats i aquest canvi ha aportat immediatesa i ha donat molt bons resultats. S’han de revisar i redefinir les tasques de l’Oficina Municipal d’Atenció al Discapacitat que, tot siga dit, nosaltres canviaríem de nom pel d’Atenció a la Diversitat Funcional.

És imprescindible quan parlem de les persones dependents parlar de persones amb necessitats socials, i per tant hem de promocionar la seua participació en activitats socials, formatives, culturals i d’oci. No són ciutadania de segona, i nosaltres com a representats polítics tenim l’obligació de facilitar l’exercici dels drets a tot el món.

Per últim, les polítiques de mobilitat també han de ser inclusives, inclusives i no restrictives des del punt de vista econòmic, si volem normalitzar la vida de totes les persones; fem-ho possible amb títols adaptats al seu nivell adquisitiu.
Transversalitat, coordinació, cooperació, interdisplinarietat , actualització i formació continua, àgilitat i horitzontalitat han de ser les senyes d’identitat dels serveis socials de la ciutat.

Per tot això, des Compromís diem SÍ a una Llei Autonòmica De Serveis Socials, SÍ a la igualtat interterritorial, SÍ a un finançament suficient. SÍ a la derogació de les normatives autonòmiques que establixen un copagament injust dels serveis socials i un quasi delictiu copagament farmacéutic prohibitiu tant pel que fa a medicaments coma pròtesi i quasi letal per a algunes persones. SÍ a la creació del consell municipals de benestar social i la taula pe l’autonomia personal i atenció a la dependència, SÍ al foment de l’ocupació d’aquest col.lectiu, i sí a la plena accessibilitat. És el nostre compromís.