Salvant distancies

Cada vegada estic mes convençut que el tindre amics ajuda “mogolló” i es precisament eixa ajuda la que, des d’ací, vull donar-li, com amic, al articulista d’una revista que semestralment es publica en el nostre Poble.

Al llegir un article que ha aparegut recentment en eixa revista, m’he convençut, definitivament, que fer com fan no es pecat. Per tant, agarrant-me les mateixes atribucions que el conegut articulista, parlaré d’allò que realment conec, i ho faré sense agror i de forma totalment il•lustrativa.

Allà per l’any 1.990, quan encara tenia edat per poder donar-me als demés, vaig entrar a formar part del Rotary Club de Burriana.

Jo, que provinc d’una família humil del Poble, pensaba que entrar a formar part del Rotary Club era una cosa que no estava al meu abast. Però estava equivocat. Aquelles dos persones que m’apadrinaren (q.e.p.d.) em varen donar una llisó d’humiltat que no oblidaré mai.

Des d’aquell moment, l'únic que vaig conéixer, dins del Club Rotary de Burriana, va ser el treball per ajudar als demés, i, per supost, el sopar tots els dillunsos amb un grup de bons amics.

D'inici, vaig intervindre en la gestió que, front al Govern Municipal de l’època, es va fer des de Rotary Burriana per aconseguir que compraren un desfibrilador i el ficaren al servici del Poble. Era un “aparell” fonamental per salvar entre un 50 i un 60% de les morts que es produïen quan no es disposava d’ell. Un metge, Rotary per supost, va agarrar el comprimís de formar aquelles persones que debíen d’utilizar-lo i per suport, de totes les hores que va invertir, no en va cobrar ni una , o siga, va treballar tan sols pensant en aquells que podíen vores afectats per un infart.

Abans que jo m’incorporara a Rotary, es va començar la campanya contra la droga, campanya que va ser dirigida per metges especialistes en eixa matèria. Quan es va donar per acabada, es varen publicar les conclusions que serviren després per a que altres Poblacions del nostre voltant i per mitjà de persones especialitzades, feren jornades amb les ames de casa (mares) per donar-los a conéixer allò que tant els podia servir. Sempre el Rotary Club de Burriana, ha facilitat copies d’aquelles conclusions, a qui les ha volgut demanar i de forma totalment desinteresada.

Personalment, junt a altres membres del Club, vaig intervindre (i estic molt orgullos d’haver-o fet) en la publicació i sufragi d’una edició del llibre SABOR A TIERRA, que escrit per el sinyo Pepe Forcada, va ser editat ja fa uns quans anys. En eixe llibre podran trobar vostès una dedicatòria del sinyo Pepe que no te desperdici. Des d’ací reitere l’oferta que vaig fer al seu gendre, per a entregar-li alguns exemplars d’aquell llibre que encara hui queden en el meu poder. Va ser una satisfacció per a tots el Rotaris de Burriana, tindre al sinyo Pepe entre nosaltres, en un sopar del dilluns, fent gala de lo molt que conexía els costums i tradicións del nostre Poble. Recorde amb satisfacció, quan amb total naturalitat ens va donar a conéixer quina era la forma correcta de menjar-se la paella. Tan simple, ens deia el sinyo Pepe, com agarrar una cullera de fusta i sense escudellar-la al plat, ni fer distincions, anar fent forat al paelló. D’eixa manera, deia aquell home bo, es fa forta l’amistat i s’unix mes a la família.

Els Rotaris, adjudiquen beques que son solicitades pels directors de les escoles Públiques i Concertades del Poble i que, supervisades pels Serveis Socials, servixen per a cobrir les necessitats d’uns xiquets que, amb poca disponibilitat econòmica, els ve “gran” el poder comprar material escolar o pagar el menjador. Ja son uns quants anys els que, demanant ajudes a Empreses i particulars, podem tindre recursos per adjudicar estes beques.

El Rotary Club de Burriana també va estar fent entrega a Caritas Interparroquial, durant uns anys, de roba nova i sabates, que la gent de Caritas distribuia posteriorment. Hui, les dones dels rotaris, seguixen duent mantes a Cáritas per que les distribuixquen amb la gent.

En un’altra ocasió, el Club Rotary de Burriana va gestionar amb la clínica Dexeus de Barcelona, sense cap cost per a la família de l'afectat, l’implantació d’unes pròtesi per als braços d’aquell xiquet que els havia perdut com a conseqüència d’un accident elèctric.

Però allò no es va poder aconseguir, per quan, per la manca tan gran que patia, no se li podia adaptar ninguna classe de pròtesi.

Durant el temps que estiguérem gestionant aquella possibilitat, ens varem enterar de moltes coses d’aquella família i ens explicaren que, per l’accident, s’havia guanyat un pleit en primera instancia que, havent segut recorregut per l’empresa compdenada, s’encontrava paralitzat mes de tres anys en la Audiència Territorial de València (El que hui es el Tribunal Superior de Justícia de la nostra Comunitat). Els Rotaris de Burriana varem fer unes quantes gestions, encaminades a aconseguir que allò que estava paralitzat tant de temps s’activara, i ho férem per quan consideràvem que era “de llei”. Ho varem aconseguir sense armar “pols ni remolí”. Aquell xiquet es hui un home admirat per tota la gent de Burriana, i no pel que va fer el Rotary Club, sinó mes be perque amb el seu esforç s’ha guanyat l’estima de tots.

Es clar i així ho podrán comprende vostés que, en aquells moments, el Rotary Club de Burriana no ho va fer per “lluir-se” front a un campió Olimpic, puix ningú, en aquell moment, podía presagiar el que sería aquell xiquet molts anys després. No els pareix?

El Rotary Club de Burriana, mitjançant una suscripció popular, va fer donació a l’Ajuntament, d’un bust del Cardenal Tarancón, bust que se li va encarregar al gran pintor del nostre Poble, Vicent Traver Calzada. També, el bo de Vicent Traver, va dissenyar el monument per que es poguera instal•lar aquell bust, però mai l’Ajuntament ho va aprovar. El bust del Cardenal pense que es troba per alguna de les dependències del nostre Ajuntament, encara que he d’admetre que jo desconec en quina dependència el podem trobar.

Per un’altra gestió del Rotary Club de Burriana, es va poder enviar a casa a un “soldaet” que, destinat a Sant Fernando (Cadis), tenia que encarregar-se del cuidao de la seua mare mentre duraven les intervencions quirúrgiques que se li devien de fer per resoldre-li algunes de les deficiències que li quedaren per culpa del greu accident que va patir a la carretera del Port, en el que perguè la vida el seu marit i ella va quedar amb secueles tan greus, que está obligada, per tota la vida, a anar pel Poble amb cadira de rodes.

També, patrocinat i sufragat pel Rotary Club de Burriana, es varen aconseguir unes acreditacions per a monitors esportius i professors d’escola, al gestionar el Primer Taller de reanimació cardiovascular. El material que es va utilitzar, va ser donat per una empresa del Sector i tot el demés, va ser sufragat pel Rotary Club, a excepció del lloguer de les aules dels Salesians, les que, gustosament, varen ser cedides de forma desinteresada, per eixe col.ligi al que tan tenim que agrair els Burrianers (Al menys així ho pense jo). El treball per aconseguir les acreditacions va ser laboriós, per quan es van tindre que presentar documentacions completísimes a la Conselleria corresponent, així com a altres institucions que expediren acreditacions a tots aquells que acabaren el curs satisfactoriament.

He de dir igualment que molts estudiants de Burriana, de famílies de tota condició, s’han vist beneficiats per la concesió d’unes beques que gestiona el nostre Club i que son instituides per un altre Club Rotary de València. Estos jóvens, ens han visitat després, si així ho han cregut convenient, i ens han donat a conéixer les seues activitats.

A nivell internacional, es la fundació Rotaria la que s’ocupa del desenvolupament de altres accions mes importants, de les que també es beneficien aquells mes necessitats. A eixe nivell, Rotary International ha col•laborat amb la Creu Roja, vacunant xiquets de tot el mon contra la poliomielitis, aconseguint erradicar-la quasi al complet.

Per totes estes coses i després de deu anys de gestións, hem aconseguit que ens habiliten un lloc per a ficar la Roda Rotaria, que no vol dir mes, que estem ací i que ens brindem, dins de les nostres possibilitats, a gestionar tot allò que puga ser beneficiós per als demés i dic per als demés, per quan deuen coneixer els lectors, que els Rotaris no ens podem beneficiar d’eixos intercanvis o beques d’estudis per als nostres fills.

Pense que, discrepant d’algunes opinions, la Coca-Cola, be podria pagar-se el seu propi terreny per muntar allí el seu monument, donant a conéixer així, les propietats tan milagroses del seu producte, eixe que tan es consumix, cosa que mai podrem fer els Rotaris.

Si vostés volen conéixer mes coses de les que fa Rotary a nivell internacional, poden entrar en la seua WEB, i una vegada informats, están en llibertat d’opinar com mes els convinga ¡Faltaría mes! Com jo podría opinar de que en eixa revista que hem anomenat al principi, s’ha reprodüit mal el primer vers de “Poeta de Silencio” de Santiago Rios. Es molt posible que ixca l’autor dient que estic equivocat. Puix molt be. Si ell ho diu que es l’autor: Qui soc jo per a dur-li la contraria?

Així som els Rotaris. Persones normals. Uns som alts, altres baixets, però som gent que independentment de les “manies” i particularitats que ens definixen a nivell personal, (com a tots), quan ens ajuntem, tratem de fer coses que, al nostre entendre, pensém que son bones per als demés i que, per supost, estan al nostre abast, encara que, en ocasions, com els xiquets, també estém creguts que podem agarrar la lluna. ¿Vosté no?