Ja és oficial: L'Horta Oest ha desaparegut del mapa

L'Horta Oest ha desaparegut del mapa, en sentit literal. I és que l'Institut Cartogràfic Valencià (ICV) l'ha eliminada del mapa comarcal que ha actualitzat la Generalitat amb l'entrada en vigor de la llei d'acompanyament dels pressupostos autonòmics de 2023.

Així, l'ICV acaba amb una denominació creada en 1987 i que ha sigut criticada per molts municipis de la zona, que reivindicaven que les comarques històriques eren sol l'Horta Sud i la Nord, al mateix temps que consideraven l'Oest una creació artificial.

Fins ara aquesta comarca comprenia als municipis de Torrent, Paterna, Manises, Xirivella, Picanya, Alaquàs, Quart de Poblet, Mislata i Aldaia.

Actualitzada la cartografia de delimitació comarcal d'acord amb la Llei 8/2022, de 29 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d'organització de la Generalitat, que entra en vigor hui 1 de gener de 2023. pic.twitter.com/9zdUoWJhSH

— GVA Cartogràfic (@GVAcartografic) January 1, 2023

Una reivindicació històrica que ha augmentat amb la mobilització aquest estiu d'una vintena d'ajuntaments per a tornar a reclamar els canvis en el mapa.

Així, aquests municipis passarien a engrossir les files de l'Horta Sud, on se senten més còmodes, exceptuant a Paterna, que quedaria a l'Horta Nord, ja que el riu Túria faria de partició natural.

Aquests canvis, sol·licitats pels ajuntaments, s'aproven quan compleixen tres requisits: que ho sol·licite un ple municipal, que existisquen vincles històrics o socials que el justifiquen i que no es trenque la continuïtat geogràfica de les comarques creant “illes” o enclavaments (encara que Paterna sí que quedarà separada de la resta de la seua comarca per València capital).

Aquest canvi en la rodalia de València se sumarà al que també es produirà en el nord de la província de Castelló amb el ball de cinc municipis entre l’Alt Maestrat, la Plana Alta i l'Alcalatén. En total, 14 pobles i ciutats han canviat de comarca sobre la base de les seues preferències culturals i històriques.

En el cas castellonenc, Vilafranca ha passat de l’Alt Maestrat als Ports i Benafigos, Vistabella i Atzeneta del Maestrat, per part seua, s'han mogut de l’Alcalaten a l’Alt Maestrat mentre que La Serratella ho ha fet de l’Alt Maestrat a la Plana Alta.

Són oficials les comarques?

Cal recordar que les comarques de la Comunitat Valenciana són una delimitació territorial no oficial, almenys de moment. La primera proposta autonòmica la va publicar la Generalitat en 1987 de la mà del llavors conseller Vicent Soler, encara que l'oficialització d'aquestes fronteres encara no s'ha fet efectiva, per la qual cosa no tenen rang legal.

Això sí, s'han utilitzat àmpliament tant a nivell popular com de referència per a organitzar la descentralització de l'administració, però legalment no tenen transcendència, ni les comarques ni les seues capitals.

Amb l'arribada del nou Consell en 2015 es va anunciar un nou impuls a la comarcalització de la Comunitat Valenciana enfront de la potent provincialización, però fins al moment no hi ha hagut avanços, més enllà de la Llei de Mancomunitats aprovada per les Corts, on tampoc es desenvolupa un règim jurídic de funcionament de les comarques com a entitats territorials amb òrgans administratius.

Altres propostes de comarca

Les comarques de 1987 a les quals estem habituats porten el nom de Delimitació Territorial Homologada i són l'última versió d'una llarga història en la qual han sonat altres noms i propostes.

És el cas dels Plans de Vinaròs, la Tinença d'Alcalatén, el Baix Espadà, la Tinença de Mirabet o la Conca del Millars, a la província de Castelló, o de les comarques de Calderona, el Pla de Quart, la Serrania d'Aiora i la de Xelva, la Vall dels Alcalans, la Vall de Montesa, la Costanera de Ranes, l'Horta de Xàtiva, l'Horta de Gandia o la Valldigna, a València.

A la província d'Alacant s'ha proposat al llarg de la història altres noms com els Plans de Villena, els Valls de Pego, el Marquesat de Dénia, la Foia de Castalla, la Foia de Xixona o l'Horta d'Oriola

Denominacions que han intentat agrupar en el seu moment als diferents municipis atenent els seus llaços comercials o els accidents geogràfics que els agrupaven o separaven.