La motivació de contribuir a la societat impulsa la col·laboració del personal científic de l'UV amb agents externs

La Universitat de València lidera un estudi recent que revela que el personal investigador que busca beneficiar la societat col·labora més intensament amb empreses, administracions i organitzacions socials. El treball, publicat en la revista Industry and Innovation per Oscar Llopis (INN4ALL, Universitat de València) i Pablo D’Este (INGENIO, CSIC-UPV), analitza les respostes de més de 10.000 investigadors i investigadores d’universitats i organismes públics espanyols de múltiples disciplines.

L’estudi té per objectiu explorar què empeny la comunitat científica a eixir del laboratori i col·laborar amb empreses, hospitals o associacions ciutadanes. Per a fer-ho, distingeix tres grans motivacions per a fer ciència: la intrínseca (el plaer intel·lectual de resoldre problemes), l’extrínseca (el reconeixement o l’avanç en la carrera professional) i la prosocial (el desig que la recerca beneficie la societat).

Els resultats mostren “factors clau per acostar la ciència a la societat”, assenyala Oscar Llopis. En aquesta línia, es desprèn que la motivació prosocial s’associa de manera positiva amb la recerca conjunta amb agents externs. En canvi, els qui investiguen moguts principalment per la satisfacció personal o pel reconeixement acadèmic tendeixen a col·laborar menys, ja que perceben aquestes aliances com una possible limitació de la seua autonomia o com una distracció de la productivitat científica que premia el sistema acadèmic.

A més, els autors subratllen que “aquesta ‘espurna prosocial’ es tradueix en col·laboració sobretot quan l’investigador o la investigadora posseeix bones habilitats de creació de xarxes”, és a dir, capacitat per a connectar comunitats distintes, identificar oportunitats de col·laboració i comunicar el treball més enllà de l’àmbit acadèmic. Pretendre ajudar és important, però la competència de teixir relacions és el que converteix aquesta motivació en col·laboració efectiva. “No n’hi ha prou amb voler contribuir a la societat; fa falta també saber construir les xarxes que fan possible aquesta col·laboració”, afegeixen Oscar Llopis i Pablo D’Este.

Un altre resultat destacat és que el personal científic amb forta motivació prosocial no es limita a un únic tipus de soci, sinó que col·labora de manera intensa tant amb empreses com amb organitzacions de la societat civil. Això suggereix que el propòsit social pot actuar com un pont entre mons institucionals molt diferents.

Els resultats apunten al fet que fomentar el sentit de propòsit social i oferir formació en competències de treball en xarxa (networking) podria ser una estratègia eficaç perquè universitats i centres de recerca reforcen les interaccions entre ciència i societat.

El treball s’emmarca en el projecte PID2022-137124OA-I00, finançat per MICIU/AEI/10.13039/501100011033 i pel FEDER (UE), i ha comptat també amb el suport del projecte EXTRA (CSO2013-48053-R) del Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat.