22 mons diferents en 22 paradisos naturals: Així és la terra de contrastos de la Comunitat Valenciana

La Comunitat Valenciana amaga grans tresors naturals més enllà dels llocs turistics més coneguts i visitats per milions de viatgers cada any.

22 paradisos desconeguts per a molts i tan diferents com 22 mons. I és que la Comunitat Valenciana és terra de contrastos.

Així, el visitant que s'endinse per a descobrir-los podrà submergir-se en illes volcàniques, cims de vertigen, impressionants penya-segats al costat de la mar, plàcids rius i fragoroses cascades o marjals, albuferes i llacs d'aigua salada.

Espais de gran bellesa natural i riquesa en biodiversitat on gaudir d'un dia en la naturalesa, poder desconnectar del ritme de les grans ciutats, degustar la gastronomia i els productes naturals de la zona i, en definitiva, tindre unes vacances diferents en la Comunitat Valenciana.

Mapa de paratges protegits de la Comunitat Valenciana

"Comptem amb un patrimoni natural increïble, des de la costa fins a les nostres comarques d'interior enclavades en les altes muntanyes", explica consellera Salomé Pradas, que destaca que "els nostres 22 parcs naturals són sinònim de 22 regals en ser espais tan únics per la seua gran vegetació i biodiversitat”.

Joies de la naturalesa per a tots els gustos que estan obertes a ser descobertes pels viatgers per a desentranyar els seus secrets. "Volem que es coneguen i que estiguen oberts a la seua visita i al gaudi d'activitats, sempre aplicant un principi de proporcionalitat i sostenibilitat, per la qual cosa anime a la ciutadania a recórrer-los, a conéixer els seus municipis, a les seues gents, i a aprendre un poc més sobre ells”, exposa Pradas.

Castelló: Del ‘sostre de la Comunitat Valenciana’ a unes illes volcàniques

Un dels parcs naturals més desconeguts és el de la Tinença de Benifassà, un enclavament de serres abruptes, que es despleguen en l'extrem nord de la Comunitat Valenciana fins als seus cims de més de 1.300 metres d'altitud. Tot un paradís per als excursionistes entre les poblacions de La Pobla de Benifassà, Coratxà, El Boixar, Fredes, El Ballestar, Bel i Castell de Cabres. En este extens espai agrest podem trobar tot tipus d'ecosistemes: boscos, paisatge rocosos, paratges d'aigua dolça, bruguerars o àrees pantanoses.

Més al sud, el Parc Natural de la Serra d'Irta, que aboca els seus vessants sobre la mar Mediterrània, és una de les poques serres litorals verges sense edificar en tot el Mediterrani. Huit quilòmetres de silenci i biodiversitat entre la muntanya i les cales rocoses. Situat entre Peníscola, Santa Magdalena de Pulpis, Alcalà de Xivert i Alcossebre ocupa una extensió de 7.743 hectàrees. Este espai protegit constituïx un dels paisatges més bells de la costa valenciana i combina el seu tresor natural amb restes històriques, des de torres guaites a castells.

El Parc Natural del Penyagolosa, està enclavat entre els termes municipals de Vistabella del Maestrat, Xodos i Villahermosa del Río, és el pic més alt de tot el territori autonòmic (1.814 m d'altitud), per la qual cosa se'l considera 'el sostre de la Comunitat Valenciana', amb permís del Cerro Calderón del Rincón de Ademuz (1.837 m), que es podria catalogar d'altiplà.

El Penyagolosa, no obstant això, és tot un referent cultural molt arrelat en la tradició valenciana i és visible com un gran guaita des de centenars de quilòmetres de distància. A la meitat d'una cruïlla geològica, biològica i cultural, és clau en la història de l'excursionisme valencià i forma part de les vides de diverses generacions de muntanyencs.

Una altra de les joies paisatgístiques de Castelló és el Parc Natural del Desert de les Palmes, un vertader balcó a la mar sobre el terreny que van ocupar els silenciosos monjos carmelitans en el passat. Ocupa part de cinc termes municipals: Benicàssim, Cabanes, La Pobla Tornesa, Borriol i Castelló de la Plana i la seua localització geogràfica, el convertix en un lloc especial per a practicar tot tipus d'esports. Les seues 3.200 hectàrees, protegides des de fa més de 20 anys, ho convertixen en un dels més veterans i els més visitats.

El Prat de Cabanes-Torreblanca és diferent dels anteriors, ja que és una estreta franja de terreny de marenys i pantans. Una zona humida separada de la mar tan sols per un fràgil cordó de cudols que fa les vegades de platja i de barrera. És, a més, un punt clau per als amants de les aus i es poden trobar espècies endèmiques com la gambeta, el fartet o el samaruc, així com un lloc on contemplar diversos tipus de vegetació, tant les de saladar, com les pròpies de cordó dunar, les aquàtiques i les subaquàtiques. Donar-se un capbussó en les seues aigües cristal·lines xipollejant sobre les ruïnes de l'antiga caserna de carabiners engolit per la mar és un plaus que només ací es pot gaudir.

A pocs quilòmetres del Mediterrani trobem el Parc Natural de la Serra d’Espadà, el segon espai protegit més extens de la Comunitat Valenciana, amb 31.180 hectàrees. Geològicament és impactant, ja que és una serra amb relleus abruptes i fraccions, conformat per cims i cordals i profunds barrancs i rambles conseqüència de ser un dels pocs afloraments de gresos de la Comunitat Valenciana. Lloc d'importància vital en la Guerra Civil, les seues muntanyes van ser una barrera inexpugnable que encara hui conserva diversos quilòmetres de trinxeres entre els seus frondosos boscos de suredes dels quals s'extrau el suro.

A 28 milles del Cap d'Oropesa emergixen, desafiant la mar, les antigues Illes de les Serps, ara conegudes com l'arxipèlag de les Columbretes, un xicotet grup d'illes d'origen volcànic a mig camí entre la Península i les Balears. Ací viuen diverses espècies animals i vegetals escasses en la resta del Mediterrani com la gavina corsa, el falcó d'Eleonora o l'escassíssima reseda hookeri, i un nombre considerable d'espècies úniques en el món com la sargantana de Columbretes o el talòs marítim de Columbretes.

València: Profunds canons, Marjals i la mítica Albufera

El parc natural de de la Serra Calderona és un dels espais naturals protegits més emblemàtics de tota la Comunitat Valenciana i un dels més visitats pels habitants de la capital del Túria. S'estén sobre 18.019 hectàrees i sobre ell volen majestuosos rapinyaires com l'esparver, l'astor o l'àguila marcenca i és llar del senglar, el gat muntés, la rabosa, el liró, la musaranya o els simpàtics esquirols del Pla de Lucas. Quilòmetres de pistes i senderes la recorren, a mig camí entre les províncies de Castelló i València per a practicar tot tipus d'esports entre les seues terres vermelloses.

Un altre dels parcs valencians és el de Chera-Sot de Chera. Més de 6.400 hectàrees d'un paratge muntanyenc, de profundes goles i 230 cascades, llar de l'àguila cuabarrada, el mussol real i el falcó pelegrí, així com del teixó, la garduña, la gineta, el gat muntés, la rabosa i el cabirol, a més d'un lloc perfecte per a donar-se un capbussó a l'estiu.

Un altre lloc tenyit per l'aigua és el parc de les Falçs del Cabriol, amb el riu Cabriol com a eix vertebrador, 31.446 hectàrees que conformen la frontera natural entre la Comunitat Valenciana i Castella-la Manxa, rica en jaciments arqueològics de les èpoques ibèrica i romana com “Les Caselles del Capellà” de Venta del Moro, “El Molón” de Camporrobles, la ciutat ibèrica de Kelín a Caudete de las Fuentes o “El Moluengo” de Villagordo del Cabriel. Per als amants del senderisme, a més, és tota una experiència perdre's entre els meandres serpentejants que el riu ha deixat tallats sobre la terra com a profunds canons.

El Parc Natural de L'Albufera representa, sens dubte, la joia de la corona de la capital, en tractar-se d'un dels aiguamolls més importants d'Europa amb 21.120 hectàrees de superfície. És part de la Xarxa Natura 2000 i exemple de la relació dels éssers humans amb un entorn natural únic, ja que la simbiosi entre el llac i els arrossars i séquies que l'emboliquen és quasi perfecta, inundant-se i assecant-se amb el pas dels mesos, per la qual cosa amb cada nova arribada el visitant es trobarà en un paisatge completament diferent, que varia des del blau cristal·lí de les aigües a l'hivern al verd primaveral de les tiges de l'arròs o el groc intens dels camps quan està a punt de recol·lectar-se.

L'Albufera és un hàbitat de més de 350 espècies d'aus que arriben a aconseguir una població de desenes de milers d'exemplars cada any en els quatre ecosistemes diferents que la componen (La Restinga, La Marjal, El Llac i la Muntanya) i cada any són més els flamencs que s'acosten fins al llac.

El Parc Natural del Túria abasta 8.041 hectàrees al llarg del riu, des de València, on desemboca, fins als canons de Chulilla passant per Mislata, Quart de Poblet, Manises, Paterna, L'Eliana, Riba-roja de Túria, Vilamarxant, Benaguasil, Llíria, Pedralba, Bugarra i Gestalgar. Les seues ribes conserven encara l'escàs i valuós bosc riberenc mediterrani on habita el blauet, la madrilla, el barb, el gripau corredor, el mussol real o la garsa imperial. Una ruta fluvial que es pot recórrer pels seus camins des del curs mitjà al peu de les muntanyes i fins al Jardí del Túria de València, a peu o amb bicicleta.

Per part seua, el Parc Natural de la Puebla de San Miguel està sobre els contraforts occidentals de la Serra de Javalambre, en el Racó d'Ademuz, un enclavament valencià dins d'Aragó. En ell trobem l'Alt de les Barracas, que amb els seus 1.838 metres constituïx el punt més alt de la Comunitat Valenciana. Dins de les seues 6.390 hectàrees destaquen elements naturals d'incalculable valor tant ambiental com paisatgístic com boscos de savina turífera, savina de muntanya, pi albar o teixos, difícils de trobar en altres llocs. L'alt grau de conservació d'este espai és fruit de la gestió duta a terme pels habitants de la zona durant segles i mostra d'això és el ric i variat patrimoni etnogràfic i cultural que es pot conéixer per a entendre la relació entre l'home i la muntanya.

Finalment, el Parc Natural de la Marjal Pego-Oliva està Situat entre les províncies de València i Alacant. És un aiguamoll de 1.255 hectàrees les aigües de les quals estan en condicions tan excel·lents que són la llar d'espècies endèmiques com les gambetes, els “pechinots”, la tortuga d'estany i aus com el martinet ros, el sarcet marbrenc o el fumarel pècari.

Alacant: Entre els escarpats pics i les llacunes salades.

El Parc Natural de la Serra de Mariola s'estén entre Alcoi, Cocentaina, Muro, Agres, Alfafara, Bocairent i Banyeres de Mariola. Els seus paisatges han sigut i són un regal per a habitants i visitants i exemple de l'aprofitament tradicional dels rics recursos naturals. La pròpia orografia de la serra presidida per l'emblemàtic pic Montcabrer, les pastures, la neu, les herbes aromàtiques i medicinals, els refugis naturals i especialment l'aigua, conformen la seua forta personalitat. Tot un enclavament en si mateix del que el viatger no torna mai indiferent.

A prop es troba també el Parc Natural de la Font Roja, es troba enclavat a la comarca de l'Alcoià, entre Alcoi i Ibi, i representa un dels espais naturals més ben conservats del territori valencià. Les seues 2.298 hectàrees d'àrea protegida comprenen l'alineació muntanyenca de l'Alt de Sant Antoni, el carrascal de la Font Roja i la Teixereta. El cim del Menejador, amb 1.356 m d'altura és la cota més elevada del parc. Destaca, a més, el seu emblemàtic santuari, penjant dels cels sobre la vall.

D'altra banda, el Parc Natural del Montgó alberga 2.117 hectàrees entre els municipis de Dénia i Xàbia amb la grandiosa muntanya arran de mar que s'eleva fins als 753 metres d'altitud, testimoni del pas de l'home des d'èpoques ancestrals i amb un elevat valor cultural i arqueològic. És llar del corb de mar, el falcó comú, l'eriçó i el majestuós mussol real i, en els dies clars, es poden albirar des de les seues altures des de les Balears al Desert de les Palmes de Castelló.

També el parc del Penyal d’Ifach és un espectacle de la naturalesa. Amb la seua imponent roca de 332 metres d'altura, unida a la terra per un estret istme d'arena és, malgrat les seues 53 hectàrees, l'espai protegit més visitat de la Comunitat Valenciana. Tot un mastodont de pedra que s'alça en vertical sobre la mar, en un paratge on han quedat diverses restes arqueològiques de l'època clàssica. D'altra banda, més de 60 espècies d'aus i 400 espècies de plantes, entre les quals figuren algunes en perill d'extinció.

Un altre dels parcs alacantins és el de l'aiguamoll del Fondo, tot un oasi entre el terreno sec il·licità. Les 2.837 hectàrees que conformen este aiguamoll d'Elx comprenen dos embassaments reguladors de reg, tolles perimetrals i zones de saladar i cultius, la conservació dels quals ha originat diferents ambients de gran valor ecològic, encara que sens dubte, és la fauna l'aspecte més valuós del parc, tant per la gran abundància com per la presència d'espècies seriosament amenaçades d'extinció com l'ànec capblanc.

Més al sud, amb les seues 2.740 hectàrees, les Salinas de Santa Pola són el clar exemple de la coexistència dels usos tradicionals i la conservació del mitjà. L'ancestral mineria de la sal en el paratge ha creat un ecosistema en el qual les aus s'alimenten dels peixos i invertebrats que entren en les basses i on regnen, per la seua espectacular bellesa, els més de 8.000 flamencs que allí habiten, els principals protagonistes de l'espai.

Entre les badies de Benidorm i Alfàs del Pi-Altea se situa el Parc Natural de Serra Gelada, un enclavament marítim-terrestre de 5.446 hectàrees de les quals el 88% corresponen a la mar. En els seus impressionants penya-segats nia el corb de mar, el xoriguer i l'àguila cuabarrada. I, en l'aigua, les prades de posidònia atrauen a multitud d'espècies aquàtiques, entre elles, els peixos-lluna i els dofins.

La Comunitat Valenciana compta amb el seu propi 'Mar Muerto', amb un paisatge únic d'aigües roges. El Parc Natural de les Llacunes de la Mata i Torrevieja, es troba a la comarca de la Vega Baixa i juntament amb els parcs del Fondo i les Salinas de Santa Pola, formen un triangle d'aiguamolls d'una importància crucial per als cicles biològics de nombroses espècies que l'utilitzen tant en les seues migracions com en la seua nidificació o hivernada. Este òrgan vital per a la biologia del sur de la Comunitat Valenciana ocupa partix dels termes municipals de Guardamar del Segura, Torrevieja, els Montesinos i Rojales.