Com millorar la conducció amb gel o neu
Les condicions climatològiques pròpies de l'hivern poden arribar a dificultar seriosament la conducció i, per a garantir la seguretat en el trasllat i evitar els esglais o problemes al volant, MotorK ha enumerat els aspectes fonamentals a tindre en compte quan es vaja a emprendre la marxa sobre les quatre rodes durant aquests mesos hivernals.
A l'hivern resulta fonamental evitar maniobres brusques com frenades o canvis innecessaris de carril quan la calçada estiga banyada per la pluja o coberta de neu o calamarsa. És per això que s'ha de reduir la velocitat, sobretot, en les corbes o zones amb pendent, i circular en marxes llargues; és així com es redueix la potència emprada en accelerar, evitant que les rodes patinen per la pèrdua de tracció.
Augmentar la distància de seguretat és clau en èpoques de temporal ja que les frenades amb neu es produeixen en una distància major que si la calçada està seca. Des de MotorK aconsellen deixar un metre per cada km/h per a frenar sense col·lidir amb el cotxe precedent ja que a 120km/h una frenada a fons es produeix a 300 metres si el sòl presenta neu, a 120 m si està mullat i dins dels 100 primers metres si la carretera està seca.
Si es perd el control del vehicle en una carretera nevada o gelada, immediatament s'ha d'alçar el peu de l'accelerador perquè les rodes davanteres guanyen pes i s'agarren millor a la superfície, i llevat que siga imprescindible frenar, hem d'esperar que s'haja guanyat agarre a la carretera. Quan el cotxe comença a lliscar-se d'un costat a un altre, s'haurà d'accelerar de manera suau girant el volant subtilment cap al mateix costat al qual es dirigeix la part posterior de l'automòbil.
Amb el ferm lliscant, el correcte estat de les rodes serà primordial. Si els pneumàtics tenen una pressió massa alta perdran adherència amb la carretera i provocarà el lliscament del cotxe sobre la carretera. Per part seua, una pressió baixa causarà aquaplaning fins i tot a poca velocitat. Igual d'important és revisar la profunditat mínima del dibuix de la goma que, a l'hivern, no hauria de ser inferior a 3mm.
Circular amb llums de dia o d'encreuament es converteix en obligatori per a veure correctament i ser vist. I, a més, una mala regulació dels fars reduirà l'àrea il·luminada de la carretera i si estan massa alts provocaran enlluernaments a aquells vehicles que circulen en sentit contrari.
És igual d'important analitzar els filtres i la resta de components del sistema de climatització ja que, a més de ser fonamental mantindre una temperatura adequada dins del cotxe, també ajudarà a controlar l'entelat de les llunes. La temperatura interior de l'habitacle ha de ser de 21 graus perquè abusar de la calor entelarà els cristalls, a més de provocar somnolència al conductor.
Llunes davantera i posterior netes i eixugaparabrises en perfectes condicions. La cara interior dels cristalls s'embruta amb el pas del temps i causa una capa que afavoreix la formació de baf reduint la visió. Netejar la part interior de les llunes evitarà que s'entelen amb facilitat i, a nivell exterior, les gomes dels eixugaparabrises han d'estar netes i desgreixades, per a evitar rascades en el cristall.
Hi ha cinc extres que faran molt més agradable la conducció a l'hivern: volant, seients i parabrises amb calefacció, tracció a les quatre rodes i pneumàtics d'hivern o cadenes.
Conduir amb unes condicions climatològiques adverses pot produir tensió i major cansament, per la qual cosa des de MotorK recomanen parar amb major freqüència. I, a més, aconsellar revisar l'estat de les carreteres, així com el trànsit i el temps abans d'emprendre el viatge.
