La Diputació farà una prospecció amb georradar en el cementeri de Llíria per a localitzar noves fosses comunes
L'àrea provincial de Memòria Històrica posarà en marxa per primera vegada al Camp de Túria el procés de localització i posterior exhumació de les restes de represaliats de la dictadura franquista
El diputat Ramiro Rivera rep al president de l'Agrupació de Familiars de Víctimes del Franquisme de Llíria, on hi ha testimoniatge oral de més d'un centenar d'afusellaments durant la postguerra
La Diputació de València ajudarà als familiars de les víctimes de la dictadura franquista a Llíria i la comarca del Camp de Túria a localitzar i recuperar les restes dels seus sers estimats, que segons investigacions d’historiadors i testimoniatges orals es troben en el cementeri de la capital de la comarca, on també podrien estar sepultades les restes de soldats i veïns que van perdre la vida en la presó i l'hospital de sang que en el seu moment van existir en terme del municipi edetà.
El primer pas es va donar després de la reunió entre el diputat de Memòria Històrica, Ramiro Rivera, i Sergio García Tudela, president de l'Agrupació de familiars i víctimes del franquisme ‘Cementeri de Llíria’, en la qual el responsable provincial es va comprometre a activar per primera vegada a Llíria el procés de localització de fosses comunes i la posterior exhumació i identificació de les restes trobades.
D'esta forma, “en el termini més breu possible es realitzarà una prospecció amb georradar en la part esquerra de l'entrada del cementeri, on existixen testimoniatges i evidències que pogueren trobar-se estes fosses, amb la finalitat de fitar una zona molt àmplia i establir la superfície en la qual posteriorment excavar a la recerca de les restes de més d'un centenar de persones”, explica el mateix Rivera.
En la reunió entre el president de l'agrupació de familiars, el diputat i els tècnics de Memòria Històrica es va formalitzar la sol·licitud d'inici d'un procés que tracta de dignificar la memòria de 112 persones de tota la comarca represaliades pel règim franquista i afusellades a Llíria en tres dates diferents. Estos afusellaments estan documentats tant per l'historiador Vicent Gavarda com per les investigacions entregades als familiars pel Grup per a la Recuperació de la Memòria en la Comunitat Valenciana (GRMHCV).
Presó i hospital de sang
A més, segons apunten els tècnics, en la capital del Camp de Túria va haver-hi una presó i un hospital de sang, una espècie de centre sanitari de rereguarda, en els quals van morir tant soldats com veïns detinguts per les seues idees polítiques, i que podrien estar igualment sepultats en el cementeri de Llíria.
En estos casos no existixen evidències que ajuden a activar els treballs de localització, per la qual cosa el diputat de Memòria Històrica recorda que “és fonamental que els familiars reclamen esta cerca i aporten informació sobre el rastre que van deixar els seus sers estimats, ja que és essencial per a iniciar els treballs i que estos puguen donar resultat amb la recuperació i identificació de les restes”.
La prospecció amb georradar arribarà a Llíria després de les realitzades en els cementeris de Gandia i Paterna, on s'han fitat les zones per a iniciar les excavacions que preveuen trobar les restes de més de 300 represaliats de la Guerra Civil. En els últims 5 anys, la Diputació de València ha invertit 2 milions d'euros en este procés, amb 850 cadàvers recuperats i en procés d'identificació.
